14. QUATRE PERSONES I LA RELIGIÓ
1.- Creient
En diversos (politeista) o un déu (monoteista: cristià, jueu, musulmà, hinduista, budista, etc.). Amb totes les sectes, tenit en compte que cada persona creient pensa lògicament que la seva religió és la veritat mentre que la d’altri és falsa o equivocada, pròpia de secta i manipulada per sectaris.
Pràctiques associades metafísiques: devoció, beateria, santedat, miracles, màgia, superstició, astrologia, misses, clericalisme, fe.
Exemples de directors espirituals: capellà catòlic, pastor protestant, imam musulmà, monjo budista.
Relacionats: satanisme, exorcisme, aquelarres, bruixeria.
Altres inclosos: maçoneria (gran arquitecte = déu), deistes en general.
La persona creient acostuma a ser proselitista, intenta manta de vegades convertir a l’altri a la seva fe
2.- Atea
Està convençut de la inexistència de déu. No és cap persona, animal o cosa. No és ni natura ni univers. No és totpoderós ni simplement té cap mena de poder. Tot plegat: déu no és, no existeix, no viu ni a l’espai, ni al temps. No té sentit la metafísica (més enllà de la física).
La persona atea no lluita contra déu: no es pot combatre contra el que no es creu.
De vegades es troba una persona atea intentant convèncer a altri de la veritat del seu pensament, però no és el més normal.
3.- Agnòstica
Declara inaccessible a l’enteniment tota noció de déu o de l’absolut. És impossible conèixer la naturalesa i l’existència de déu.
4.- Escèptica
Immersa en el dubte i la desconfiança en la raó humana per arribar a la veritat.
