Avui al País Valencià,  molts nois i noies com vosaltres no aniran a l’institut. Quan hi puguin tornar, alguns hi trobaran pupitres buits. Per ells mai més res tornarà a ser igual. 

El passat dimarts 29 d’octubre, València va patir una devastadora DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts), un fenomen meteorològic que provoca tempestes fortes i pluges molt intenses.  

Malgrat les alertes meteorològiques emeses, el govern de la generalitat va treure-li importància públicament i moltes persones van rebre avisos molt tard, el que va intensificar la crisi. 

A causa de la tragèdia de moment s’han registrat més de 200 morts, un nombre immens de desapareguts, i desenes de milers d’afectats. 

Al llarg de la setmana, Cornellà es mobilitza per ajudar els afectats per la DANA. Trobareu punts de recollida d'aliments i material essencial a diversos indrets de la ciutat. Qualsevol contribució és benvinguda per donar suport als qui ho han perdut tot. Ens hi sumem?" 

Causes que han provocat un augment immens de les víctimes mortals evitables: 

Mala gestió política de la crisi

Tot i les alertes de l’AEMET (L'Agència Estatal de Meteorologia), no es va activar ni divulgar l'estat d'alerta a temps.  L'alarma mòbil* es va activar massa tard, quan moltes zones ja estaven afectades.

Des del matí del dia 29 d'octubre s'estava amb alerta roja, se sabia que havien caigut 400 m² i els rius s'estaven desbordant, des de les 15.00 els experts exigien que la gent marxes a casa, l'alarma no va sonar fins a les 20:12h. El govern de la Generalitat Valenciana va negar la realitat tot i que disposava de la informació i no va actuar a temps.  

La Solidaritat: la nostra millor eina

Davant la tragèdia una onada de solidaritat ha emergit amb força. Avui, al País Valencià, voluntaris i voluntàries d’arreu de l’estat s’han unit per donar suport als afectats per la DANA. Són persones com nosaltres, que amb coratge i ganes d’ajudar s’han desplaçat a les zones afectades per ajudar a netejar els carrers o portar aliments. Aquesta solidaritat és clau per reconstruir i donar força a tothom qui ho ha perdut tot. 

A continuació podeu veure exemples de les tasques que fan els voluntaris i voluntàries:  

Tristesa, lluita, esperança 

Avui tanquem aquesta setmana especial amb històries personals de gent que ha viscut aquesta tragèdia de prop. Són històries tristes però també de lluita i esperança, i ens recorden que, malgrat les adversitats, sempre hi ha raons per seguir endavant .. 

“Lo peor fue escuchar los gritos de la gente que no había conseguido escapar de la riada a tiempo. Nos pedían ayuda y nosotros no podíamos hacer nada más que mirar. Cuando los gritos paraban y solo se escuchaba el agua era aún más horrible, sabías que esa persona ya no estaba”.   es.decirdiario

Mari Cruz Brazales no tenia una vida fàcil. Va néixer en 1936, l'any de començament de la guerra civil espanyola, a Madrid. Va anar a viure a València, al Grau, però en 1957, amb tot just 21 anys, ho va perdre tot en la riuada a causa del desbordament del llit del Túria. Fugint dels efectes de l'aigua, es va anar a viure a Beniparrell. Allí va criar als seus fills i als seus nets i va refer la seva vida fins a la DANA del passat 29 d'octubre, quan l'aigua va inundar la seva casa. Era la segona vegada que ho perdia tot. Va morir l'endemà, d'un infart, després de passar la nit en xoc.

Laura Velasco és propietària d'una acadèmia d'anglès en Paiporta que ha quedat absolutament destruïda i que va poder salvar-se, amb els seus alumnes i professors, gracies a la ràpida intervenció del seu soci, Dani, que des de l'exterior va aconseguir que es traslladessin a un altre edifici, quan l'aigua ja els arribava al pit. "Fue una cadena de buena suerte para que todo pudiera salir bien" diu Laura una vegada fora de perill.

Pedro Herraiz, és fotògraf infantil de fotografia artística, ha perdut el seu estudi a Benetússer. "Ahora hay que limpiar, después nos sentaremos y pensaremos" diu amb llàgrimes als ulls.

Carolina Benavent, afectada de Benetússer, ens parla de resiliència i ens diu "De todo lo malo, ¿que vamos a hacer? Vemos hasta donde ha llegado el agua... a partir de ahora todo lo importamnte va a estar por encima de ese nivel"