Els pagesos del feu
A la societat feudal, els pagesos o camperols eren la majoria de la població (90%) i es dedicaven a l'agricultura i a la ramaderia. Els pagesos eren els LABORATORES, l'estament que mantenia la resta de la població, és a dir, als privilegiats (10%). Per tant, eren la base de la societat.
Hem de recordar que no tenien privilegis. Podem distingir-ne dues categories:
Pagesos lliures. Eren propietaris de la seva terra i podien prendre decisions sobre la seva vida: casar-se, abandonar el feu...
Serfs. Treballaven les terres d'un senyor, però no tenien gaires llibertats personals. Per exemple, tenien prohibit abandonar el seu feu: estaven lligats a la terra.
Una economia de subsistència
L'agricultura era l'activitat que ocupava més persones. Es practicava el policultiu: cada família conreava diferents productes segons les seves necessitats.
Els medievals practicaven una agricultura de subsistència. És a dir, destinada bàsicament a l'autoconsum, no per comercialitzar. En aquest context, una mala collita significava la fam, per tant sovintejaven les anomenades crisis de subsistències.
Una crisi de subsistència era una mortaldat ocasionada per la fam deguda a les males collites.
Els principals conreus del camperols eren els següents:
Cereals: per fer pa, farinetes, tortes... Era l'aliment bàsic.
Al sud d'Europa continuava practicant-se la tríada mediterrània: era un policultiu que combinava cereals (pa), vinyes (vi) i oliveres (oli).
Llegums: mongetes, cigrons...
Arbres fruiters.
Hortalisses i verdures.
Els rendiments agrícoles eren baixos i els pagesos amb prou feines obtenien els mínims per poder subsistir.
Els pagesos havien de treballar durament per sobreviure. Per aprofitar la terra al màxim, practicaven el guaret: cada any es conreava una meitat de les terres mentre l'altra es deixava reposar perquè recuperés nutrients.
A part dels conreus, diverses famílies pageses també criaven algun animal. Per exemple, destacava la cria d'ovelles ja que se'n podia obtenir moltes coses: llana, carn, llet...
Per acabar de cobrir les necessitats, els pagesos aprofitaven els boscos on recol·lectaven fruits, recollien llenya i caçaven animals.
La vida dels pagesos
Els pagesos vivien en pobles petits o en cases disseminades. Als pobles també hi vivien alguns artesans i comerciants que s'encarregaven de la taverna, del molí, del forn, de la ferreria...
Homes, dones, nens i persones grans es dedicaven a les tasques agrícoles. Al camp, tothom treballava: tenien cura de l'hort, dels cultius i de l'aviram. Bàsicament, els homes feien les tasques que requerien més força física (llaurar, segar, podar, talar arbres...) mentre que les dones es dedicaven a les mateixes tasques que els homes i a d'altres com rentar, cuinar, tenir cura dels fills, filar, teixir roba...
El menjar era monòton i escàs: pa negre, farinetes, una mica de formatge, ous, escudelles amb verdura i, de vegades, una mica de carn.
Les cases dels pagesos eren senzilles, amb una o dues habitacions i, de vegades, un magatzem o un estable, encara que els animals estiguessin a la mateixa casa. El terra no tenia paviment, i una llar de foc els servia per escalfar-se, per il·luminar-se i per cuinar. El mobiliari i els utensilis es reduïen a un matalàs de palla, uns bancs per seure-hi, una post que feia de taula, unes quantes olles de fang o de fusta i un perol de metall per cuinar.
L'alimentació a l'edat mitjana
El menjar era un aspecte central en l’Edat mitjana. Per nosaltres, ara el menjar és quelcom secundari: sempre tenim un plat a taula.
Tanmateix, pels medievals la fam era tan quotidiana com el calor de l’estiu i el fred de l’hivern. La majoria de la població es movia constantment entre l’abundància i l’escassedat de menjar.
D’un dia per l’altre hi podia haver una mala collita, una plaga o una guerra que et podia deixar els camps fets malbé i, per tant, no podries recollir els aliments per alimentar-te a tu ni a la teva família.
