Una representació de 8 alumnes i 2 docents de l’Institut Neus Català hem tingut la sort i la responsabilitat d’acompanyar una comitiva catalana d’unes 50 persones en els actes de commemoració de l’alliberament del camp de concentració de Ravensbrück (Alemanya).

Aquesta setmana compartirem amb vosaltres aquesta experiència

Convidats per l’Amical de Ravensbrück i l’Amical de Mathaussen (coorganitzadores del viatge) vam marxar cap a Berlín el divendres dia 2 de maig per gaudir de 4 dies intensos i plens d’activitats.

Al llarg d’aquesta setmana us explicarem amb més detall què vam fer, però de moment ja us avancem, per exemple, que vam conèixer la Margarita Català, filla de la Neus Català, que viu a París, però que es va mostrar molt il·lusionada de venir a fer-nos una visita al nostre Institut ben aviat.

Per començar, i per a què us feu una idea de la importància del projecte en què estem participant, us direm que el divendres a la tarda, el dia que vam arribar a Berlín, vam ser rebuts a la "Embajada Española en Alemania", tal com es fa amb la gent realment important que visita un país ;-)

Allà vam poder gaudir d’un col·loqui d’experts sobre les dones deportades en camps d’extermini durant el nazisme, que és el nucli del projecte que desenvoluparem amb el Joseph, el Noel, la Marwa, la Luci, el Rubén, l’Aitor, la Zainab i la Hiba; els vuit alumnes que han gaudit del viatge que ara tenen la feina d’haver-se compartit en “ambaixadors” del projecte al centre i més enllà.

Per acabar la benvinguda d'avui, us volem compartir les paraules que la Margarita Català ens va enviar al final del viatge:

Hola a todas y todos 

De vuelta por fin a Francia después de dos días de viaje solo quería daros las gracias por estos días tan especiales que hemos compartido en el peregrinaje a Ravensbrück. Ha sido muy emocionante vivir este 80 aniversario junto a vosotros.

Para mi ha sido un honor formar parte de este grupo de 50 personas tan diversas, pero tan bien avenidas. Hemos vivido momentos entrañables, llenos de emoción y de reflexión, pero también de risa y de conversaciones compartidas. 

Gracias de corazón por la compañía y todo lo vivido.

Un abrazo fuerte a todas y todos. 

Margarita 

Durant els temps dels nazis, moltes persones van ser deportades. Això vol dir que les van agafar a la força i les van portar en trens cap a camps de concentració.

Un d’aquests camps era el camp de Ravensbrück. Estava al nord d’Alemanya i va ser creat pels nazis l’any 1939: estava envoltat de boscos i aïllat, això el feia un lloc ideal per amagar les crueltats que feien. Va ser el camp de concentració més gran per a dones. A diferència d'altres camps, Ravensbrück estava pensat principalment per a dones presoneres, encara que també hi havien alguns nens. Hi van tancar unes 132.000 dones de tot Europa. Moltes d'aquestes eren gitanes, jueves, republicanes, testimonis de Jehovà, homosexuals, dones amb discapacitats…en definitiva dones que pensaven diferent, d’ètnia diferent o de religió diferent dels nazis, i també dones espanyoles que havien lluitat contra el feixisme, com la Neus Català. 

Quan arribaven al camp, les dones eren revisades i registrades. Els hi treien les seves coses personals, la roba i les feien vestir amb un uniforme de presoners amb números. A partir d’aquell moment ja no tenien nom, només aquell número, aquesta era una manera molt cruel de deshumanitzar-les. A més, també els rapaven el cabell, per humiliar-les i fer que se sentissin menys humanes. El tracte era molt dolent des del principi.

Quan les dones arribaven al camp, i feien fila per que se’ls apuntés el seu número, les soldats nazis els deien una frase molt cruel: 

“Entrareu per aquesta porta i sortireu per aquella xemeneia”

Aquestes paraules deixaven clar que per a la majoria d’elles, el camp seria un lloc del que no sortirien amb vida. 

Les condicions de vida eren molt dures: tortures, experiments mèdics, poc menjar, molta brutícia, fred i moltes malalties. Les presoneres dormien en llits compartits, en barraques plenes de gent. Dormien tres o quatre persones en un mateix llit, sense cap manta per abrigar-se ni res. No hi havia prou aigua, ni sabó per rentar-se, i això feia que moltes dones es posessin malaltes. Moltes morien per fam, per malalties o pel cansament.

