Embedded Files
Introducció
Introducció
Un monestir era un conjunt d'edificis i de dependències (estable, graner, celler...) habitat per una comunitat religiosa que administrava les terres sota la seva jurisdicció. El grup d'homes o dones, monjos o monges, estava dirigit per un abat o abadessa.
Aquestes propietats havien estat lliurades a l'Església pel rei o eren donacions de nobles. De la mateixa manera que qualsevol altre feu, disposava de serfs per treballar la terra i, aquests, pagaven unes rendes al monestir.
El centre del monestir era l'església, on els monjos o les monges anaven a resar diverses vegades al dia. L'oració era la seva principal activitat perquè la vida monàstica tenia com a principal finalitat allunyar-se del món terrenal per acostar-se a Déu.
Els espais del monestir
Els espais del monestir
La majoria de les dependències d'un monestir s'organitzaven al voltant d'un claustre. És a dir, tocant al claustre hi havia les dependències que feien servir més els monjos i les monges:
L'església: on els monjos es trobaven per pregar i cantar entre 6 i 8 vegades al dia.
La sala capitular: on els monjos es reunien en assemblea per prendre decisions.
El menjador o refectori.
La cuina.
Els dormitoris.
A part, hi havia moltes més dependències com l'estable, la infermeria, l'hostatgeria...
El conjunt d'edificis que comprenien el monestir acostumava a estar protegit per una muralla. De fet, alguns monestirs semblaven castells fortificats i els seus abats es comportaven com a veritables senyors feudals.
Les regles monàstiques
Les regles monàstiques
Els homes i les dones que aspiraven a la vida monàstica entraven al monestir i, després d'un període d'aprenentatge (noviciat), feien tres vots o promeses: obediència, pobresa i castedat. Anaven vestits amb un hàbit que els identificava.
Tots els ordes religiosos estaven sotmesos a una regla, és a dir, a un conjunt de normes que regulaven totes les activitats monàstiques. En aquesta regla, s'hi establien les hores que s'havien de dedicar a l'oració, a la lectura dels textos sagrats i a les feines de cada monjo o monja: copiar manuscrits en llatí, conrear l'hort, tenir cura dels malalts, netejar, cuinar, servir la taula...
Fins i tot les activitats més senzilles, com ara el menjar, les hores de dormir o les visites, estaven subjectes a uns horaris i a unes normes.
Durant l'edat mitjana hi va haver diversos ordes religiosos. El més important va ser el dels benedictins, que sant Benet de Núrsia va fundar a Itàlia al segle VI que es va expandir per tot Europa. Al segle IX, es va crear l'orde del Cister, com una reforma del benedictí.
Els dos principis bàsics dels ordes monàstics eren dos: ORA et LABORA.
Ora: orar, resar.
Labora: treballar (copiar textos, treballar la terra...).
El monacat femení
El monacat femení
Alguns ordes religiosos van crear també monestir per a dones. Alguns van ser impulsats per dames de la noblesa, que oferien donatius generosos quan ingressaven a la comunitat. Generalment arribaven a ser-ne abadesses.
Els monestirs per a monges no són gaire diferents dels masculins. Les monges es dedicaven a l'oració i també feien els treballs del camp. Moltes sabien llegir i escriure i treballaven a l'escriptori (scriptorium) en l'escriptura i la il·lustració de llibres. A molts monestirs hi havia infermeries i hospitals per a l'atenció dels malalts.
El monestir com a centre cultural
El monestir com a centre cultural
En una època en què molt poques persones sabien llegir i escriure, els monestirs van ser centres culturals importantíssims. Gràcies a les seves biblioteques, es van conservar moltes obres dels autors clàssics i medievals.
A més, com que no existia la impremta, molts monjos es dedicaven a copiar els llibres a mà al scriptorium i a il·lustrar-los amb miniatures delicades. També ensenyaven a llegir i a escriure.
Moltes vegades se'ns explica que l'edat mitjana va ser una època fosca en què va desaparèixer tot el coneixement de l'antiguitat, però no és així. De fet, gràcies a l'edat mitjana i als monestirs, han arribat a l'actualitat moltíssims textos d'abans de crist que els monjos i monges havien transcrit i copiat als seus scriptoriums i monestirs.
Investiga
Investiga
A. Respon les preguntes següents:
Observa el dibuix del monestir. Descriu cadascuna de les dependències del monestir i explica'n la funció.
Quina part del monestir servia per connectar les dependències principals?
Què era una regla monàstica?
Quines obligacions imposava una regla als seus membres?
Quines eren les dues activitats principals diàries dels monjos i monges dels ordes monàstics?
Fixa't en el dibuix del monestir i explica quin tipus de paisatge hi veus al voltant del recinte monacal. Qui hi veus treballant aquestes terres?
Per què considerem que un monestir era un centre de cultura?
Quines característiques d'un monestir fan que s'assembli a un feu d'un senyor feudal?
B. Escriu un text d'entre 100 i 150 paraules. Has de posar-te a la pell d'un monjo o una monja i descriure un dia de la teva vida al monestir.
C. Busca tres monestirs catalans i fes una taula per cada un d'ells amb les següents informacions:
Nom.
Ubicació (poble / ciutat, comarca i província).
Any de construcció.
Orde monàstic que el va fundar.
Característiques especials.
Una o dues fotografia.
Presentació
Presentació
Idees per la presentació:
Què és un monestir.
Quan i on apareixen els primers monestirs.
Què era una regla monàstica.
Quins eren els espais i edificis principals d'un monestir.
Explicar un parell d'ordes monàstics.
Ora et labora.
Horaris dels monjos benedictins.
Monestirs femenins.
La cultura als monestirs i els scriptoriums.
Tres exemples de monestirs catalans.
Curiositats, alimentació, comportament...
Page updated
Report abuse