1. Catalunya, comtat gran
CATALUNYA, COMTAT GRAN
Catalunya, comtat gran,
qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei nostre senyor
declarada ens té la guerra.
Segueu arran, segueu arran,
que la palla va cara, segueu arran.
El comte duc d'Olivars
temps ha que li burxa l'orella,
ara és hora, nostre rei,
ara és hora que fem guerra.
Contra tots els catalans,
ja veieu quina n'han feta!,
passaren viles i llocs
fins al lloc de Riudarenes.
Ja n'han cremada una església
que Santa Coloma es deia,
cremant albes i casulles,
cremant calzes i patenes.
Del pa que no n'era blanc
deien que era massa negre
i en donaven als cavalls
tot per desolar la terra.
Al davant dels seus parents
deshonraven les donzelles
i mataven els seus pares
si de mal donaven queixa.
Ja en daren part al virrei,
del mal que aquells soldats feien.
-Llicència els he donat jo.
Molta més se'n poden prendre.
En sentir-ne tot això
se s'ha avalotat la terra.
En sentir-ne tot això
se s'ha avalotat la terra.
Ja entraren a Barcelona
cent persones forasteres
amb el nom de segadors,
perquè n'era temps de sega.
De tres guardes que n'hi ha,
ja n'han morta la primera,
anaren a la presó
a dar llibertat als presos.
Tragueren als diputats
i els jutges de l'audiència,
i mataren el virrei
al fugir-ne a la galera.
El bisbe els va beneir
amb la mà dreta i l'esquerra.
-On és vostre capità?
Quina és vostra bandera?
Ja van treure el bon Jesús
tot cobert amb un vel negre.
Ja van treure el bon Jesús,
tot cobert amb un vel negre.
-Aquí és nostre capità,
aquesta és nostra bandera.
A les armes catalans,
que el rei ens declara guerra
Segueu arran, segueu arran,
que la palla va cara, segueu arran.