L'alimentació dels pagesos a l'edat mitjana era, bàsicament, la següent:
Entre 1,5 i 2kg de cereals al dia per persona. Es consumien en forma de pa, tortes o sopes espesses. A algunes zones inclús es consumia pasta.
També eren un aliment comú els llegums.
Les proteïnes animals eren més escasses, però es solia menjar picada i de farcit a empanades. Bàsicament era carn d'aviram, és a dir, de pollastres, ànecs... Els rostits estaven reservats a la gent més rica.
La carn de caça (porc senglar, cérvol...) era només un 5% de la seva alimentació. Només es consumia en grans banquets i, sobretot, les classes socials privilegiades.
La llet recollida de les cabres, els xais i les vaques es consumia en forma de quallada o formatge.
Per cuinar, era molt usual l’oli d’oliva (bastant car) i la grassa de porc.
També consumia poc peix, sobretot de riu i es menjava salat.
Les classes populars també consumien tubercles (ceba, pastanaga...), les classes més nobles no ja que els aliments de sota terra eren considerats “impurs”.
També menjaven moltes fruites dels arbres: pomes, peres, fruits secs...
El vi estava present a totes les taules i era de molt baixa qualitat. Cada persona, consumia una mitjana de 1,5 a 3 litres de vi diaris.
També es bevia cervesa, normalment elaborada per les dones. (Podem deduir, doncs, que l’embriaguesa era un estat molt quotidià.)
També bevien aigua! Però molt poca, de pous i fonts. Consumir aigua del riu era altament perillós perquè s’hi abocaven moltes coses contaminants.
Dues receptes medievals
“Si vols fer migraust, agafa gallines rostides, caldo de pollastre, llet d’ametlles i fetges de pollastre. Agafa els fetges i barreja’ls amb la llet d’ametlles, espècies, pebre, claus, canyella, agràs, sal i sucre, i posa’ls a foc lent durant una bona estona. Després, agafa les gallines rostides, trosseja-les i cuina-les una estona amb la salsa.
Per fer salsa limonea necessitem caldo de gallina, gingebre, safrà, sucre, llet d’ametlles, suc de llimona i carn d’ala de gallina cuida trossejada en un morter fins fer-ne una pasta. Mescla tots els ingredients menys la carn i porta-ho l’ebullició durant uns minuts. Després, afegeix la carn per espessir-ho. Serveix com a acompanyant de pollastre o gallina rostit”.
Extret d’un llibre del segle XIV: Llibre de Sent Soví
Investiga
A. Respon les següents preguntes.
Quins dos tipus de pagès es poden distingir a l'època feudal? Quina diferència hi havia entre ells?
Què era una economia de subsistència?
Quines eren les principals plantes conreades?
Com era la feina agrícola en l'època feudal?
Què era el guaret?
Per què s'havia de fer rotació de conreus? En què consistia?
Quina funció tenia cada una de les eines agrícoles de la imatge de sota? Investiga-ho!
Descriu amb detall com era un habitatge pagès. De quins materials estaven fetes les parets? I el sostre?
Com era l'alimentació dels pagesos?
Quines eren les tasques principals de les dones pageses?
Com era la dieta dels pagesos medievals? Era molt variada?
B. Escriu un text d'entre 100 i 150 paraules. Has de posar-te a la pell d'un pagès o pagesa i descriure un dia de la teva vida al camp.
C. Interpreta la imatge.
Fixa't en la imatge de sota i fes les següents activitats.
Identifica l'activitat que es feia cada mes.
Agrupa aquestes activitats per estacions.
Descriu les eines i com anaven vestits els pagesos. En quines activitats intervenen les dones?
A quin mes correspon l'escena del noble que va a cavall? Què penses que representa?
Per què diem que la vida pagesa estava marcada per la natura?
Quins mesos tenien més feina els pagesos?
Investiga
Idees per a la presentació:
Importància dels pagesos.
Situació dins la piràmide social.
Tipus de pagesos.
Agricultura de subsistència.
Policultiu.
Principals cultius.
Guaret.
Què més feien a part de cultivar la terra?
Com era la vida dels pagesos.
Què feien durant un any dels pagesos.
Com eren les cases del pagesos.
Rol de la dona.
Alimentació.
Curiositats