Els residus municipals
Els residus municipals són un problema ambiental que hem de resoldre des de casa, però cal nou model de gestió més compromès i ben planificat
Un dels millors exercicis per prendre consciència de la problemàtica dels residus domèstics és visitar una instal·lació de tractament finalista de residus.
Només cal situar-se en la recepció d’un Ecoparc, d’una incineradora o d’un abocador per visualitzar la magnitud de l’impacte: milers de tones de matèria orgànica que hi arriben diàriament, barrejades amb grans quantitats de plàstics de tota mena, i acompanyades d’infinitat d’altres residus —que poden anar des de petits aparells domèstics fins a pintures, cosmètics o fàrmacs....
La solució passa per actuar des de casa, dia a dia
Davant d’aquest panorama és evident que tenim un problema ambiental de gran magnitud que en la majoria de casos requereix una solució en origen; una solució que necessàriament passa per REDUIR el consum de materials que no són estrictament necessaris —i especialment d’aquells que generen un important impacte ambiental—, REUTILITZAR en la mesura del possible, i finalment separar adequadament tot el residu que generem per tal que es pugui RECICLAR.
Els models de recollida basats en la instal·lació de grans contenidors per a la brossa barrejada estan obsolets des de fa molts anys. Com a societat no podem donar per bo un model en què l’habitual és anar omplint a casa una gran bossa de residus barrejats i diàriament llençar-la al contenidor de rebuig. Revertir aquest model és necessari i està a les nostres mans.
Donar resposta a aquesta problemàtica també requereix molt més rigor i compromís per part de l’Ajuntament
El sistema de recollida de Santa Coloma de Cervelló pràcticament no ha evolucionat en els darrers 30 anys i, amb comptades excepcions, ha permès consolidar aquest model.
Els contenidors de rebuig, malgrat van acompanyats d’una bateria de contenidors de recollida selectiva, de la deixalleria i d’algunes recollides selectives puntuals, segueixen tenint el paper central en la recollida diària, i les xifres així ho demostren: només un terç dels residus es recullen selectivament, quan segons el marc legal haurien de ser un 60%.
A Santa Coloma anualment es segueixen generant i recollint 2.500 tones de residus barrejats.
Malauradament, és un fet objectiu que a Santa Coloma estem en una situació molt endarrerida.
La prestació del servei es troba, de facto, en una situació d’irregularitat contractual. L’adjudicació del servei actual de recollida es remunta a l’any 1994 i, amb totes les pròrrogues possibles, aquest servei ja hauria d’haver finalitzat el passat mes d’agost del 2019. En una situació normal l’Ajuntament hauria d’haver previst la licitació d’un nou servei, que hauria d’haver estat adjudicat el passat estiu i que hauria de donar resposta als actuals reptes ambientals i incorporar les millors pràctiques disponibles. Això no s’ha fet ni en temps ni en forma, adduint a la incapacitat per part de l’Ajuntament d’afrontar aquesta complexitat. Però no hi caben les excuses, la data de finalització del contracte es coneix des de fa més de cinc anys, i val a dir que tots els municipis de Catalunya han de prestar aquest servei d’acord amb la legalitat i amb la planificació sectorial que és d’aplicació. Cal recordar que la recollida de residus és el contracte més important del municipi, amb una despesa de més de 400.000€ anuals.
En una situació contraposada hi ha municipis metropolitans, amb unes característiques similars a Santa Coloma que, gràcies a una gestió compromesa de fa anys, actualment estan tenint uns molt bons resultats de separació en origen. Alguns casos d’èxit són Tiana (més d’un 80%), Torrelles (prop d’un 70%) o Castellbisbal (amb més d’un 60%).
Mirar al futur: Educació i participació, coresponsabilitat i nous models de gestió ben planificats
Ara toca mirar al futur; i el futur passa perquè l’Ajuntament treballi amb molt més rigor i compromís, entre d’altres polítiques ambientals, en el disseny i en la prestació del servei públic de recollida de residus.
Tanmateix hi ha dos passes prèvies que caldria treballar. Per una banda cal reforçar molt la comunicació, la participació de la ciutadania i l’educació ambiental. Els nous models de gestió passaran indefectiblement per un canvi d’hàbits i per un compromís diari amb una nova cultura; i per poder fer aquest pas cal treballar prèviament i de forma constant un compromís col·lectiu amb la ciutadania i amb les persones responsables de les activitats econòmiques locals. Es tracta de pensar activitats i espais que generin, de forma real i eficaç, aquesta complicitat col·lectiva.
Per l’altra banda, cal treballar la coresponsabilitat i el consens polítics. La implantació de nous models de recollida modificaran el nostre dia a dia, tot posant barreres a determinats hàbits que —malgrat eren insostenibles— estaven molt consolidats i eren percebuts com a ‘comoditats’. Aquest canvi de model sovint genera rebuig, i convé que aquest no sigui aprofitat políticament per incrementar el malestar només des d’una perspectiva partidista. Per això és necessari un consens i una coresponsabilitat política prèvies. En el cas de Santa Coloma seria recomanable que aquest exercici el fessin, fins i tot, els actuals partits que composen el Govern municipal de coalició; i que el mateix zel que han compartit per no exigir-se una acurada gestió en la política de residus aquests darrers anys el tinguin amb la implantació de models més compromesos amb el medi ambient.
Finalment cal posar marxa un model centrat en la reducció i el reciclatge. A nivell local ja es disposa d’estudis que proposen models més ambiciosos, com els de ‘recollida porta a porta’, que estan tenint uns bon resultats al nostre país i arreu d’Europa. Tanmateix, amb els antecedents de gestió que tenim, i tal i com s’han aprovat els darrers pressupostos del 2020, hi ha molt motius per pensar que podem ser lluny d’un exercici rigorós i ben planificat.
La implantació d’un model de gestió d’aquestes característiques ha d’anar acompanyat, per exemple, d’una reforma pressupostària i fiscal; i, de moment, en els pressupostos d’enguany ja hem vist que no ha estat així. Actualment la taxa de residus ja té un dèficit de 50.000€ anuals, i és probable que amb la modernització dels serveis aquest dèficit s’incrementi —si més no els primers anys, fins que no hi hagi bons resultats de recollida–. Seria de sentit comú que, en un model que responsabilitza als que generen els residus, pagui més qui més generi, o qui menys separi, no? Doncs de moment no és així, es seguirà cobrant la mateixa taxa a tots els habitatges de forma lineal, i a les activitats econòmiques en funció dels metres quadrats i no del que generin ni del que reciclin.
Si la taxa no s’adapta suficientment vol dir que acabarem pagant el nou servei amb els pressupostos generals, que com tothom sap provenen majoritàriament de l’IBI. Si no s’adapta adequadament vol dir que els que no facin cap esforç per participar positivament en un nou model pagaran el mateix que els que sí ho facin. Aquest és només un exemple del camí i del debat que encara cal fer davant un futur model de gestió.
En definitiva, tenim al davant un important repte col·lectiu que hauria d’anar acompanyat d’una bona feina per part de l’Ajuntament; i en aquest darrer punt esperem que sigui un treball molt més rigorós i compromès que el s’ha fet els darrers anys.