Era mirar-te i saber el què et passava ...
També sentir-te que et trobaves lluny d'aquí,
veure que el cel a mi se m'enfonsava
per perdre't en un munt de coses del destí.
I saber que sempre més em marcarà la vida,
per ser un control en què mai més no trobaré,
no em serà fàcil ni demano que m'expliquis:
són fets que passen i no saps ben bé per què ...
Mes ai de mi! ... És negació!
Torno a engendrar un altre purgatori
per afeblir una vegada més el meu amor ...
La llibertat em torna a limitar-me,
fent-me sentir la virulència dels temors ...
Sols pregaré per poder consolar-me
i retenir per sempre més uns ulls de molsa
de records ...
Sent llum de punta que entreveig en les muntanyes
del no saber el que en l'espera passarà ...
que portaré una vegada més les enyorances
d'un món ple de bocins per recordar ...
14 de juny de 2016