Els nombres romans:
I = 1
V = 5
X = 10
L = 50
C = 100
D = 500
M = 1000
Normes:
Cap lletra pot repetir-se més de 3 cops
Qualsevol lletra del valor inferior a una altra col.locada a la seva dreta, suma
Hi ha lletres que no es repeteixen mai: V, L i D
Cada 100 anys és un segle.
Tècniques:
Per conèixer a quin segle pertany una data, seguiu els següents passos:
Si tenim l'any 1416, hem d'eliminar les dues últimes xifres → 1416 → Ens quedem amb el número 14 → Ara li sumem 1 → 14 + 1 = 15 → Per tant, l'any 1416 forma part del segle XV (15).
A sota teniu un esquema de com formar nombres romans:
Exemples:
Segle dotze = XII
Segle catorze = XIV
Segle divuit = XVIII
Segle dinou = XIX
Segle set = VII
Segle vint-i-u = XXI
Segle tretze = XIII
Segle nou = IX
Any 1412 = MCDXII
Any 1365 = MCCCLXV
Any 1096 = MXCVI
Any 814 = DCCCXIV
Activitat 0
Les fonts històriques són testimonis del passat a partir dels quals s'ha pogut conèixer millor com es vivia en altres temps.
Per ampliar la definició:
Una font històrica és qualsevol resta material (joies, vestits, armes, ceràmiques...), document escrit (cartes, testaments, premsa...), oral (entrevistes, discursos...), gràfic o audiovisual (pintures, gravats, fotografies, pel·lícula...) que ofereix a l'historiador una informació sobre l'activitat humana i li permet reconstruir el passat. Segons el seu origen, les fonts poden ser:
Són restes de primera mà pertanyents a l'època que es vol investigar. És el material que en el seu temps ha servit per construir la història. Exemple: una moneda, una espasa, un escrit d'un testimoni de l'època, un diari privat, un anell, una inscripció...
Són les elaborades a partir de les fonts primàries, en èpoques posteriors, com un mapa, o la descripció d'una moneda que trobem en un llibre, o la interpretació d'un historiador sobre una determinada època o sobre un text.
Fragment del Llibre de les hores
Portada de la revista Sàpiens