Un dels fets més terribles era que a Ravensbrück també es feien experiments mèdics amb algunes dones. Els metges nazis feien proves molt doloroses, sense anestèsia, i moltes dones van quedar ferides de per vida o van morir a causa d’aquests experiments.

Les dones eren obligades a fer treballs molts pesats, com per exemple treballar en fàbriques d’armes, netejar o construir. Aquest treball era gairebé com una esclavitud, perquè ho feien sense descansar i sota càstigs molt durs. Si alguna dona no obeïa o estava massa cansada per treballar, podia ser colpejada o la mataven, amb un ‘tir de gràcia’. 

Al camp també hi havia espais per matar: una cambra de gas i un carreró d’afusellament. A partir de 1944, els nazis van començar a executar moltes dones allà, la que ja no podia treballar era eliminada o simplement per les condicions extremes del camp. Després, es desfeien dels cossos al crematori i tiraven les cendres al llac. Aquest llac encara es un lloc carregat de dolor i amb memòria, perquè a les seves aigües hi ha les restes de moltes víctimes. 

Malgrat tot això, moltes dones van mostrar una gran força, sororitat i solidaritat. Es donaven suport entre elles, compartien el poc que tenien i intentaven mantenir l’esperança. Algunes fins i tot organitzaven classes, cançons o petites accions de resistència dins del camp.

Hiba Labzioui i Zainab Ben Ikabour

Aquí teniu el vídeo de la nostra lectura, feia molt de vent!

Rubén Delgado i Noel Zarza

El passat 5 de maig de 2025 es commemoraven els 80 anys de l’alliberament del camp de concentració de Ravensbrück, un espai marcat per l’horror del règim nazi i també per la resistència i la dignitat de milers de dones que hi van ser empresonades.

Ravensbrück, situat al nord d’Alemanya, va ser el principal camp de concentració nazi exclusivament per a dones. Des de la seva obertura el 1939 fins a l’alliberament el 1945, més de 130.000 dones i nenes de diferents nacionalitats hi van ser deportades, així com també alguns homes i infants.

L’alliberament va ser per part de l’Exèrcit Roig soviètic, tot i que abans els nazis van intentar evacuar el camp, obligant milers de dones a fer les anomenades “marxes de la mort”, on moltes van morir per esgotament, fam o execució.

El record de Ravensbrück és avui un símbol de la lluita contra l’oblit i contra totes les formes de feixisme. Els actes commemoratius que tenen lloc el 2025 són un homenatge a les supervivents i a les que van perdre la vida, i també una crida a la memòria, la pau i la justícia.

El diumenge 4 de maig va tenir lloc la cerimònia de Commemoració dels 80 anys de l'alliberament del camp de concentració de Ravensbrück. Va tenir lloc al mateix  camp. A l’acte van assistir persones d’arreu de tota Europa: Polònia, Espanya, França, Ucraïna, Itàlia, Alemanya,... Tots estàvem units per homenatjar les dones deportades, tant les supervivents com les que no van sortir amb vida d’aquella crueltat.  

La cerimònia va començar a les 10h del matí, amb una orquestra juvenil, que van interpretar peces clàssiques amb violins i d’altres instruments de corda.

Després, durant l’acte, van parlar diverses persones destacades de la cultura, com Andre Genes, directora del memorial de Ravensbrück. Ambra Laurenzi, presidenta del comitè internacional de Ravensbrück o el Dr Manja Schule, ministre de Brandenburg i també dues persones nascudes i supervivents del camp.

Us imagineu néixer en un lloc com aquell? 

Finalment Hanna NowaKowska va recitar una pregària en homenatge a les dones deportades, i tot seguit, es va escoltar el Kaddish, una plegaria jueva per honorar la memòria de les víctimes jueves. 

---

Al dia següent vam estar a la Delegació de Govern de la Generalitat de Catalunya a Berlin on vam poder visitar una exposició de dones deportades a Ravensbrück i on vam decidir fer entrevistes a algunes de les persones que ens havien acompanyat durant aquest viatge. Teníem moltes preguntes i volíem conèixer més aquella gent.

Hiba, Rubén i Luci van ser els encarregats de fer les preguntes i la Marwa va fer de càmera.

I aquí teniu l'entrevista que vam fer a la Margarita Català, filla de la Neus Català.

Joseph Alilach, Marwa Mouhou i Zainab Ben Ikabour

I finalment, per acabar la setmana, voldríem ensenyar-vos un videoresum elaborat amb fotos i vídeos de tots nosaltres durant tot el viatge i editat per una persona amb molt de talent.

