• Antiguitat tardana → Dioclecià (284) --- Mahoma (600)

• Alta edat mitjana → Mahoma (600) --- Primera Croada (1096)

• Baixa edat mitjana → Primera Croada (1096) --- Arribada a Amèrica (1492) / Caiguda de Constantinoble (1453)

• Prehistòria → 2.000.000 aC (aparició de l'humà) --- 3000 aC (invenció de l'escriptura).

• Edat antiga → 3000 aC (invenció de l'escriptura) --- 476 dC (caiguda de l'Imperi Romà d'Occident)

• Edat Mitjana → 476 dC (Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident) --- 1453 (Caiguda de Constantinoble) // 1492 (arribada a Amèrica dels europeus)

• Edat moderna → 1453 (Caiguda de Constantinoble) // 1492 (arribada a Amèrica dels europeus) --- 1789 (Revolució Francesa)

• Edat contemporània → 1789 (Revolució Francesa) --- Actualitat

L'edat mitjana comença amb la desaparició de l'imperi romà d'occident l'any 476 d. C. A partir d'aquesta data l'antic espai ocupat pels romans al voltant del Mediterrani va passar a estar ocupat per altres civilitzacions.

Podríem dir que l'edat mitjana europea és l'aprofitament de les ruïnes romanes per part d'altres pobles que s'assenten als antics territoris de l'imperi.

Tot i la seva decadència, al s. III dC els territoris que comprenia l'Imperi Romà eren una de les zones més riques del món antic. L’Imperi romà era molt atractiu per altres pobles per la seva riquesa i organització política.

Pels romans, aquests pobles invasors eren els BÀRBARS.

Per això, diversos pobles estrangers van fer incursions en territori romà aprofitant espais de debilitat política. En un inici, a partir del segle II, només eren incursions i saquejos. Però al llarg de les dècades, aquestes incursions es van convertir en assentaments i invasions. De fet, van ser autèntiques migracions causades per diferents motius:

• Canvi climàtic.

• Huns.

Els alans, els vàndals i els sueus entren a les Espanyes. Els bàrbars, que entren com a enemics, roben i maten. La pesta fa estralls entre ells. Amb els bàrbars desenfrenats i la pesta estenent-se pertot arreu, el recaptador d'impostos roba les riqueses i les provisions guardades a les ciutats, i els soldats les exhaureixen. S'instal·la la fam fins al punt que el gènere humà arriba a devorar carn humana; fins i tot les mares mengen els cossos dels seus fills morts, cuinats per elles mateixes.

Hidaci, bisbe gallec (388-470)

Al 476, l’últim emperador de Roma va lliurar una última batalla contra els bàrbars invasors.

L'exèrcit de Ròmul August va ser derrotat pels ostrogots liderats per Odoacre. Després de la batalla, Odoacre va deposar a Ròmul August i es va proclamar rei d'Itàlia. Amb aquesta acció, l’Imperi romà d’occident deixà d’existir.

Simultàniament, els diversos pobles germànics (bàrbars) que s’havien instal·lat en territori romà estaven ocupant l'espai i formaven els anomenats regnes germànics.

Amb l'enderrocament de l'últim emperador romà d'Occident i la creació dels regnes germànics, es considera que s'acaba l'edat antiga i comença l'edat mitjana.

Atenció! Això no vol dir que s'acabi l'Imperi Romà, sinó que aquest continua a Orient amb l'Imperi Bizantí.

Les tres grans noves civilitzacions que van resultar de l'esfondrament de l'Imperi Romà d'Occident van ser:

• Civilització bizantina

• Civilització islàmica

• Civilització germànica

De tots els pobles que es van assentar al que abans havia estat l'Imperi Romà d'Occident, en destaquem 6:

És el nom que rep el territori de l'antic Imperi Romà d'Orient. Perviurà fins al segle XV, l'any 1452, i la seva capital va ser Constantinoble. En els seus inicis comprenia els Balcans, Anatòlia, Grècia, Àsia Menor, Síria i Egipte.

Des del segle V la seva història va travessar per períodes d'auge i decadència. El seu moment de màxima esplendor es va desenvolupar en el segle VI sota el regnat de l'emperador Justinià i la seva esposa Teodora (527-565).

Al segle VII, els musulmans van conquistar les províncies més riques (Síria, Palestina i Egipte) reduint bastant el seu territori. Des de mitjan segle XI, Bizanci va travessar una profunda crisi. Inclús es va llençar una croada contra ells. Fet que va ser aprofitat pels turcs en el 1453 per a conquerir-la i acabar amb l'imperi bizantí i, definitivament, amb l'Imperi Romà.

