1383. Abraham Ardit. Se cambió el nombre a Pere (Pedro) Ardit. Barcelona

Llevan el apellido Abraham Ardit, registrado en un documento de la aljama (comunidad) de Barcelona de 6 de julio de 1383, quien aparece de nuevo en una lista de bautizados del año 1392 como Pere (Pedro) Ardit, para escapar del pogrom de 1391 ocurrido también en otras partes de España; 

1398, octubre, 24. Issach Ardit. Barcelona. librero. Antes judío ahora convertido, absento. 

Vende un obrador a Joan des Pla, montador de libros de Barcelona.

Compra realizada por un converso absento. 

El dia 24 d’octubre de 1398, Francesc Joan, converso, curador de los bienes de los conversos de Barcelona, vende a Joan des Pla, converso, montador (lligador de llibres), ciudadano de Barcelona, ​​un obrador que había sido propiedad de Issach Ardit, antes judío, ahora converso ausente, por el precio de 50 libras barcelonesas.

Dicha venta fue firmada y confirmada por el comisario Domingo Coaner y por los corredores que subastaron el inmueble, Pere Oliver y Pascual Sabater. El pago no se hizo hasta el día 11 de marzo de 1399.

En dicho instrumento Pedro Lorenzo, ciudadano de Barcelona, ​​curador nombrado por el comisario Domingo Coaner, y con el consentimiento de dicho comisario, reconoce que Joan Pla, converso, librero, ciudadano de Barcelona, ​​le ha pagado las 50 libras barcelonesas debidas por la compra de un obrador hecha por dicho Joan Pla a Francisco Juan, converso, curador.

Nota: parece ser que los conversos se compraban por solidaridad entre ellos las pertenencias de los desaparecidos recuperando el patrimonio perdido en 1391. Aún así los cristianos naturales consiguen quedarse con la mayoría de inmuebles judíos de las casas de la Call Major, algunos ya conversos. Por este motivo se pierde la mayoría de patrimonio de la ciudad de Barcelona. 

1398, octubre, 24. Barcelona. Francesc Joan, convers, curador dels béns dels conversos i jueus morts, absents o menors, ciutadà de Barcelona, ven a Joan des Pla, lligador de llibres convers, ciutadà de la dita ciutat, un obrador que era de Issach Ardit, convers, absent, pel preu de 50 lliures barcelonines 

AHPB, Pere Granyana, Manuale undecimum, 1398, juny, 8 – 1399, juliol, 12, fol. 34. 

Vendicio facta per Franciscuma Johannis, conversum, curatoremb conversorum et iudeorum et pupillorum absencium vel mortuorumb civitatis Barchinone et cetera, Iohanni dez Pla, ligatori librorum, converso civitatis Barchinone, de quodamc operatorio cum quodam portali in carraria publica aperienti, quod Issach Ardit, olim iudeus, nunc vero conversus, absens, habet et possidet et et cetera. Et tenet per certos dominos et cetera ad censum trium morabatinorum et cetera, precio quinquaginta librorum et cetera. Et pro hiis et cetera. Ad hec ego, Dominichusd Cohaneri, comissarius et cetera predictis consentio et cetera. Ad hec nos Petruse Oliverii et Pachasiusf Sabaterii, curritores et cetera.

g Testes: Raymundus dez Camp,h mercator, Petrus Portella, causidicus, et Petrus Amati, scriptor, cives Barchinone. Et firme dictorum curritorum, qui firmarunt die mercurii, XXXª die presentis mensis octobris: Petrus Amati et Stephanus Sabaterii, scriptores Barchinone. 

1393- Cases d’Azday Brunell i Abraham Ardit , ya estaba muerto, indica que los herederos pagaban y que debieron morir en  l’assalt del call el año 1391.

Eren dues cases jueves contigües reunides després de la desaparició del call en una sola propietat: unes domos magnas, amb sortida al carrer de Sant Honorat, i unes domos parvas, més a prop de la Seu, que s’obrien a un cul-de-sac per la banda de migjorn. Havien estat propietat d’Azday Brunell i Abraham Ardit 69. 

La més petita era la d’en Brunell, (...) y part ab honor de Abraham Ardit, en la qual part o trànsit hi avia una botiga que era de dit Ramon Sesascales, y a tramuntana ab honor de Estruch Saporta, ab saber ab la casa xica de dit Saporta. La més gran pagava un cens de set morabatins i mig, Que rebian dels hereus de Abraham Ardit per tota aquella casa que possehian en lo call major de Barchinona y en lo carrer de la font anomenat de Sant Honorat, que afrontaba a orient ab honor de Atzay Brunell quòndam, a mitg dia ab honor de Joseffi Gambay, a ponent ab dit carrer de Sant Honorat y a tramuntana ab honor de Estruch Saporta quòndam jueu. Els dos propietaris jueus degueren morir en l’assalt del call. El cas és que l’11 d’octubre de 1393 els curadors dels béns dels jueus desapareguts —el porter reial Pere Llorenç i el convers Francesc Joan, abans Bonjuhà Naçanell—, nomenats pels comissaris 

L’any 1393 aquesta casa va passar al notari Bartomeu Eiximenis —se’n conserven protocols a l’AHPB—, però després ambdues propietats van ser unificades, juntament amb la petita casa d’Abraham Jaques, que en un primer moment havia adquirit Mateu Calderons, il·luminador de llibres. Almenys l’àrea de l’alberg major correspon a l’extrem occidental de la crugia de la baixada de Santa Eulàlia, és a dir, a la sala del Palau que fins no fa gaire era anomenada sala Madico-Susany, reconvertida actualment en una sala de reunions. 