En aquest vídeo hi han fotos de tot el que hem fet a part d’anar a actes i al camp de concentració. Vam anar a Alexanderplatz, el mur de Berlín (la East Side Gallery); la porta de Brandenburg, el monument als jueus, el Tiergarten o el Checkpoint Charlie, on es registrava a la gent abans de travessar a Berlín Est; i molts llocs més.

Aquests quatre dies han sigut i seran inoblidables per a nosaltres. Amb aquest vídeo acabem les benvingudes d’aquesta setmana, gràcies per llegir-nos i escoltar-nos. 

Luci Cun i Aitor Plaza

Del viatge a Berlín, me n'emporto una experiència inoblidable. He conegut millor la història del camp de concentració de Ravensbrück i he pogut fer homenatge a les víctimes. També m’ha agradat molt compartir aquest viatge amb els meus companys i professors i viure aquells moments únics. Sense dubte, serà un viatge que mai oblidaré. (Zainab)

M'emporto els records inoblidables amb els meus companys a Berlín i Ravensbrück i a més el coneixement i haver sigut conscient del que van patir la Neus i les dones deportades allà. Han sigut dies molt especials i que m’han fet pensar i reflexionar sobre el tema. El camp va ser un lloc molt dur i crec que et pot canviar la vida. M’agradaria repetir aquesta experiència. (Aitor)

M'emporto molts records i experiència inoblidable també d’aquest viatge a Berlín. He descobert moltes coses, però sobretot per allò que va passar la Neus Català, és la nostra font d’inspiració, víctimes del camp de Ravensbrück i les seves històries, haver anat a l'homenatge, però a part d’això també m’emporto molts records i moments divertits amb els meus companys com tant dels dos professors. Repetiria mil vegades, ha sigut una experiència única! (Luci)

Gràcies per este viatge juntes de consciència, de valors i de lluita per la justícia, la llibertat i els drets humans. Vam descobrir cruels realitats que ens han unit encara més amb la memòria i amb la Neus. Quins moments més únics i quina experiència compartir-la amb vosaltres, tinc el cap ple de riures i d'imatges! (EMA)

M’emporto una experiència única e inoblidable d'aquest viatge a Berlín. També m’emporto moltes emocions diferents tant de bones com de dolentes. Estar allà al camp era un mal de cos pensar en tota la gent que va patir tant i va morir en aquell camp, però encara així la experiència és única i m’agradaria molt repetir-la. (Joseph)

Penso que ha sigut una gran oportunitat, m'ha agradat molt, ja que també he conegut a molta gent i he après moltes coses noves.  També m’ha agradat molt visitar nous llocs i em va sorprendre molt el menjar d’allà, perquè hi ha molta varietat, l'ambient que hi trobes. A més aquesta experiència m’ha ajudat a entendre millor el que van patir anys enrere. És un viatge que sense dubte repetiria. (Hiba)

Penso  que el viatge a Berlín va ser molt intens i també molt especial. La visita a Ravensbrück em va impactar molt i em va fer pensar en tot el que van patir aquelles dones. Però també vam passar-ho molt bé: vaig conèixer gent nova, vaig riure molt amb els amics i vam fer turisme per la ciutat, que és xulíssima. Una experiència que no oblidaré!. (Marwa)

M’emporto una experiència i uns records inoblidables del viatge a Berlín i Ravensbrück a més de sentir-me privilegiat per haver anat a Berlín i al camp de concentració on hi ha molta història i molt trista, però el fet de ser conscient i haver-ho vist en persona tot el que va passar allà m’ha despertat  un sentiment de tristesa i empatia per les dones de Ravensbrück. També la ciutat i els carrers són molt bonics i sobretot haver fet tot això amb els meus companys. Han sigut dies molt bonics i amb moltes emocions. M'agradaria molt repetir l'experiència. (Noel)

Com a director de l'Institut Neus Català em sento molt afortunat d'haver pogut gaudir d'aquesta experiència i molt orgullós de la representació del centre. És una llàstima que no l'haguem pogut gaudir més persones de l'Institut, però econòmicament era inviable. Espero, però, que l'esperit de record i memòria que ens hem emportat de l'experiència siguem capaços i capaces de transmetre'l a tothom i sapiguem estar a l'alçada que la nostra estimada Neus Català es mereix (Eduard)