Història

Ciència de l’exposició sistemàtica dels esdeveniments que afecten un poble. Explica la seva evolució ordenada en l’espai (geografia) i en el temps (cronologia). Estudia tota col·lectivitat quan comença a emprar l’escriptura. La transició vers el domini d’aquesta habilitat és la Protohistòria. Quan els humans no l’han aprés, llur estudi és propi de la Prehistòria.

· El motor de la història és la lluita de classes o pobres contra rics. Per exemple: esclaus contra aristòcrates, serfs contra senyors feudals, treballadors contra burgesos... Sempre una majoria social contra una minoria privilegiada.

· El factor clau és la manera de relacionar-se amb la naturalesa: el treball. Per això, la història s’ensenya com una successió de modes o sistemes de producció (primitiu, asiàtic, esclavatge, feudalisme, capitalisme, i les dues darreres alternatives: socialisme i comunisme).

· La diferència essencial entre les persones és el seu grau de riquesa: ser pobre o ric; tota altra distinció com la raça o ètnia, el sexe i l’opció sexual, l’edat, la nacionalitat,... és secundària.

De si un és pobre o ric se’n deriva una determinada manera de pensar o ideologia. La de la persona pobre és progressista i no té components abstractes, tendeix a ser eminenment pràctica: és acció material quan es recolza en la consciència de classe. La ideologia del ric és conservadora i es recolza sovint en abstraccions d’aparença convincent (demagogia, populisme, religiositat, fe cega en els avenços tecnocientífics).

· La situació idònia per al progrés humà és la de democràcia. Quan aquesta desapareix, la dictadura malmet totes les formes d’organització humana i és dona la involució. Són bons exemples els distints feixismes o estats capitalistes d’excepció. Els feixismes poden ser globals (1939-1945, Alemanya, Itàlia, Japó, o l’Espanya franquista, 1936-1982) o puntuals, però tanmateix igualment devastadors com les intervencions dels Estats Units d’Amèrica (EUA) a Llatinoamèrica, Corea, Vietnam, Palestina, etc. i els efectes devastadors de la descolonització a dos continents, Àfrica i Àsia. És també feixisme l’agressió suïcida sobre el mediambient inherent al model productivista o neoliberal.

Per saber-ne més

· Clio

Figura de la mitologia grega, primera de les nou muses presideix la història i la poesia èpica, filla de Mnemòsine i Júpiter.

· Cronos

Divinitat de la mitologia grega. Personifica el temps, amb els atributs de la dalla i el rellotge d’arena. Fill de Gea (terra) i Urà (cel). La Roma clàssica l’anomena Saturn.

PAGINA SEGÜENT: 2. Geografia >>>>