Alexandria i els oasis del desert líbic

Alexandria i els oasis del desert líbic

Seguint les petjades d’Alexandre.

L’“altre” Egipte:

Alexandria i els oasis del desert líbic 

Diuen que [Alexandre], ocupat Egipte, va voler edificar-hi una ciutat grega, gran i populosa, que dugués el seu nom.(...) Havent-se quedat adormit, va tenir una visió meravellosa: li va semblar que un home de cabell blanc i aspecte venerable [= Homer], col·locat al seu costat, li recitava aquests versos: ‘En la mar moguda i sorollosa / hi ha una illa davant d’Egipte / distingida amb el nom de Faros’. Es va aixecar, doncs, i se’n va anar de seguida a Faros (...). Quan va veure aquell indret situat en un lloc tant avantatjós, (...) va donar ordre als seus encarregats de començar els treballs i ell va emprendre el viatge cap al temple d’Amon [a Siwa]. (...) Un cop que, passat el desert, va arribar al lloc, el profeta d’Amon li va dir que el saludava de part del déu, com del seu pare. (...) Alguns han escrit que en voler el profeta saludar-lo en grec afectuosament dient-li ‘Fill meu’ [O paidíon], es va equivocar per barbarisme en la darrera lletra, posant una s en comptes d’una n, i que a Alexandre li va agradar molt aquest error, perquè va semblar que li digués ‘Fill de Zeus’ [O paî Diós].

(Plutarc) 

Estimo el desert. Estimo la plana infinita que brilla en el reflex dels miratges, els cims rocosos esquerdats, les cadenes de dunes semblants a les ones de l’oceà petrificades. I estimo la vida senzilla i dura en campaments primitius, tant en les nits clares i estelades enmig d’un fred tallant com en la punxant tempesta de sorra. La infinitud purifica el cos i l’ànima. (...)

I quan em pregunten quin profit pot aportar a la humanitat el coneixement d’un mar erm de roca i sorra o la troballa d’unes insignificants taques de vegetació o d’una font d’aigua malagradosa, i per què es fan sacrificis materials i es corren riscos personals per aquestes descobertes, no puc donar altra resposta que el proverbi beduí: «El desert és terrible i implacable, però qui l’hagi conegut hi haurà de tornar».

(Ladislaus Almásy)

Aquest viatge proposa un recorregut per algunes de les regions menys conegudes d’Egipte, refent en bona part el periple que, ara fa 2300 anys, va portar Alexandre el Gran des de Memfis fins a la costa mediterrània, a l’oracle d’Amon de l’oasi de Siwa i potser a l’oasi de Baharia.

Seguint les seves petjades, ens dirigim en primer lloc a Alexandria, ciutat mediterrània i cosmopolita fundada per ell, capital esplèndida de l’Egipte dels Ptolomeus. Hi visitem, a més dels museus i els vestigis grecoromans, la nova Bibliotheca Alexandrina.

Viatjant després pel cor del Sàhara en 4x4, recorrem  els oasis del desert occidental o líbic, lluny de les rutes turístiques, que sorprenen per la seva riquesa arqueològica, antropològica i paisatgística: monuments que van des de l’època faraònica fins al període romà i copte, pobles medievals de tovot sortits de Les 1001 nits, pous d’aigües calentes, paisatges espectaculars i encisadors, gents hospitalàries i la quietud dels grans espais del desert...

Galeria de fotos del Viatge (Febrer 2005)