6. La població

La població és la quantitat de persones que viuen en un territori. La ciència que estudia tots els fenòmens relacionats amb la població –quantitat, distribució, dinàmica i estructura– és la demografia. Actualment, la població de la Terra supera els 7.000 milions d'habitants. Aquests habitants es distribueixen de forma desigual sobre la superfície del planeta.

La demografia és la ciència que estudia tots els fenòmens relacionats amb la població (quantitat, distribució, dinàmica i estructura)

Els factors que expliquen la concentració de la població en uns llocs i no pas en uns altres són:

• Físics: el relleu, el clima i el sòl .

• Econòmics: l'existència de recursos naturals i la possibilitat d'obtenir una feina o de disposar els serveis.

• Històrics: zones habitades des dels temps passats.

La densitat de població és un indicador que permet saber on es concentra la major part de la població i quines són les zones més despoblades.

La característica principal de la població és el seu dinamisme.

El moviment natural o vegetatiu és la variació que es produeix en el nombre d’habitants d’un territori a causa de dos factors biològics: la natalitat i la mortalitat.

• La natalitat és el nº de nascuts vius, durant un any, en un lloc determinat.

• La mortalitat és la quantitat de persones que moren, al llarg d'un any, en un lloc concret.

Per analitzar les dades de diferents indrets, s'utilitzen els indicadors següents: natalitat, fecunditat, indicador conjuntural de fecunditat, mortalitat, mortalitat infantil i esperança de vida.

En els mapes anteriors es pot observar que hi ha grans diferències entre països quant a les taxes de natalitat i mortalitat. Les causes que expliquen aquestes diferències són de caràcter social, cultural i, sobretot, econòmic.

Distingim, per tant, dues dinàmiques demogràfiques: la dels països pobres i la dels països rics.

Fins al segle XVIII la població mundial va créixer a un ritme lent. A partir de la segona meitat del XX el ritme del creixement demogràfic es va accelerar fins a l’últim terç del segle XX. Alguns països, però, no van seguir el mateix ritme ja que també depèn del seu nivell de desenvolupament.

Aquest fet s'explica pel descens de les taxes de mortalitat (millores alimentàries, higièniques i sanitàries) i un manteniment de les taxes de natalitat altes.

La dinàmica demogràfica, però, no va seguir el mateix ritme en tots els països , ja que també depèn del nivell de desenvolupament econòmic.

A la dinàmica de la població també hi intervenen o influeixen les migracions, que són els moviments de sortida i arribada de la població. Aquests són motivats per diverses causes. ( ex: per causes econòmiques , polítiques, ètniques, religioses o naturals.)

• moviment de sortida= s'anomena emigració

• moviment d'arribada = s'anomena immigració.

El saldo migratori és un indicador que mesura la diferència entre el nombre d'emigrants i el d'immigrants d'un territori. Pot ser positiu o negatiu.

Els corrents migratoris afecten molts països, alguns bàsicament com a emissors i d’altres més aviat com a receptors.

Les causes principals de les migracions d'avui són econòmiques. La pobresa i l'atur obliguen milers de persones a abandonar el seu lloc d'origen . també hi ha les causes de caràcter forçós, les guerres.

Els fluxos migratoris més importants es produeixen entre els països pobres i els rics. Els solen protagonitzar treballadors poc qualificats que, allà on van, fan feines poc valorades i mal remunerades ( població jove, depèn dels països són + masculins/ que femenins).

Espanya ha estat, tradicionalment un país d'emigrants, però la bona situació econòmica de l'última dècada del s. XX fins els primers anys del segle XXI , va fer que es convertís en un país receptor d'immigració. Però les elevades taxes d'atur del 2008 , fruit de la crisi financera, econòmica i de la construcció, van convertir altre cop en un país emissor d'emigrants, sobretot joves amb un alt nivell de formació.

Les conseqüències de les migracions són diferents segons si s'observen des del lloc d'origen o des del lloc de destinació.

L’estructura demogràfica de la població és la seva distribució per edat i sexe. Aquesta distribució gràficament es representa amb la piràmide de població.

Una piràmide de població proporciona molta informació sobre la població d’un lloc en un moment determinat. Per exemple, informa sobre el seu passat i permet fer una previsió de cara al futur. També indica si hi ha més dones o homes en cada grup d’edat.