A partir de l'any 1054, els bizantins van fundar una nova Església, un nou tipus de Cristianisme: el Cristianisme Ortodox.

Característiques del govern de Justinià:

• Va intentar recuperar l'antic imperi romà. Van conquerir gran part de la Península Itàlica, nord d'Àfrica i sud de la P. Ibèrica.

• Era un imperi de grans ciutats, amb una cultura que barrejava el món oriental, el dret romà i l'herència grega.

• Govern. L'emperador concentrava tots els poders (exèrcit, administració i religió) amb ajuda d'una important xarxa de funcionaris i una legislació basada en el dret romà, que va ser recopilada i actualitzada per Justinià en un codi: el Corpus iuris Civilis. Això va fer que tot l'imperi tingués les mateixes lleis.

• Administració. Es va organitzar en províncies dirigides per un cap polític i militar. En elles van exercir un paper fonamental la cavalleria i l'armada. També va tenir un importat cos de diplomàtics que mantenia relacions amb altres regnes i territoris.

• Economia. L'agricultura era la base de l'economia bizantina. La majoria de les terres eren grans propietats de nobles i monestirs on treballaven els serfs. L'artesania es va caracteritzar pels articles de luxe. I la posició estratègica de l'imperi (entre els dos continents) els va fer gaudir d'un ric comerç: arribaven sedes de la Xina; espècies, ivori i perles de l'Índia; i ambre, pells i blat del nord d'Europa. Un reflex d'aquesta riquesa ens ha arribat avui dia gràcies a les seves icones i als magnífics mosaics.

Gènesi 12:1-5 BCI

El Senyor va dir a Abram:

– Vés-te’n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció. Beneiré els qui et beneeixin, però als qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran del teu nom per a beneir-se. Abram se n’anà tal com el Senyor li havia dit, i Lot se n’anà amb ell. Quan Abram va sortir d’Haran tenia setanta-cinc anys.

Abram es va endur la seva muller Sarai, el seu nebot Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors que havia adquirit a Haran. Van sortir d’allà per anar al país de Canaan.

Van arribar al país de Canaan. 6Abram travessà el territori fins a Siquem, fins a l’Alzina de Morè. En aquell temps els cananeus eren els amos del país.

El Senyor es va aparèixer a Abram i li digué:

– Donaré aquest país a la teva descendència.

• Els hebreus/ (jueus) eren un poble pastors/comerciants que vivia a la vora del riu Ur.

• Cap a l’any 1800 aC Abraham ( patriarca ) els va portar a una nova terra: Canaan (la Terra Promesa). Després van emigrar a Egipte on van ser esclavitzats.

• Van fugir d’Egipte capitanejats per Moisès i es van instal·lar a Canaan.

• Al llarg de l’edat antiga van ser dominats i expulsats en algunes ocasions (diàspora).

• No tornarien a tenir-hi un estat fins l’any 1947, just després de la Segona Guerra Mundial

• Creuen en un sol déu: Jahvè. Això vol dir que practicaven una religió monoteista.

• El lloc de culte de la religió jueva és la Sinagoga (edifici religiós).

• Un dels profetes de la religió va ser Moisès.

• El llibre sagrat dels hebreus és La Torà (la Bíblia del jueus). Aquest llibre comparteix

• A canvi de la protecció de Jahvè, els jueus han de:

  • Complir els 10 manaments.

  • Dedicar el sàbat (dissabte) = a descansar i a la pregària.

  • Practicar almoina als pobres i dejunar determinats dies.

  • Complir unes normes alimentàries (caixer): no menjar sang, ni greix, ni carn de porc, ni conills.

• Celebren quatre festes importants durant l’any: LES PRINCIPALS FESTES JUEVES

• El fundador de la religió cristiana és Jesús de Nazaret. Va ser coetani amb el primer emperador romà Octavi August ( 27 aC - 14 dC) i amb el seu successor Tiberi (14 - 37 dC).

• Ell era jueu.

• Hi ha molt debat sobre la seva figura històrica. Fou considerat un agitador, pels dirigents jueus i pels romans, per això el van condemna a mort i el van crucificar als 33 anys.

• El text sagrat dels cristians és la Bíblia, que és un recull de llibres: Antic testament (compartit amb els jueus), Nou Testament, epístoles...

• Els seus actes i paraules són coneguts pels quatre evangelis i altres textos romans. Narren la vida i el missatge de Jesús.

