Temps de COVID
Els drets en temps de pandèmia
El 12 de març d’enguany es produeix un canvi radical de la vida comunitària del pobles i ciutats, també de Santa Coloma de Cervelló, al fer-se efectives les mesures de contenció de la pandèmia causada pel coronavirus, un virus nou i del qual se’n desconeix quasi tot, però que té una alta capacitat de propagació. Es decreta el tancament de les escoles, dels locals socials, equipaments esportius, bars, restaurants i comerç en general, deixant en funcionament només els que es consideren serveis essencials.
Posteriorment el govern d’Espanya decreta l’Estat d’Alarma que comporta el tancament de fronteres exteriors i interiors i l’aïllament de les persones a les seves llars, només permetent la mobilitat per anar a les feines i per aquelles necessitats essencials (compres de queviures, farmàcia, metge, ...).
Afrontant aquesta situació excepcional, una part de la ciutadania respon aportant de manera voluntària ajuda a la resta, confeccionant mascaretes de roba que es reparteixen a la població, bates de plàstic per a les residències i fent la compra per aquelles persones de risc, entre d’altres ajudes. Una vegada més és la ciutadania qui aporta i suporta l’emergència, doncs les institucions des de l’Ajuntament fins a la Generalitat i el govern d’Espanya reaccionen tard, amb carències i abusos com descriu l’informe d’Amnistia Internacional
La pandèmia posa en evidència les greus mancances que pateix la sanitat pública en general i en particular per fer front a aquesta emergència, es constaten les conseqüències de les retallades i les privatitzacions, manca de recursos humans i materials, així com una forta improvisació dels protocols, ja que han sofert durant aquest període canvis continuats.
Els veïns del poble, hem vist com es tancava el CAP, essent el primer que es va tancar a Catalunya i també el consultori de la Colònia Güell. El CAP ha estat tancat totalment des del març fins al 14 de juny.
El 3 de juny s’organitzen un grup de veïnes per reivindicar l’obertura del CAP i el Consultori al 100%, fent concentracions tots el dimecres a les 7h de tarda, fins aconseguir la total reobertura.
El 16 de novembre reobre el CAP gairebé al 100%, però a dia d’avui continua tancat el Consultori de la Colònia.
Aquesta gestió de la sanitat pública ha representat una falta d’atenció molt significativa a una quantitat de persones que s’han vist desemparades, desateses mèdicament, la qual cosa ha representat i representa un greu risc per la seva salut.
La metge de família jubilada Assun Reyes explica amb claredat el paper dels CAP en la pandèmia, en l’article D'acollir a angoixar: el paper dels CAP en la pandèmia
A les residències d’avis, hi ha hagut un important número de persones que han traspassat; només a Catalunya han estat 6300 (fins al 31 de juliol, segons dades oficials, facilitades en el TN de TV3).
Les dues residències del nostre poble, malauradament, durant la primera fase de la pandèmia van viure situacions molt complicades i un numero significatiu de finats.
Les residències han viscut una situació de vulneració dels drets humans, com molt bé ha posat de manifest l’informe d’Amnistia Internacional.
Tot això ha posat clarament de relleu que la privatització dels serveis essencials, és una mesura errònia, així com també ha quedat palesa la falta de resolució i la inoperància per part dels Departaments de Treball i de Sanitat a l’hora de prendre decisions.
El Departament de Salut, amb la seva organització i externalització de serveis a tercers de l’àmbit privat, està desmantellant l’Atenció Primària com a servei públic bàsic.
La situació sanitària ha comportat també en paral·lel una greu emergència social, doncs les mesures preses han provocat una forta caiguda dels llocs de treball, deixant a persones sense cap ingrés econòmic, i donant lloc a desnonaments i a un augment important de la demanda d’ajuda als bancs d’aliments.
Les ajudes a les persones, tant des del Govern Central com de l’Autonòmic, s’han posat en funcionament tard i malament, i amb errors greus en la tramitació, doncs hi ha persones que a dia d’avui encara no tenen resolt el seu expedient, comportant problemes econòmics importants a les famílies.
La pandèmia també ha comportat l’endarreriment en les mesures de protecció del medi ambient. A l’article del Crític; Més plàstics, més cotxes i més residus: l’impacte ecològic del coronavirus, es pot llegir la següent afirmació.
“La resposta dels governs i de la ciutadania també ha inclòs passos enrere: el ressorgiment dels embolcalls de plàstic, la compra massiva de guants i mascaretes d’un sol ús, la incineració de residus sanitaris per evitar contagis, un possible retorn del vehicle privat per la por del transport públic o l’ajornament d’impostos i de mesures de protecció ambiental per afavorir la recuperació econòmica.”
Les autoritats de Catalunya i també les de la resta d’Espanya han pres les decisions sobre la salut de la ciutadania com si d’una qüestió política i no d’una emergència sanitària es tractés. El fet d’entendre la situació des d’aquesta òptica ha portat a picabaralles entre els diferents responsables polítics dels governs autonòmics i central, i això ha conduït a una situació de caos i mal entesos, i qui n’ha patit i pateix les conseqüències és la població.
Aquestes mesures teòricament promulgades per a reduir els contagis, han provocat una pèrdua important de drets bàsics (Drets Humans) que tenim com a individus i un augment de la repressió policial.
Aquest temps de pandèmia ha posat en evidència que els serveis públics no s’han gestionat i no es gestionen atenent les necessitats de la població, ni tampoc de forma democràtica, ans el contrari s’estan imposant les tesis més restrictives i repressives en tots els nivells. També ha mostrat que durant el període de confinament més estricte va disminuir l’índex de contaminació atmosfèrica i es va produir el retorn d’alguns animals a aquell territori que els hem usurpat amb el creixement de les ciutats i pobles, això és un aspecte positiu.
Llàstima que com a societat no s’ha reaccionat, per aconseguir disminuir les desigualtats socials, queda clar que en els barris més humils la Covid-19 ha tingut una major preponderància.