Embedded Files
16/04/23
16/04/23
Comencem la nostra aventura a Helsinki amb una visita guiada al centre de la ciutat, en la qual hem aprés algunes dades interessants, com ara:
Oodi: La biblioteca.
Oodi: La biblioteca.
Aquest edifici és un clar exemple de les polítiques públiques del país, que aspiren a la democratització del coneixement i de les tecnologies. És per aquest motiu que hi trobem espais poc comuns, com ara una cuina on poder preparar el menjar amb les amistats, estudis de gravació de música o inclús zones on es pot cosir a màquina, imprimir en 3D o jugar a videojocs de manera gratuïta per als residents.
Suomi: La normalització del finés.
La visita guiada ens ha permés aprendre fets sobre la llengua finesa i la seua realitat sociolingüística a través del temps.
Els orígens concrets del finés són incerts, però comparteix arrels amb l'estonià i l'hongarés. Es considera generalment que el procés d'aprenentatge del finés és llarg a causa de les variades declinacions i les mutacions que provoquen.
Hem conegut la figura d'Aleksis Kivi, que va ser pioner en l'ús literari del finés. També hem aprés que el tsar rus Alexandre II va establir el finés com a llengua oficial per primera vegada (fins al moment, el suec havia sigut la llengua de cultura i govern a Finlàndia). En l'actualitat, el suec i el finés són cooficials a Finlàndia. Ambdues s'estudien en educació primària, i el suec és optatiu en l'etapa secundària (a partir dels 16 anys).
Hèlsinki: un cresol de cultures
Hèlsinki: un cresol de cultures
En aquesta imatge es pot apreciar la convivència de les llengües finlandesa, sueca i russa arran de les diferents etapes de la història del país. Cal tindre en compte que Suècia va ocupar Finlàndia durant un llarg període de temps, abans que aquesta fora conquerida per la Rússia Imperial, fins al 1917, quan Finlàndia va declarar la independència.
17/04/2023
17/04/2023
La sessió del curs de hui estava dividida en dos grans blocs. En primer lloc hem rebut una xarrada introductòria al sistema educatiu finés: etapes, finançament, perfil de professorat, etc. En segon lloc, hem compartit experiències i inquietuds amb personal de centres educatius d'arreu d'Europa.
El sistema educatiu finés: "less is more"
El sistema educatiu finés: "less is more"
Una de les principals característiques que més ens ha cridat l'atenció sobre el sistema educatiu finès és el paper central de la confiança i la responsabilitat en el professorat: comencem pel fet que als centres no es fan inspeccions, ja que la formació que es rep des de l'inici és exhaustiva i cal complir amb alts estàndards de capacitació.
D'altra banda, l'avaluació recau sobre tasques de classe en lloc d'exàmens formals durant l'etapa obligatòria. Aquest fet atorga al professorat la responsabilitat d'adaptar les metodologies d'aprenentatge als resultats que s'observen en la pràctica diària.
Sorprenentment, la inversió econòmica en educació a finlàndia és proporcionalment similar a la d'altres països d'Europa, però l'eficiència (que sovint passa per reduir, simplificar i agilitzar tràmits burocràtics) és clau per a aconseguir bons resultats.
Finalment, caldria destacar que, contràriament a la majoria del món, la societat finesa s'estructura al voltant de l'educació i no a l'inrevés. Si bé és cert que les escoles disposen de servei d'atenció extraescolar per a alumnes durant les vesprades, la conciliació passa generalment per la flexibilització dels horaris de les famílies més que no per l'allargament de la jornada escolar. En este sentit, cal assenyalar que el permís de maternitat és de nou mesos i es pot allargar fins als 3 anys.
Motivació: compartint bones pràctiques
En la segona part de la sessió ens hem dividit en diversos grups per a parlar sobre com podem mantindre la motivació en l'alumnat i el professorat i evitar el burn-out. Hem descobert dades curioses sobre els sistemes educatius d'altres països com França, Letònia o Suècia, com ara:
Un company letó ha explicat que el Ministeri d'Educació del país proporciona a través de figures com la seua, avaluació i formació lingüística a professorat d'anglés i rus, per tal d'assegurar que aquest complisca amb els estàndards esperats en l'aprenentatge de les llengües estrangeres.
Una companya francesa ens ha explicat que la seua funció dins del sistema educatiu francés és donar suport al professorat novell a través de l'observació i la retroalimentació, i també proporcionar estratègies pedagògiques a personal docent que li ho sol·licite.
Hem descobert figures de la comunitat educativa que no existeixen en el nostre sistema educatiu. Per exemple, en moltes escoles sueques hi ha una persona que s'encarrega d'escoltar l'alumnat i parlar-hi sobre questions personals en un ambient informal i relaxat, la cafeteria.
18/04/2023
18/04/2023
La sessió de hui també s'ha dividit en dos blocs: de matí hem observat el funcionament d'un institut de secundària i, de vesprada, hem rebut una xarrada sobre lideratge educatiu.
Building a bonding: visita a un institut
Building a bonding: visita a un institut
Hem tingut el plaer de visitar un centre educatiu de secundària amb la directora i alguns/es alumnes com a guies. A continuació teniu alguns dels aspectes que més ens han sorprés:
El centre disposa d'animals de teràpia (gossos i ponis) per a l'acompanyament emocional de l'alumnat en moments difícils en resolució de conflictes.
