Salvador Codina i Cabra.

Breda 3-6-1910 - Barcelona 5-1-1985.

Salvador Codina i Cabra fou un Bredenc amb dilatada carrera musical, de renom nacional i internacional en les facetes d’instrumentista de violí i piano, compositor de sardanes i sarsueles i com a director d’orquestra. El mestre Codina ha deixat un legat musical a la seva vila natal, sense precedents.

Neix al carrer Rovira nº 5 de Breda, en el si d’una família senzilla. Era el gran de tres germans, un altre noi i una noia.

Els seus pares, Manel Codina i Planas era oller i tocava la trompeta i la seva mare Teresa Cabra Mora s’ocupava de les feines de la casa.

Als 7 anys (1917), la família se’n va a viure al barri de Sant Andreu de Barcelona, ja que el pare feia tres anys que treballava en una fàbrica d’adobs de pell i més tard va establir el seu propi negoci al carrer Galileu que va comptar amb la col·laboració del germans, del fill Salvador i nebots.

Als 13 anys (1923) comença els seus estudis musicals al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, al carrer del Bruc, cursant les especialitats de violí, piano, harmonia i composició amb Joan Lamote de Grignon.

Als 18 anys (1928) escriu la que seria la seva primera composició per a cobla. La música del Ball de Gitanes de Breda, que s’estrenà el 1930.

Als 26 anys (1936) es casa amb Maria Gubianes Closa, una noia de Calaf.

Als 30 anys (1940) encarrega al contractista d’obres Josep Mª Riera, la construcció de la que seria la seva casa a Breda, a la Carretera d’Arbúcies, en front del carrer Santa Anna. És aquí on viurà amb tota la seva família. El seu pare va voler que l’àvia de Salvador (Teresa Planes Colomer), visqués a Breda i fou en aquesta casa on va viure, fins que hi va morir.

Als 33 anys (1943) neix la seva única filla. Assumpta.

En la seva època jove captivà el país amb les seves sarsueles entre les que destaquen: El amo del lagar, La niña de bronce, Pepa la guapa, La Galeota i d’altres que també varen ser interpretades arreu del país.

En els seus recers a Breda, forma un tercet musical amb en Pepet del Casino que tocava el piano, en Pepet de cal Bombo que tocava la percussió i ell amb el violí. Les seves actuacions eren preferentment a la festa major del poble, matí i tarda i tant per les activitats de “dretes” com “d’esquerres”.

A Barcelona, en època de guerra, forma una orquestra amb la que toquen a hospitals i en recepcions militars, el que li va significar el no haver d’anar al front, tant a ell com a altres companys músics de Breda. En dites festes militars, eren convidats a sopar amb el menjar i beure que sobrava dels àpats dels oficials.

En l’època dels cinquanta (1958 a 1960), aconsegueix la seva màxima esplendor com a compositor, comparteix cartell amb els “grans” i triomfa al festival de la cançó de Menorca.

Entre les moltes peces de la seva època de compositor, destaquen 12 sardanes dedicades a Breda.

Als 63 anys (1973), essent alcalde Alfons Clavell, Breda li ofereix un homenatge en honor a la seva dilatava carrera musical. És en aquest acte en el que s’estrenà la seva sardana Breda.

Als 65 anys (1975) anys es jubila.

Mor als 74 anys (5-1-1985) a Barcelona.

Jaume Fugarolas i Clemente.

Treball editat amb l’assessorament i documentació cedida per Assumpta Codina.

Breda, 14 d’abril de 2014.

Taller d’Història i Entorn de Breda.

El Taller de Breda.