MIGUEL HERNÁNDEZ GILABERT
Just al costat de l'institut, on és la Granja Isabel (bar al qual sovint molts profes anem a esmorzar) trobem la plaça Miguel Hernández. Ara comentarem qui va ser aquesta persona.
Miguel Hernández va néixer el 1910 a Oriola (al sud del País Valencià, a tocar amb Múrcia). És un dels poetes espanyols més importants del segle XX. A més a més, va ser una persona molt compromesa amb la classe treballadora i les persones humils.
Des de ben petit es va dedicar a pastorejar cabres al poble, al mateix temps que gaudia molt a l'escola i de la literatura. El seu autoritari pare li va fer abandonar els estudis amb 15 anys per dedicar-s'hi només a les cabres, però Miguel mai va deixar de banda els llibres. Precisament, mentre feia de pastor va escriure els seus primers poemes.
Amb el temps, va rebre diferents premis i reconeixements i es va fer molt amic d'altres poetes i escriptors importants de l'època (aquells que formaven part de l'anomenada "generació del 27"). Per altra banda, als anys 30 la situació social i política a tota Espanya era agitada i Miguel Hernández hi va participar, guiat per les seves conviccions polítiques. Tot això ho va reflectir als seus poemes.
Quan va acabar la Guerra Civil espanyola a l'abril de 1939, Miguel Hernández va ser detingut i empresonat. Les condicions a les presons franquistes eren molt dolentes i Miguel hi va emmalaltir. Finalment, va morir amb només 31 anys a causa d'una tuberculosi que no li van tractar. Tanmateix, el seu llegat ens arriba avui dia (fins i tot al nostre barri). Els poemes de Miguel Hernández són inspiració per a molta gent. Ara en podreu conèixer un d'ells:
"Las nanas de la cebolla", poema al que va donar veu i melodia Joan Manuel Serrat. Miguel Hernández el va dedicar al seu fill i la seva dona, la qual li va escriure una carta a la presó dient a que només tenia cebes per alimentar-se.
*Us en deixem també un d'extra al final del tot (per si el voleu conéixer a casa): el poema "Aceituneros", del qual el grup Jarcha va fer una cançó. Avui dia aquest poema és la lletra de l'himne de la província de Jaén.
MARIA AURÈLIA CAPMANY I FARNÉS
A menys de 10 minuts caminant del nostre institut trobem el MAC. Segur que coneixeu més d'una persona que hi estudia!
Maria Aurèlia Capmany va néixer el 1918 a Barcelona, a una família que valorava molt la cultura. Des de petita, li va agradar molt llegir i escriure. Va viure moments difícils durant la Guerra Civil Espanyola i la dictadura franquista, i això li va influir a la manera d'escriure. L'obra de Capmany es va convertir en un símbol de la lluita per la llibertat i la igualtat, especialment en la defensa dels drets de les dones i de la cultura catalana.
Capmany va escriure en diferents gèneres, com ara narracions, teatre i assaig. Les seves històries sovint parlen de la vida quotidiana i de les relacions entre les persones. Entre les novel·les més conegudes hi ha “Un lloc entre els morts”, “Betúlia” i “El gust de la pols”, que van tenir molt d'èxit. A més de ser escriptora, també va participar a la política i va defensar la llengua i la cultura catalanes.
Maria Aurèlia Capmany va morir el 2 de febrer de 1991, però encara hi és ben present. La seva vida i obra són un exemple de compromís amb la llibertat, la cultura i la justícia social.
A continuació trobareu un vídeo al qual ens parlen d'ella (hi veureu que també té un carrer dedicat al barri del Raval de Barcelona):
SALVADOR ALLENDE, president de Xile als anys 70 del s.XX
L'avinguda Salvador Allende, que al nostre barri limita amb Can Mercader, rep aquest nom per una persona molt especial.
Salvador Allende Gossens va ser un metge i polític xilè. L'any 1970 va esdevenir president de Xile, tot liderant la coalició Unitat Popular.
Des de ben jove li va interessar la política. Va ser a la universitat on va conèixer les idees socialistes. Més endavant, sempre defensant les idees de justícia social, democràcia i llibertat, va participar en la formació del Partit Socialista de Xile.
