Diumenge 24 de novembre

Vam quedar a les 7h del matí a l'aeroport. Una mica d'hora, sí; però ens esperava un viatge llarg.

Havíem de facturar les maletes i embarcar a bord de l'avió d'Austrian Airlines número OS392 amb destinació a Viena. Un cop a Viena, vam agafar un autocar que ens va portar a Bratislava. En 45 minuts de trajecte canviàvem de país i de capital europea i arribàvem a la nostra destinació. Cansats, contents i expectants.

A les 17h de la tarda, arribàvem a l'estació d'autobusos de Nivy Centrum. Allà ens esperaven la Petra, la Lea, l'Andrea, la Viktoria, la Kristina, la Sofia i les seves famílies d'acollida. Quins nervis!

Dilluns 25 de novembre

Primer dia al Gymnazium (Institut) Jana Papanka de Bratislava. Dia intens i complet. Coneixem la resta d'alumnes amb qui treballarem conjuntament al llarg d'aquesta setmana: alumnes d'Eslovàquia, de Xipre i d'Itàlia. Comencem a treballar en el  projecte sobre les tradicions pròpies de cadascun dels països i fem una primera passejada per Bratislava: visitem el castell de Bratislava, amb grans vistes sobre la ciutat

Les opinions de la Vero

• Bratislava és una ciutat molt neta, bonica i freda.

• Per sobre es veu una ciutat desordenada pel trànsit, perquè hi ha molts tramvies i autobusos per tota la ciutat

• La Joana i jo vam anar a un restaurant/cafeteria on hi havia gatets; era molt bonic i els gats eren bonics.

• El menjar en general no era molt bo però coses específiques que sí que estaven saboroses, com la pasta carbonara.

• El mercat de Nadal era molt bonic, per les llums.

• Els centres comercials són molt grans i lluminosos.

• L'excursió al castell va anar molt bé, ja que era interessant, tot i que no enteníem res

• La gent és molt bona, simpàtica i estimada.

• A la primera presentación van recalcar que Eslovènia i Eslovàquia no és el mateix

Dimarts 26 de novembre

El dimarts 26 a les 8h del matí ja érem a l'Institut a punt per preparar, amb els nostres grups de treball, les presentacions sobre tradicions pròpies que el divendres havíem de presentar davant de les famílies.

Vam formar un grup de tradicions d'estiu, un altre de tradicions de tardor, un de tradicions d'hivern, un de tradicions de primavera, un de tradicions de Nadal i un altre de tradicions de Pasqua. Per tant: 6 grups de treball formats per 4 alumnes: un de Catalunya, un de Xipre, un d'Itàlia i un d'Eslovàquia (en realitat dos dels grups estaven formats per 6 alumnes, amb dos xipriotes, perquè de Xipre van venir 8 alumnes en lloc de 6). De feina, per tant, no ens en faltava.

Per trencar una mica el rimte, però, també vam fer un taller de decoració típica de roba eslovaca. Vam imprimir unes teles amb sanefes típiques de la cultura eslovaca que després vam tenyir de blau per poder-nos-les emportar a casa.

Les opinions de l'Eduard

• Bratislava és una ciutat típicament centreeuropea, però de dimensions molt humanes

• Vam tenir una acollida fantàstica, tant de les famílies com de les alumnes i els professors i professores de l'Institut

• Tota la setmana va estar molt ben organitzada

• El menjar de la cantina de l'Institut no era espcialment bo; era el típic menjar d'escola.

• El mercat de Nadal donava a la ciutat un ambient típicament prenadalenc

• Vaig trobar realment impressionant la visita als cellers del castell de Cerveny-kamen

• Vam oferir una imatge molt positiva de l'Institut Neus Català amb el nostre comportament i participació

• Em va agradar sentir i veure que l'Eslovac és una llengua present en el dia a dia de la gent de Bratislava

• M'agraden especialment les ciutats amb tramvia, crec que els donen un toc molt particular

