Tractament de l'Alzheimer amb  músicoteràpia (article de La Vanguardia)

Demències

El Centre de Referència de l’Imserso investiga com es pot facilitar la vida dels malalts.

El neuropsicòleg Enrique Pérez treballa des del 2010 al Centre de Referència Estatal d’ Atenció de Persones amb la Malaltia d’Alzheimer i altres Demències (CREA) a Salamanca, ara com a responsable d’investigació. Una investigació, però, que té poc a veure amb la ciència que busca una cura a aquesta malaltia tan dura com és l’alzheimer, que a poc a poc va eliminant l’essència de les persones esborrant-ne la memòria.

Els professionals d’aquest centre no desenvolupen fàrmacs ni investiguen les bases biològiques de la malaltia, el dia de la qual se celebra avui. “El CREA, que depèn de l’ Imserso ( Ministeri de Drets Socials), treballa la part sociosanitària que respon a l’atenció a les persones amb demència –l’alzheimer és la malaltia més comuna– i també als seus familiars. “Aquí tenim un centre de dia, amb uns 40 usuaris, i una zona residencial, on ara mateix hi ha 26 persones. I, aprofitant la presència d’aquests pacients, comprovem la validesa de teràpies no farmacològiques, que és el que treballem nosaltres. Intervencions com poden ser la musicoteràpia, la reminiscència, l’estimulació cognitiva, la teràpia amb animals o la teràpia robòtica...”.

El neuropsicòleg Enrique Pérez i el seu equip tractenla desorientació o la falta d’autonomia

Segons Pérez, aquestes teràpies responen, i posa com a exemple l’estimulació cognitiva, fer activitats intel·lectuals amb les persones amb alzheimer, perquè han pogut comprovar que funcionen “al mateix nivell que els fàrmacs que teníem disponibles fins fa uns quants anys, que no aconsegueixen frenar la malaltia, però d’alguna manera mantenien la capacitat cognitiva una miqueta més de temps”.

En aquest centre han pogut comprovar que l’estimulació cognitiva, a més, millora l’estat d’ànim dels pacients i els permet mantenir-se més actius. Hi ha altres teràpies, com la musicoteràpia, que també s’han revelat eficaces.

Aquestes teràpies alenteixen la pèrdua de memòria? El neuropsicòleg no ho pot assegurar perquè la memòria és un símptoma, el més greu, i es veu molt afectada, “però sens dubte, fent activitats intel·lectuals com més aviat millor, es manté durant més temps l’agilitat mental. Entre les quals, la memòria. El que passa és que, efectivament, és un dels objectius més difícils de treballar i arriba un moment que potser no és el més important, perquè estàs lluitant contra la mateixa malaltia”.

I mentre els científics busquen una cura, l’equip de Pérez se centra a atendre els altres símptomes que sí que es poden tractar, com per exemple, la desorientació o el malestar psicològic de les persones, i intentar mantenir la capacitat per fer les activitats del dia a dia, que la persona pot ser autònoma a casa més temps, que pugui mantenir-se la seva independència, encara sense memòria.

Una independència que al final es tornarà dependència a mesura que la malaltia avanci, però això no desanima en absolut Enrique Pérez.

Sí, la malaltia continuarà el seu procés, no podem solucionar-ho, indica, “ però, podem millorar la vida del pacient clarament. I això és molt, t’ho puc assegurar. I per als familiars també, perquè veuen somriure la persona que estimen, la veuen alegre, amb ganes de fer coses... i això és molt, moltíssim”, assegura el responsable d’investigació del CREA.