Bon any 2025
Dia de Reis
Encara queda tortell?
Tornem a l'Institut
Ja som a l'any 2025. Amb aquest any completem el primer quart del segle XXI.
I per començar les benvingudes de l'any escoltarem una cançó escrita quan faltava un quart de segle per acabar el segle XX, que parla de realitats i il·lusions que segurament encara tenim avui en dia; principalment la il·lusió que la pau, l'amor i la felicitat passin per davat de les pors i les guerres.
Perquè en realitat, per molt que canviem d'any, hi ha coses que costen molt de canviar
El grup iralndès U2 composava, a finals dels anys 70 del segle XX, la cançó New year's day, primer senzill del seu disc War
Ahir escoltàvem una cançó d'any nou. Avui llegirem dos poemes.
En primer lloc un poema de la Joana Raspall. Un clàssic poema de Nadal d'aquests que podriem recitar de petits drets damunt de la cadira
BON ANY NOU!
Campanetes de Nadal,
lluïssor de guarnitures
i un pessebre angelical
fet per mans de criatures.
Un avet al menjador,
al portal o bé a la sala;
un gran lot del bo i millor
damunt del bufet s’instal·la.
Mentre escumeja el xampany
a les copes dringadisses,
ens desitgem un bon any
i unes festes ben felices.
Joana Raspall, Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'any
En segon lloc un poema de Joan Vinyoli. Un poema més intimista, que ens descriu les emocions i sentiments personals que ens pot despertar un dia simbòlicament tan especial com aquest.
PRIMER D’ANY
He sortit aviat a voltar pels carrers
de la matinada, he mirat els horts
de la nit freda
que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.
He pensat que faríem
alguna cosa junts:
inventarem un núvol
de foc? Desviarem un riu?
Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?
Les mudes flors d’un altre
jardí, potser,
se’m tornaran paraules.
Aquest és el primer
dia de l’any:
et donaré dos llibres
que t’he comprat.
En un cafè
t’hi posaré minuciosament
endreces.
Beurem després alguna copa junts.
Joan Vinyoli, Ara que és tard
Dimecres vam escoltar una cançó, ahir poesia... Avui llegirem un conte:
Conte d'any nou
El Manel celebrava el seu sant el dia 1 de gener. Mai no li havia agradat, celebrar-lo aquell dia, perquè tothom li felicitava l'any nou però ningú no es recordava del seu sant.
A més, havia nascut la matinada de l'1 de gener. Per tant, també feia anys aquell dia. Va ser el primer nadó de Catalunya de l'any 2007 i fins i tot va sortir a la tele en braços de la seva mare. Sí, aquella mare que va decidir posar-li el nom del dia en què celebrava el seu aniversari i així estalviar-se un dia de regals cada any.
El passat 1 de gener, en va fer 18. Ja era major d'edat. Ho va celebrar amb tota la seva colla fins a altes hores de la matinada. Però a les 8 del matí es va despertar perquè se sentia una forta olor de cremat. L'edifici on vivia s'estava cremant. Algun veí s'havia adormit amb una cigarreta a la boca i el foc començava a escampar-se per tot l'edifici.
Va tenir el temps just per sortir de casa i baixar les escales entre crits i corredisses fins al carrer. I un cop a baix es va trobar la seva mare en camisa de dormir, plorant desconsoladament i cridant desesperada: "Manel, el meu fill Manel, és a dalt al pis!".
En veure's salvats es van abraçar, es van fer un petó i tot just van tenir força per dir-se: bon sant Manel, per molts anys i bon any nou.
Ell amb llàgrimes als ulls, respongué: bon Sant Manuela, i per molts anys!
I després de comprovar que per sort el seu pis no havia estat afectat pel foc, van anar a esmorzar i es van permetre de comprar un pastís amb 63 espelmes i bufar-les conjuntament tot desitjant-se un bon sant, un bon aniversari i un molt bon any nou!
Eddy Cherry, gener de 2025
*Quants anys devia fer la Manuela?