Dimecres 27 de novembre

El dimecres 27 ens vam tornar a trobar a les 8h al Gymnazium. Aquest cop, fins i tot els professors també havien arribat a les 8h ;-) I és que teníem per davant un dia diferent. Un autocar ens esperava a la porta de l'Institut per portar-nos a visitar el Castell Červený Kameň (que en eslovac significa "pedra vermella", pel típic color de la pedra en què es va edificar originàriament). L'edificació original és del segle XIII, però ha tingut múltiples i diverses ampliacions i renovacions al llarg dels segles. Està situat a uns 40 Km de Bratislava i aquesta és la imatge que té avui en dia

Segons diuen Eslovàquia és el país d'Europa amb més castells, sembla que se'n compten més de 1000. La causa principal és que durant molts anys aquestes terres van ser la frontera històrica de l'imperi hongarés i per tant era una franja de terra fortament fortificada.

Ens van fer una visita comentada per les sales més importants del castell, totes molt ben conservades i plenes de mobiliari de diferents èpoques i estils. I finalment ens van ensenyar els cellers construïts al soterrani de l'edifici. Realment impressionants!

Vam acabar l'excursió a la ciutat emmurallada de Trnava, on vam tenir temps lliure per passejar i dinar abans de tornar cap a Bratislava a reunir-nos amb les famílies d'acollida

Les opinions de l'Alejandro

• És un país molt fred i hi ha molta boira. 

• La gent és callada però molt educades. 

• Em va sorprendre que en els instituts la gent vagi amb xancles, però m'agrada, era molt còmode. 

• Encara que hi haguem anat a finals de novembre es notava molt que ja era Nadal, hi havia moltes llums i decoracions. 

• Beuen molt de te. 

• Hi ha molts castells i esglésies molt grans

Les opinions de la Joana

• Bratislava em va semblar un lloc molt bonic i les cases eren molt grans

• A Eslovàquia tenen un munt de begudes tradicionals, com la vinea, que és gasosa de raïm  

• Em va sorprendre com eren d'aplicats, a la meva família d'acolliment tots sabien anglès, eslovac, francès, alemany i una mica d'espanyol.

• Viatjar amb avió és un horror, se't tapen les oïdes i comencen a fer-te mal, l'única solució és mastegar xiclet. 

• Els altres alumnes que venien d'altres països eren molt educats.

• La meva germana d'acolliment era molt divertida, em va portar a molts llocs bonics, també intentava comunicar-se amb mi en espanyol i ho feia bastant bé.

• Em va agradar molt el menjar, però el meu menjar preferit van ser dos plats tradicionals, el bryndzvoé halušky i el šúl’ance s makom

Dijous 28 de novembre

Dijous vam tornar a la rutina de l'Institut, i a les 8h ja ens posàvem a treballar en grup per tal de tenir acabades les presentacions que l'endemà havíem de presentar a les famílies. Les havíem d'acabar abans de dinar (normalment baixàvem a dinar a les 12h) perquè el divendres dedicaríem les primeres hores a assajar les presentacions. Perquè a més, per a després de dinar, ens havien preparat una altra visita.

La visita era al Stm Muzeum Dopravy (el Museu del trasnsport de Bratislava), un interessantíssim museu amb tot tipus de vehicles i de totes les èpoques que vam visitar mentre féiem un "photochallenge". Repartits per equips formats per estudiants dels diferents països ens havíem de fer una selfie davant dels vehicles següents:

"the biggest", "the colorfull", "the funiest", "the inusual", "the newest", "the oldest" and "the smallest"

En aquest enllaç podeu veure les fotografies del "photochallenge" de l'equip dels "headmasters" ;-)

Les opinions del Rafa

• Les meves experiències van ser molt bones, perquè a part que la gent era molt amable i agraïda, i l'institut és molt gran i amb una pista de volei, la família que ens va tocar a mi i al meu company Rayan, van ser diguéssim les millors (no vull fe-me el xulo). Més endavant entendràs per què. A part, les dues dones que ens van acollir a Rayan i a mi eren molt amigues, doncs òbviament, vam fer quasi totes les coses junts.

• Moments que més em van agradar:

• Primer dia (24 de novembre) només arribar, vam trobar una rata morta enmig de les vies del tren, després d'això vam anar a un mirador i tot seguit hi havia una mini torre semblant a la Torre de la miranda a Cornellà.

• Tercer dia (26 de novembre) vam sortir tots junts per primera i última vegada a Bratislava.