• Els seus primers seguidors van ser els apòstols i els deixebles.

• A partir del segle IV, els llocs de culte van ser les esglésies.

• Els principals rituals del Cristianisme són els sagraments: baptisme, comunió, matrimoni, unció dels malalts, penitència...

• Les principals festes del cristianisme recorden els fets més importants de la vida de Jesús: Nadal, Setmana Santa...

Després de la mort de Jesús, els apòstols i els altres deixebles van difondre els seus ensenyaments i van predicar que Jesús era fill de Déu i el Messies anunciat pels profetes.

Va passar a ser de religió perseguida dins l'Imperi Romà.

El missatge cristià es va difondre per les rutes comercials de l'Imperi. Va arribar a les ciutats i als ports d'Orient al final del s I.

A Occident s'hi estengué durant el s II. A les zones llunyanes de les vies de comunicació la infiltració va ser més lenta.

El Cristianisme va passar de ser una religió perseguida dins l'Imperi Romà a convertir-se en la seva religió oficial:

• El cristianisme va ser perseguit per les autoritats romanes perquè defensava la igualtat de les persones davant de Déu i es negaven a retre culte a l'emperador.

• Els cristians, com que eren perseguits, es reunien i enterraven els seus morts en llargues galeries subterrànies, les catacumbes. Durant els tres primers segles molts cristians van sofrir martiri públic.

Text 1:

Disposà Déu la naturalesa per a la mútua comunió fent totes les coses per a tots. Totes són, doncs, comunes. Tot és comú, i que no pretenguin els rics tenir més que els altres. Déu ens ha donat la facultat de l’ús i només del que és necessari, i d’altra banda volgué que l’ús fos comú. I és absurd que un de sol visqui entre delícies mentre que els altres són en la misèria. Com el peu que és la mesura de la sabata, així el cos és la mesura del que s’ha de posseir.

CLIMENT D’ALEXANDRIA, Bisbe cristià (150-211)

Text 2:

Qui s’atreveix a comprar, qui s’atreveix a vendre aquell que és la imatge de Déu, al qui ha de ser senyor de la terra, al qui va rebre de Déu com a herència el domini de tot? Aquest poder només el pot tenir Déu, i gairebé em sembla que ni Déu, tanmateix! Tu que ets igual en tot, digues-me, què tens de més per posseir un altre home sent tu un home?

SANT GREGORI DE NIÇA (335-384)

Text 3:

Sentència d’un procònsol (governador) romà

T’has fet enemic dels déus de Roma i de les seves santes lleis; els nostres pietosos i molt sagrats emperadors, Valerià i Gal·liè, no t’han pogut portar a la pràctica del seu culte. És per això que, com a autor d’aquests grans crims, i com a dirigent de la teva secta, la teva sang complirà les lleis. Ordenem, doncs, que Tassi Cebrià sigui executat amb l’espasa.

EUSEBI DE CESAREA: Història eclesiàstica (segle IV).

• L’any 313 dC l’emperador Constantí, després de la Batalla del Pont Milvi, va proclamar l’Edicte de Milà. Aquest, autoritzava els cristians a practicar la seva religió.

• L’any 390 dC l’emperador Teodosi la va declarar religió oficial de Roma: Edicte de Tessalònica.

• Per això els temples pagans van ser tancats i els jocs olímpics van ser suprimits. El bisbe de Roma, anomenat Papa de Roma, va començar a ser reconegut com el cap de tots els cristians.

Durant tota la història s'han construït edificis destinats als rituals d'acord a les seves creences. A partir del segle IV els llocs de culte van ser les esglésies, quan el cristianisme ja era la religió oficial pels romans.

El model que van adoptar les esglésies va ser la basílica romana. L'església era un edifici per reunir-se , en memòria de Jesús. Els cristians van copiar la basílica civil romana ( on es feien afers comercials i judicials) , però li van donar un sentit diferent.

Els pobles germànics practicaven diverses religions politeistes (creien en diversos déus).

En veurem breument dues: la religió nòrdica i la religió celta.

• No tenien un dogma tan clar com el Judaisme o el Cristianisme.

• Hi havia molts pocs temples i la majoria de rituals es feien a la natura.

• Idolatraven la guerra i la violència.

• La simbologia era molt austera, però destaquen diferents elements: les creus celtes, els mjolnirs, els corvs, les runes sagrades...

• Es conserven poquíssims escrits (rúnics).

En realitat sabem molt poc d'aquesta religió.