A finals del segle xv n’era propietari el jurisperit Baltasar Savila, o potser només en gaudia de la senyoria mitjana. 

L’any 1568 els successors de Guillem Colom (ver descendientes de Colon) la van cedir en establiment emfitèutic a Joan Canyelles, cavaller de Barcelona, fill del notari Joan Canyelles, i aquell la va deixar en herència a l’única filla legítima, Jerònima, casada des de 1567 amb Jaume Alòs Colom, donzell de Barcelona77. 

Canyelles tenia un fill il·legítim, Maurici, però com era habitual va restar exclòs de l’herència, llevat d’una renda censal. Tant Canyelles com el gendre Colom tenien cura dels negocis d’Antoni de Cardona, duc de Soma i de Sessa, a diferents indrets de Castella i, en particular, a Sevilla. 

Jerònima va morir sense descendència l’any 1612, després d’haver heretat els béns del pare i del marit, i deixà tot el patrimoni per a obres pies, en particular per a l’alliberament de captius, l’atenció als pobres de l’Hospital General i de la presó i la fundació d’una escola a la casa on residia al carrer de Tallers. L’any 1597, però, ja havia alienat la propietat en qüestió a favor de la Generalitat. 

La illeta del Palau de la Generalitat A fi de gestionar els afers del call major, el 2 d’octubre de 1392 els reis Joan i Violant van nomenar una comissió integrada per tres individus de confiança: Guillem de Busquets, Felip de Ferrera i Jaume Pastor. Una de les primeres decisions de caire econòmic va ser la venda dels censos que van ser carregats sobre gairebé totes les cases jueves a favor de Guillem Colom, canviador de Barcelona, per la ingent suma de 20.000 lliures. La documentació que la transacció va generar permet resseguir els canvis de propietat de bona part dels immobles del call. I és que pràcticament tota la comunitat jueva es va veure compel·lida a desprendre’s de les propietats immobiliàries5 . Aquestes escriptures encara no han estat estudiades a fons, però, a diferència del que fins ara s’ha publicat, podem assegurar que uns pocs immobles restaren exempts d’hipoteques censals, és a dir, estaven franques d’alou. Per aquesta raó no apareixen entre les cases conegudes del call, el domini directe de les quals sempre va restar en mans de Guillem Colom i dels seus hereus. Hi hem d’afegir el cas especial de la sinagoga menor perquè, com s’ha dit més amunt, era propietat del monarca. Se’ns escapen els motius pels quals algunes cases —i ara ens interessen exclusivament les que concerneixen el Palau de la Generalitat— no van ser gravades amb censos, però es pot conjecturar que els reis volien afavorir alguns col·laboradors cristians específics, a menys que aquests s’haguessin aprofitat de llur posició a la cort a espatlles dels monarques, cosa menys probable. En tot cas, a la illeta del Palau de la Generalitat, els censos a favor dels Colom gravaven les cases jueves a les quals s’accedia pel carrer de Sant Honorat i pel carreró de la sinagoga menor, és a dir, les que estaven emplaçades entre la casa dels Garrius —nucli originari del Palau de la Generalitat— i la baixada de Santa Eulàlia, però no les més pròximes a la plaça de Sant Jaume. Les valoracions s’ajusten naturalment a la importància de l’immoble6: 

Primo en y sobre lo alberch que fou de mestre Saltell Cabrit, lo qual és alou, y fou estimat en 500 ll., onse morabatins y mitg; en lo que fou de Isach Bonafós, estimat en 300 ll., set morabatins; en lo que fou de Abraham Escaleta, estimat en 450 ll., deu morabatins; en lo que fou de Salamó Ses Escaletas, estimat en 400 ll., nou morabatins; en lo que fou de Samuel Gracià, estimat en 800 ll., divuit morabatins y mitg; en lo que fou de Juceff Galbay, estimat en 850 ll., dinou morabatins; en la part que fou de Atzay Brunel y d’en Abram Ardit, estimada en 150 ll., tres morabatins y mitg; la part que fou de dit Abram Ardit, estimada en 325 ll., set morabatins y mitg; en lo que fou de Estruch Çaporta, estimat en 420 ll., y exceptuada la part que fou presa per la trenca del carrer estimada en 225 ll., resta net 195 ll., quatre morabatins y mitg; en lo que fou d’en Estruch Çaporta, estimat en 800 ll., divuit morabatins; en lo que fou de Abraham Jaques, estimat en 225 ll., cinc morabatins 

https://presidencia.gencat.cat/web/.content/ambits_actuacio/palau-generalitat/art-i-arquitectura/Volum-1.pdf

8a. Abraham Ardit 

ABRAHAM ARDIT, DIFUNT A BARCELONA DURANTE RESERTA DE 14XX.