El secret d’usar aquarel·les resideix en ser capaços d’establir un equilibri entre el control i el fet de deixar-se anar, de deixar-se portar. Seny i rauxa alhora. Amb l’aigua com a vehicle, el treball en aquarel·la és incert per definició. Tanmateix, amb ella,  podem arribar al matís més subtil que revela l’ànima de les formes. Tenir-la com a aliada comporta trets més propis d’una actitud que d’una tècnica. El dibuix hi és convidat amb veu baixa; acompanyant; de manera ajustada; sense ofegar... Decididament, el que fem amb aquest procediment és donar permís perquè “passin coses”, qüestionant el trajecte convencional: primer dibuix, després color... I, un cop llançats, en el fragor de la feina, el primer que observarem és que aquelles qualitats inherents al procediment començaran a jugar al nostre favor: fusions cromàtiques; registres de taca; subtileses tonals... Tot d’una, les sorpreses sorgeixen damunt del paper. I no tant pel que preteníem fer, si no pel resultat de l’audàcia de tenir com a aliat aquest medi que ens reclama coses aparentment tan dispars com necessàries: per una banda, l’autonomia i la creativitat; i, per l’altre, el rigor i la concreció.

Lluís Bruguera