Recorden els barcelonins coros Clavé que introduïen en el món de la música aquella gent que havia optat per una vida no massa decent ... doncs van inspirar els primers coros de Pasqua que van actuar cada final de Quaresma a la nostra vila. Començava a córrer el segle que ara acabem.
Aquest serà el punt de partida d'un recorregut que, encara que incomplert, intenta resumir un segle d'existència en tres folis i que repassarà el més substancial del món de la música a Breda.
El primer personatge que va influir d’una manera important a la nostra vila va ser Manuel Codina i Planas que, a principis de segle, aprenia a tocar la trompeta traslladant-se caminant, cada setmana, a Arbúcies. Apart d’aquesta professió i d’animar més d’una festa local, Manuel Codina va tenir tres fills, els tres amb un fort interès per la música, però va ser en Salvador el que més va destacar. Es fa indispensable aturar-se més extensament en l’anàlisi de la seva trajectòria.
Compositor i violinista bredenc d’anomenada gairebé universal, Salvador Codina i Cabra neix el 1910 al número 2 del carrer Rovira. Encara que molt aviat va traslladar-se a viure a Barcelona, quan encara era un nadó, mai es va trencar la seva vinculació amb la nostra vila cosa que queda reflectida clarament en la música del BALL DE GITANES -composada quan només tenia 18anys- i les sardanes JO TORNARÉ -dedicada a la Font de Sant Salvador-, L'HEREU SERRAT -en honor d’en Josep Saurí i vilar, hereu de Can Serrat-, BREDA i PRIMER APLEC DE BREDA.
No es pot oblidar la seva activa participació, juntament amb el pianista bredenc Josep Castanyer i Marlet, en la interpretació, a finals dels anys 20 i principis dels 30, de la música d’acompanyament per les pel·lícules de cinema mut que es projectaven a l’antic "Casino" de Breda. Salvador Codina també va ser el promotor del "Tercet del Casino" que amb Josep Regàs i Trunas a la bateria, Josep Castanyer al piano i ell mateix amb el violí van amenitzar durant onze anys (entre el 1928 i el 1942 salvant d’interval de la guerra Civil) els populars balls de saló dominicals.
A part d’aquestes obres i activitats vinculades directament a Breda, Salvador Codina té una importantíssima trajectòria professional a la qual Jaume Coll, en el seu llibre Breda, històrica i actual (Edit. Montblanc, Barcelona 1971) dedica una detallada descripció.
Posteriorment a la formació i existència de l’esmenta’t "Tercet del Casino", el pianista Lluís Bonjoch va ser el promotor i director de “L’Orquestrina Breda" que des del 1948 i fins el 1953 va actuar a les festes assenyalades i als balls que es celebraven al "Casino". L'Orquestrina, a més de Lluís Bonjoch comptava amb Pere Anglada (cantant), Esteve Argemí (acordió), Antoni Bernatallada (trompeta), Vicenç Clopés (saxofon), Josep Manresa (trompeta), Narcís Miquel (saxofon), Lluís Momplet (saxofon) i Joan Serra i Clos (contrabaix). El 1950 Lluís Bonjoch va deixar l'Orquestrina i el va suplir el pianista Josep Castanyer que ja havia format part anys enrere del "Tercet del Casino".
A partir del 1953, l’activitat musical de Breda es va traslladar al Cercle Bredenc encara que no comptava amb una formació musical permanent com s’havia donat al "Casino" i a partir d’aleshores ja va començar a fer-se tradicional llogar les agrupacions foranes per amenitzar les festes populars.
És important destacar l’existència d’un cor permanent a la parròquia de Breda, a finals dels anys 60 i principis dels 70, que va impulsar mossèn Pere Petit, l’agrupació Acció Catòlica i Lluís Bonjoch que era l’organista de la parròquia des del 1948 fins el 1972.
A un altre nivell, més lúdic, existeix a Breda des dels anys 60 el grup dels "Germans Argemí" que traslladen el seu material i habilitat arreu de Catalunya animant tota mena de diades especials.
No serà fins a mitjans de la dècada dels 80 que va tornarà prendre força l'impuls de l’activitat musical a Breda. Per iniciativa de Josep Castanyer i amb el suport de Jaume Cabra, Ma. Dolors Campeny (pianista) i Assumpció Codina (compositora, pianista i professora del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona) -filla de Salvador Codina i Cabra- van néixer a Breda les "Vesprades Musicals" i "Nadalenc Musical Jove" que des d’aleshores i fins enguany celebren periòdicament concerts a càrrec d’intèrprets bredencs i forans amb la intenció, segons declaren "d'impulsar el coneixement i l’estudi de la música a més de propiciar la possibilitat d’actuar davant del públic a nombrosos músics novells, la majoria bredencs".
Assumpció Codina ha destacat per la composició de moltes obres peró, especialment vinculada a Breda, la sardana La Bassa del Molí. També va promoure, amb gran èxit, el I STAGE DE MÚSICA A BREDA, que durant el juliol de 1995 va reunir alumnes i professors de cant, saxofon, harmonia, estructura musical i trompa d’arreu dels Països Catalans.
El 1987 es va formar, per iniciativa de Josep Miquel (pianista i compositor) l’agrupació Inquietuds Musicals que va organitzar un concert però que va deixar de promoure activitats ràpidament.
A hores d’ara Breda compta amb un important número de músics formats i en període de formació entre els que destaquen Ma. Antònia Iglesias (pianista), Anna Fortuny (pianista), Ma. Dolors Artiola (pianista) Jordi Mas (pianista i estudiant de violí i cant) i Marc Antoni Mas (pianista). A més, Ma. Dolors Campeny, des de fa 18 anys es dedica a la docència musical, fet que promet un futur apassionant per la vila de Breda.
Autor desconegut.
Reg. 2014001.