Després de convertir-se en president de Xile, va iniciar diferents reformes pensades per afavorir el poble i en contra dels grans rics del país. Per això, els sectors de dreta van intentar treure'l del poder.
Com que Allende tenia molt de suport del poble i era evident que no seria possible fer-lo fora mitjançant del vot de la gent, els sectors més reaccionaris (en contra dels canvis i inflexibles) van organitzar un cop d'estat (amb suport econòmic i militar de la CIA i els Estats Units).
L'11 de setembre de 1973 Augusto Pinochet (cap de l'exèrcit, nomenat per Allende) va trair el president i el poble de Xile amb un cop d'estat. Perquè triomfés aquest atac, Pinochet i d'altres militars van sembrar el pànic entre la població (detencions massives, tortures, "desaparicions").
Quan els colpistes arribaven al palau de govern, on hi era Allende, el president va fer a la ràdio xilena el seu últim discurs, enviant esperança i convicció al poble xilè. Aquest missatge avui dia encara s'escolta i es llegeix a Xile... Allende va preferir suïcidar-se amb el seu fusell abans que rendir-s'hi. Tenia plena consciència de representar el poble i així ho va fer saber.
Aquí teniu un extracte del seu últim discurs:
" (...) Treballadors de la meva Pàtria, tinc fe en Xile i el seu destí.
Superaran altres homes aquest moment trist
i amarg on la traïció i la covardia pretén imposar-se.
Seguiu sabent que, molt més prompte que tard,
de nou s'obriran les grans albaredes per on caminarà l'home lliure,
per a construir una societat millor.
Visca Xile! Visca el poble! Visquen els treballadors!"
Per últim (i perquè coneixeu de primera mà les inspiradores idees d'Allende), a continuació trobareu un discurs que va fer l'any 1972 a la universitat de Guadalajara (Mèxic), en un moment en què visitava aquell país:
*(Veure el vídeo fins el minut 3:06)
EL CANAL DE LA INFANTA
Heu vist mai que a dins de Can Mercader hi ha algun rètol que indica el "CANAL DE LA INFANTA"? A la benvinguda d'avui veurem un vídeo que ens parla d'aquesta important séquia de reg que va canviar la història del Baix Llobregat i fins i tot de la ciutat de Barcelona. *Activeu-li els subtítols:
FEDERICO GARCÍA LORCA
Just al costat de l'institut hi ha el passatge Federico Garcia Lorca. Avui acabem la setmana parlant d'una de les figures més importants de la literatura espanyola del segle XX.
Federico García Lorca va néixer el 1898 a Fuente Vaqueros, un petit poble de Granada. Va ser un poeta, dramaturg i prosista espanyol. La seva obra es caracteritza per una gran profunditat emocional i un compromís amb temes socials i polítics.
Les obres de Lorca, com ara "Bodas de sangre" i "La casa de Bernarda Alba", exploren les tensions socials i els conflictes humans a través de personatges femenins forts i simbòlics. La seva poesia, recollida en llibres com "Romancero gitano" i "Poeta en Nueva York", reflecteix un profund amor per la natura, la passió i la recerca d'identitat, així com la influència de la tradició popular andalusa.
Tot plegat, Lorca va viure intensament la seva vida artística, movent-se entre la música, el teatre i la poesia. També es va comprometre políticament (per exemple en contra del règim feixista de Mussolini a Itàlia, o bé amb idees d'esquerra a Espanya). A més, no va ocultar (com s'esperava en aquella època) els seus amors amb altres homes.
Precisament pel seu compromís polític i per tot el que representava Lorca, al poc de començar la Guerra civil espanyola, a l'agost de 1936, uns feixistes es van presentar-se a la seva casa, se'l van emportar i el van afusellar juntament amb un mestre de l'escola republicana. La mort tràgica de Lorca va marcar un punt d'inflexió a la cultura espanyola.
A Sant Ildefons, el passatge Federico García Lorca és un homenatge a la seva contribució a la literatura i a la cultura espanyola. Ens recorda no només la seva obra literària, sinó també la seva vida marcada per la passió i la defensa de la llibertat. Passejar-hi ens permet connectar amb l'herència cultural de Lorca i ens convida a reflexionar sobre el seu llegat i la importància de la creativitat en la lluita per la justícia i la igualtat.