L'Església regulava la vida social
L'Església mantenia la unitat dels creients i regulava la vida social i privada de tota la comunitat. Ho feia de la següent manera:
Oficiava les cerimònies religioses i s'encarregava de l'ensenyament i de l'assistència a pobres i malalts.
També dictava quines eren les obligacions religioses dels creients: resar, anar a missa els diumenges, dejunar durant la Quaresma, confessar-se un cop l'any, viure segons els 10 manaments, combregar durant Pasqua...
També recomanava fer algun pelegrinatge als llocs sants: Roma, Jerusalem, Santiago de Compostel·la...
L'església era l'edifici central de qualsevol llogaret, poble o ciutat. Els fidels hi acudien en moltíssimes ocasions: era un centre de reunió, de festa i de pregària. Les campanes dels campanars advertien el perill o convocaven reunions o assemblees.
Eren l'únic estament que era 100% alfabetitzat, és a dir, tots els membres de l'Església, els clergues o els eclesiàstics, sabien llegir i escriure, la resta de la població, no. Se n'aprofitaven i justificaven l'ordre social que més els beneficiava: els bellatores els protegien i els laboratores treballaven per ells.
Gràcies a tota aquesta influència, l'Església era capaç de dictar totes les normes de la societat: quins dies es feia vacances, quins dies no es podia anar a la guerra, quines armes es podien utilitzar, com i quan s'havien de tenir relacions sexuals, a quins llocs estava prohibit combatre...
L'Església: una institució feudal
L'Església, a més de posseir grans feus treballats per pagesos i camperols, tenia dret a cobrar el delme: el 10% de les collites anuals dels pagesos. Així l'Església podia mantenir el culte, els edificis i tot el clergat, i potser, de pas, enriquir-se una mica.
L'Església es va estructurar seguint la jerarquia feudal (esquema).
Cal tenir en compte que el papa de Roma era potser la figura més poderosa de TOTA EUROPA:
Si un rei volia anar a la guerra, normalment havia de tenir el permís del papa.
Molts cops, el papa jugava com aliat o enemic de diferents potències europees segons els seus interessos.
Per celebrar algun casament concret molt important, calia que hi hagués el consentiment del papa.
El clergat es dividia en dues branques:
El clergat secular. Format per sacerdots, rectors i bisbes, que atenien la comunitat de creients. Les comunitats s'agrupaven en parròquies, dirigides per un rector, i un conjunt de parròquies formaven una diòcesi o un bisbat, dirigit per un bisbe. Vivien a les ciutats i als pobles, no s'aïllaven de la societat.
El clergat regular. Integrat per monjos i monges dedicats a l'oració i el treball. Vivien aïllats en un monestir sota l'autoritat d'un abat o d'una abadessa i estaven sotmesos a una regla monàstica que els marcava el seu dia a dia.
A part, també hi podem distingir l'alt clergat i el baix clergat, passa el mateix amb la noblesa.
L'alt clergat estava format per cardenals, bisbes, abats i abadesses que ocupaven els principals càrrecs dins de l'Església. A més, actuaven com senyors feudals a les terres que eren de la seva propietat. Cobraven les rendes feudals i, a me´s, hi afegien el delme.
El baix clergat estava format pels sacerdots, els monjos i les monges. Els monjos pertanyein a diferents ordes religiosos, com els benedictins i els franciscans, i els sacerdots enren els que feien missa i s'encarregaven de vetllar perquè la societat "es portés bé", que les persones fossin bones cristianes.
A partir de l'any 1000, es van construir centenars de monestirs per Europa i es van convertir en centres de culte, econòmics i culturals.
Objectiu de l'Església
El principal objectiu de l'Església era expandir el Cristianisme arreu del món i dictar la vida dels cristians. Podia fer-ho de diverses maneres:
Construïnt noves esglésies i parròquies per dominar nous territoris.
Convocant expedicions militars amb l'objectiu de conquerir i cristianitzar nous territoris, les croades.
L'Església va ser l'encarregada durant tota l'edat mitjana de crear el marc mental de la població. És a dir, la majoria de pensaments que tenia la població estaven "relacionats" amb aspectes que havien sentit a dir als sacerdots.
A més a més, com que la mort a l'edat mitjana era un fet molt recurrent, la població anava a l'Església a buscar respostes a tal misteri. Aquesta era una manera de tenir a la població lligada i obedient.
Investiga
A. Respon les preguntes següents:
De quina manera l'Església dominava la vida social dels creients? Explica-ho detingudament.
Quins elements de la vida social podia arribar a dominar l'Església?
Com creus que beneficiava a l'Església el fet que fossin l'únic estament alfabetitzat?
Una parròquia o una església podia exercir de senyor feudal? Per què?
Què és el delme?
Quines diferències hi ha entre clergat regular i secular?
Quin any va ser clau per l'expansió de l'Església?
De quines maneres l'Església expandia el Cristianisme?
Per què el papa era tant poderós?
Com s'escull un nou papa?
B. Escriu un text d'entre 100 i 150 paraules. Has de posar-te a la pell d'un eclesiàstic, pots escollir quin rang. Informa't una mica sobre què feia i quines eren les seves funcions. Explica com seria un dia normal per a tu.
C. Fes una breu investigació sobre els següents personatges o esdeveniments:
Pere l'Ermità
Papa Urbà II
Pornocràcia papal
Cluny
Busca les cronologies, imatges, característiques més importants, breu biografia (si són persones)...
Presentació
Idees per la presentació:
El control que l'Església exercia sobre la població: com ho feien?
Aspectes de la vida social que controlava l'Església
Moment de màxima expansió
El delme
Eclesiàstics i senyors feudals
Jerarquia de l'Església
Diferències entre clergat regular i secular
El poder del papa de Roma
L'expansió del Cristianisme
Com l'Església aprofita la por a la mort de la gent per augmentar el control
Curiositats: relacions amoroses dins de l'Església, alimentació, higiene...