Les metodologies didàctiques no són tan diferents de les que coneixem (classes magistrals combinades amb treball en grups, ús de llibre de text, distribució de les aules per parelles o grups...).
Els i les alumnes es comporten de manera molt cívica. No hem observat gaires comportaments disruptius. Arreu es poden veure missatges que promouen la gentilesa.
El nivell d'anglés de l'alumnat és molt alt. Amb 13 anys poden comunicar-se fàcilment, amb més o menys precisió, varietat i correcció segons el nivell. Per contra, el nivell de suec (llengua cooficial) és baix: no poden seguir la classe si no es fa en finés.
Lideratge compartit, lideratge en positiu
Lideratge compartit, lideratge en positiu
El director d'una escola de primària d'Espoo ha compartit amb nosaltres les claus del seu concepte de lideratge pedagògic.
D'una banda, ha parlat sobre la necessitat de crear relacions interpersonals que afavorisquen l'aprenentatge i la motivació. En este sentit, ha explicat que la figura del director es mostra propera i decidida a resoldre problemes, però alhora té una xarxa de suport que permet delegar la resolució de problemes en altres membres del claustre de manera efectiva.
D'altra banda, ha mostrat exemples de com es pot proporcionar un ambient favorable per a l'aprenentatge a través del disseny del centre educatiu, com ara l'eliminació del timbre entre classes, l'agrupació de les taules per a permetre el treball cooperatiu i la personalització dels espais d'aprenentatge. Un dels aspectes importants per a crear aquest ambient és assegurar que l'alumnat se sent còmode i segur alhora que en fomentem l'autonomia.
19/04/2023
See the Good!
See the Good!
PEDAGOGIA POSITIVA
La formació d'avui ha estat impartida per See the Good!, una corporació finlandesa que s'encarrega de promoure la positive pedagogy, una de les metodologies més implementades en les primeres etapes de l'educació a Finlàndia. La sessió ha començat amb una reflexió sobre els nostres punts forts com a persones i com a professionals, seguida de nombrosos exemples i propostes que podem utilitzar al centre i a l'aula per tal de trobar i reforçar aquells trets que el nostre alumnat posseïx.
20/04/2023
20/04/2023
En l'últim dia de curs hem visitat un altre institut de secundària. La visita ha comptat amb una ponència del director, una ruta per les instal·lacions i observacions de classes.
El sistema educatiu finés: aprofundiment
El sistema educatiu finés: aprofundiment
Malgrat que ja coneixíem el sistema educatiu finés gràcies a les xerrades i les observacions dels últims dies, hui hem aprés alguns fets nous, com ara:
La raó per la qual Finlàndia té un alt índex d’alfabetització des de fa segles té a veure amb l’església, que no permetia casar-se a qui no sabera llegir.
Finlàndia està perdent alumnes que tinguen el suec com a primera llengua. Una de les causes és la manca de professors en les escoles que tenen el suec com a llengua vehicular, que fa que les famílies parlants de suec matriculen els xiquets en escoles on es parla finés, de manera que canvien la seua llengua principal.
Només el 30% de l’alumnat que supera l’Upper Secondary (l’equivalent al nostre batxillerat) arriba a la universitat a Finlàndia. Això es deu al fet que hi ha molt poques places en les universitats del país (que són totalment gratuïtes). Molts alumnes acaben migrant a l’estranger per a estudiar. Només hi ha una universitat privada en tot el país (americana). En l’actualitat es planteja cobrar una taxa pels estudis universitaris, però només a l’alumnat estranger.
A l’escola són conscients que un dels reptes actuals de l’educació és mantindre la generació z concentrada, en part per l’ús dels telèfons mòbils. Tanmateix, no hi ha una legislació estatal sobre l’assumpte, i tampoc una del centre. Les regles sobre l’ús dels mòbils a l’aula les estableix el professorat
L'anglés com a llengua estrangera
L'anglés com a llengua estrangera
Hui hem observat exclusivament classes d’anglés com a llengua estrangera. L’alumnat tenia entre 16 i 17 anys en el nivell més bàsic i 19-20 en el més avançat.
Ens ha sorprés el fet que la llengua vehicular de la classe fora la L1 en les tres aules observades, tant pel que fa a la comunicació docent-alumnat com quant al llibrede tect, que presenta les tasques en finés.
La metodologia observada ens ha resultat bastant familiar, amb llibres de text (digitals), exercicis d'estructures gramaticals, classe magistral combinada amb treball en grups i alguna activitat més innovadora, com ara un Quizlet per equips en format cursa.
Hem pogut veure com s'aplica a l'aula el concepte de la pedadogia positiva treballat ahir, ja que les docents oferien retroalimentacióa l'alumnat, que no només assenyalava l'error, sinó també allò que l'alumne/a havia encertat.
Un altre detall que ens emportem en la maleta és que l'alumnat segueix el seu propi Language Portfolio, Creat per la Unió Europea per tal que tothom dintre de la comunitat puga avaluar la progressió en qualsevol de les llengües oficials dins del MECRL.
A més a més, hem sabut que en el segon o tercer any hi ha la possibilitat de cursar una assignatura per a millorar les habilitats de producció oral, a la fi de la qual es pot obtindre un certificat que podran incloure en el CV. Aquesta possibilitat existeix també per a qui decideix accedir a l'escola per a persones adultes.
Page updated
Google Sites
Report abuse