Josep Aragay i Blanchar
Museu Municipal Josep Aragay
Museu Municipal Josep Aragay
Coincidint amb l'any del 50 aniversari (2024), recullo en aquesta plana, apart d'una breu descripció de l'artista i la seva esposa, els actes en els que hem participat la Lola Vilà i jo Jaume Fugarolas en nom de l'Associació El Taller de Breda i que estàn relacionats amb la figura de Josep Aragay i del museu que a Breda, en porta el seu nom. A les xarxes oficials trobareu detalls més acurats sobre l'artista i el seu entorn.
Josep Aragay i Blanchar (Barcelona, 7 d'agost de 1889 - Breda, 15 de gener de 1973) fou un pintor, ceramista i teòric d'art català. Fou deixeble del pintor Francesc d'Assís Galí.
Josep Antoni Jaume Aragay i Blanchar va néixer al carrer del Carme de Barcelona, fill de Florenci Aragay i Vila. natural de Cànoves i de la seva esposa, Rosa Blanchar i Pi, natural de Breda.
El 1911, Eugeni d'Ors li encarregà la direcció artística de l'Almanac dels Noucentistes. Amb el pseudònim Jacob, col·laborà a diversos setmanaris humorístics catalans, com la primera etapa de la revista Papitu, o El Borinot.
El 1912, juntament amb Xavier Nogués i Francesc Pujols, fundà la revista Picarol, un dels màxims exponents de la il·lustració catalana a principis del segle xx. El 1914, realitzà un llarg viatge formatiu per Itàlia. L'any 1917 rebé l'encàrrec de fer els rajols per decorar la font gòtica del carrer de Cucurulla de Barcelona, al final del Portal de l'Àngel.
Fou professor de l'Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya. El 1925 s'instal·là definitivament a Breda, on fundà un taller ceràmic, activitat a la qual dedicaria la resta de la seua vida professional, encara que també cal destacar la seva tasca de dibuixant i il·lustrador. El Museu Deu del Vendrell mostra 21 dibuixos satírics d'aquest gran dibuixant català. La seva obra també es pot visitar al Museu Municipal Josep Aragay de Breda.
És autor de dos llibres teòrics: La pintura catalana contemporània, la seua herència i el seu llegat (1916) i El nacionalisme de l'art (1920).
Obres destacades: Vacances (al Museu Municipal Josep Aragay, Breda, la Selva)
Font: Wikipèdia.Concebuda com un autèntic manifest, Vacances (1923) reuneix tots els ingredients i tota la iconografia del noucentisme. S'hi poden veure: un temple clàssic, uns cavalls i uns cavallers que semblen extrets dels relleus del Partenó d'Atenes, i un paisatge típicament mediterrani, amb els pins, la mar, un vaixell de vela llatina i un poblet idíl·lic a la costa. Una motocicleta estàtica, però amb les rodes que giren a gran velocitat, representa una condemna a la pintura d'avantguarda i, de forma particular, als postulats del moviment futurista. Exposada a les Galeries Laietanes l'any 1924, Vacances va tenir una crítica demolidora.
Font: VisitmuseumAquest és el llibre de poemes Itàlia, del viatge d'Aragay a aquest pais. En base al seu contingut vàrem organitzar l'acte Recital de Poemes que podeu veure més avall.
Teresa Solà i Vilà va néixer a Palafrugell el 6 de novembre de 1886, filla del matrimoni de mestres Josep Solà i Júlia Vilà. Seguint la vocació dels seus pares, la Teresa va estudiar magisteri i, un cop llicenciada, als 21 anys, guanyà per oposició una plaça a l’escola de l’Albi (les Garrigues), on va exercir durant set anys.
Font: Article RdGEn aquest escrit de la Revista de Girona, podeu llegir una breu biografia de Teresa Solà, l'esposa de l'artista.
Lola Vilà i Jaume Fugarolas de El Taller de Breda, van organitzar aquesta trobada - col·loqui, un dels actes del Programa de Preservació de la Memòria Històrica de Breda. Tenim un recull de fotos si us interessa. Més avall podeu veure un vídeo del col·loqui.
Aqui podeu veure el vídeo complert de la sessió. Podeu activar els subtítols per millorar la comprensió del diàleg.
La Sra. Teresita, va exercir de mestra a l'escola de Sant Antoni de Vilamajor.
Aragay va pintar, la que suposem era una alumne de la Sra. Teresita i el quadre s'anomena La noia de les trenes. El pots veure més avall.
L'equip del TDB ens vàrem desplaçar a Vilamajor a la recerca de l'escenari del quadre i el vàrem trobar. Pots veure la Lola davant la font.
Vàrem preguntar per botigues de les rodalies però ningú ens va saber donar informació de la identitat de la noia.
Tant en el quadre com en la foto, es pot veure l'antiga escola al fons.
També t'adjuntem el vincle a Google Maps que et portarà a la font.
Amb la font i l'antiga escola al fons.
Podeu trobar àmplia informació del museu a la xarxa.
Vaig participar en l'acte d'homenatge a Salvador Riera, confeccionant el grafisme i la seva projecció en directe. L'acte va comptar amb aquesta visita guiada al museu.
13-10-12. En l'edició de la Fira de l'Olla de 2012, vaig tenir el goig d'interpretar Ball a l'Abadia de Breda, acompanyat d'Assumpta Codina al piano, una de les meves professores de música. Aquest tema va ser un dels que vaig escriure mentre cursava estudis d'harmonia amb ella. Un dels temes de la suite La Romança dels Vescomtes de Cabrera.
El 22-04-16 el Taller de Breda va dur a terme l'acte Recital de poemes del llibre Itàlia. Un acte en el que van participar un conjunt de rapsodes locals i que va ser amenitzat amb música en directe a càrrec del Taller de Músics de Breda. L'acte va comptar amb la presència de familiars d'Aragay. S'hi va estrenar el poema La cançó del ventall, musicat per Jaume Fugarolas.
En l'acte de recital de poemes del llibre Itàlia es va estrenar aquesta versió de La cançó del ventall. La vàren interpretar en directe músics del Taller de Músics de Breda, en base a la composició que vaig fer.
Lola Vilà va organitzar la visita de familiars d'Aragay. Tenim un recull de fotos i vídeos de l'acte, si us calen.
El 23-04-23, coincidint amb l'any del 50 aniversari, vaig musicar aquest poema d'Aragay i en vaig fer aquest tutorial de la composició.
En el moment de publicar aquests continguts només tenim el logo perquè encara no s'han iniciat els actes de celebració de l'aniversari. Esperem poder fer la nostra aportació com hem fet en tantes altres ocasions, per seguir donant visibilitat a l'obra de l'artista.
Direcció del museu.
1974-2005. Marcel·lí Trunas Clos.
2005-avui. Dr. Xavier Castanyer Angelet.