• Quart dia (27 de novembre) vam anar a un partit d'hoquei gel

• Cinquè i ''ultim'' dia, vam anar a un sàlting.

Divendres 29 de novembre

Divendres era l'últim dia de treball a l'Institut. Teníem les presentacions preparades, però les havíem d'assajar, perquè a la tarda les havíem de presentar davant de totes les famílies que ens havien acollit al llarg d'aquella setmana.

Després de passar-nos un parell d'horetes assajant les presentacions entre els diferents grups de treball, per tal de relaxar-nos una mica, vam anar a fer un taller d'arts plàstiques i manualitats (a l'Elena Marco li hauria encantat ;-).

Després vam tornar a l'Institut a dinar i abans de la presentació pública a les famílies encara vam tenir temps d'anar a fer una volta pel centre de Bratislava i pujar a la Torre del Rellotge per poder tenir una nova i diferent perspectiva del centre de la ciutat i el mercat de Nadal.

I finalment va arribar el moment de la gran presentació final. Havíem d'ensenyar a les famílies i professorat d'Eslovàquia el treball que havíem fet al voltant de les tradicions compartides (amb semblances i diferències) per cadascun dels països: Sant Jordi, Sant Joan, el tió de Nadal, la mona de Pasqua, la castanyera...

Dissabte 30 de novembre

Totes les coses bones tenen un final. Havia arribat el moment de tornar a casa. Encara vam poder aprofitar l'últim matí per fer algunes compres i estar amb les famílies d'acollides perquè havíem quedat a les 14h per agafar l'autobús que ens havia de portar a l'aeroport de Viena. A les 17h agafàvem l'avió i poc abans de les 20h ens retrobàvem amb les nostres famílies a l'aeroport del Prat.

Plens de records i experiències per poder compartir amb tots vosaltres

Les opinions del Rayan

• Bratislava és una ciutat molt neta.

• A la gent no li agrada el soroll, són de poques paraules

• Els joves allí es comporten igual que nosaltres encara que no enteníem l'idioma nadiu, moltes vegades podríem identificar el que volien expressar ell/es amb la manera com ho fan. Crec que això deu ser per la globalització, xarxes socials, tots estem connectats…

• La família d’acollida molt simpàtica, hem estat parlant dels costums espanyols, quines opcions acadèmiques i laborals tenim de cara al davant, i hem estat comparant-los, les de Barcelona amb les de Bratislava.

• Si aneu a un partit d’hoquei gel, abrigueu-vos!

• A l'hora de treballar amb gent de diferents països, cultures o tradicions, fa que aprenguis una mica la manera de treballar de cada persona, cosa que a mi m’agrada; és com si vas aprenent mentre que ensenyes, mentre que demostres el que has après.

• En el seu institut utilitzen tauletes (iPads) cosa que en la meva opinió ens va endarrerir moltíssim, fins que vaig treure l'ordinador de préstec de l’institut, això ens va facilitar moltíssim i ho vam fer molt millor. Aquell moment em va fer reflexionar amb com d'afortunats que som de tenir ordinadors de préstec d’aquest estil.

• Una altra anècdota és que els trens, busos, trams,,, sempre passen a la mateixa hora amb un interval de 15 minuts des de l’estança que hem tingut allà és que el transport públic és molt rigorós amb el seu horari.

• I finalment una cosa que en el qual coincidim el Rafa, la Vero, la Joana, el Ghuffar i el Alejandro és que les companyes que hem tingut han sigut molt simpàtiques, ens han tractat molt bé, crec que ni donant-los unes merescudes gràcies, estaríem satisfets d’agrair-los tot el que han fet per nosaltres. 

Les opinions del Ghuffar

• Per a mi tota setmana que hem estat a Bratislava, ha sigut excepcional, ha sigut una experiència única.

• Allà feia molt fred, però amb el treball en grup i la diversió jo no sentia el fred. 

• Una de les millors coses que vaig fer estant a Bratislava va ser anar a veure el partit de ice hockey, tot i que no es jugava molt net: els jugadors es donaven cops entre ells.

• Si hagués de puntuar la setmana d'1 al 10, li posaria un 9,5, ja que tot era perfecte menys el menjar.