Embedded Files
Dilluns 13 de gener
Dilluns 13 de gener
Girafes i xacals
Girafes i xacals
Insults, mals entesos, bromes pesades, xafarderies per l'esquena, comentaris anònims... massa sovint els conflictes que vivim a l'institut tenen el seu origen en problemes de comunicació. A vegades això passa perquè no sabem com expressar allò que sentim, com demanar el que volem i, a vegades, senzillament, això passa perquè no sóm conscients de l'efecte que poden tenir les nostres paraules en altres persones.
Aquesta setmana els alumnes de 1r i 2n faran uns tallers sobre Comunicació No Violenta (que els de 3r en vau fer dos cursos enrerre). Les benvingudes d'aquesta setmana i algunes tutories aniran sobre aquesta eina per aprendre a dir les coses.
B. Rosenberg, el creador d'aquesta proposta, va escollir la girafa i el xacal per explicar les seves idees.
La girafa és l'animal terrestre amb el cor més gran i representa la comunicació amb empatia, amb ganes d'entendre l'altre persona i d'escoltar-la. A més, té un coll llarg que li permet veure les coses que passen des de certa distància, per a poder prendre consciència de possibles sortides a la situació i una visió més àmplia de les conseqüències dels nostres pensaments, paraules i accions.
El xacal, en canvi, representa aquella part de cadascú que pensa, parla o actua de manera desconnectada de la consciència emocional i les necessitats, i de les emocions i necessitats dels altres (que diu el primer que li passa pel cap sense pensar!). Que respon ràpid, fa judicis i culpa l'altra persona.
Tots tenim una mica de cada un (d'aquestes dues maneres de pensar, parlar i atuar) i podem canviar d'estil si entrenem una mica. I tu, amb quin estil t'identifiques? Et serveix per aconseguir allò que necessites?
Dimarts 14 de gener
Dimarts 14 de gener
Les fases de la Comunicació No Violenta
El primer pas de la comunicació No Violenta és ser capaç d'expressar allò que observem sense jutjar, és a dir sense donar la nostra opinió ni culpar a ningú.
Per exemple:
Frase amb judici: Sempre em robes els meus bolis i toques les meves coses ets un pesat/da!
Frase amb Comunicació No Violenta: Veig que has agafat el meu boli.
Ens posem a prova! Sabrieu dir si aquestes frases son judicis (opinions) o son observacions?
Ahir vas donar un cop a la taula quan estàvem jugant.
Ahir et vas enfadar amb mi sense cap motiu!
M’has dit que estàs farta de la Maria i ara li acabes de dir que és la teva millor amiga.
Ets una falsa. Davant meu critiques a la Maria i després et veig parlar amb ella com si res!
Les dues vegades que hem parlat de la teva baralla amb el Joan, has pujat el to de veu.
Et passes el dia cridant com una boja, no saps parlar com les persones?
Has xutat 4 vegades a porta tenint una companya al costat.
Ets un “xupon”, mai passes la pilota quan juguem al pati.
Has dit que no als tres jocs que hem proposat.
Deixa de queixar-te d’una vegada
Dimecres 15 de gener
Dimecres 15 de gener
El segon pas de la comunicació No Violenta és ser capaç d'expressar les nostres emociones sense culpar-ne als altres (i diferenciar pensaments d’emocions).
Per exemple:
Expressió d’emocions culpabilitzant l’altre (CV): sempre m'ho robes tot, em treus de polleguera, ets un lladre!
Expressió d’emocions no culpabilitzadora (CNV): quan veig que agafes les meves coses em sento enfadada.
Dijous 16 de gener
Dijous 16 de gener
El segon pas de la comunicació No Violenta és identificar les nostres necessitats i expressar-les, evitar expressar l’estratègia abans de la necessitat.
Per exemple:
Expressió estratègia (CV): ja estàs donant-me el meu boli ara mateix!
Expressió de la necessitat (CNV): necessito que em donis el meu boli i respectis el meu material
Divendres 17 de gener
Divendres 17 de gener
En quart i últim lloc, i un cop feta l’observació, expressat el sentiment vinculat a la necessitat, és el moment de fer una petició.
Des del plantejament de la CNV l’altre (tingui l’edat que tingui, i en qualsevol entorn: a casa, a l’escola, a la feina, en el grup d’amics i amigues) té tot el dret a necessitar coses diferents a nosaltres, diríem que aquest és un dret assertiu. La clau estaria en el fet que si aconseguim una comunicació autèntica i empàtica l’altre es pugui sentir bé com per poder respondre al que nosaltres demanem sense sentir-ho com una exigència, i si més no, això permeti una negociació, un acord o desenvolupar la compassió.
Exemples:
Petició zero: et va bé que parlem d’aquesta situació?
Peticions de connexió:
▪ Petició reflex: em pots dir amb les teves paraules què t’ha arribat del que acabo de dir?
▪ Petició de cura: Voldries dir-me com ha estat per a tu escoltar el que t'acabo de dir?
▪ Petició acció: “m’agradaria que recollissis les sabates”
I ara? Seguint els 4 passos us veieu amb cor de solucionar un conflicte a partir de la Comunicació No Violenta? Podeu pensar en un conflicte o malentés que hagueu tingut (o vist) aquesta setmana? Com podriem expressar el que volem seguint els passos de la CNV:
Report abuse