Taula rodona

Escenificar Strindberg

Ponents

Pau Carrió i Llucià (Barcelona, 1981). Llicenciat en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona (2004). És docent a Eolia, al Col·legi del teatre i a l’Obrador de la Sala Beckett entre d’altres escoles. Durant sis temporades va formar part de l’equip de direcció artística del Teatre Lliure.

El 2017 va dirigir, versionar i traduir Nit de Reis o el que vulguis de W. Shakespeare al Teatre Lliure dins el Festival GREC. També el 2017 estrena la seva versió i direcció de L’hostalera de Carlo Goldoni en una producció de la Perla 29. Reposada i en gira el 2018. El 2016 va dirigir, versionar i traduir Hamlet de W. Shakespeare al Teatre Lliure que va rebre el Premi Butaca a la millor interpretació i va ser reposada el 2017. També el 2016 va dirigir les tres sessions de poesia catalana, Tinta d’Ambrosia, al Teatre Lliure. El 2014 va dirigir, versionar i traduir Victòria d’Enric V de W. Shakespeare al Teatre Lliure i al Festival GREC. El 2013 va dirigir i escriure Cornellà, estrenada al Deustche Theatre de Berlin, va formar part de David’s formidable speech on Europe, projecte de Mitos21 dins el Autorentheater Tage. El 2013 va dirigir i traduir Ivan i els gossos de Hattie Naylor al Teatre Lliure (Premi Crítica Serra d’Or al Millor espectacle teatral, reposat i en gira la temporada següent). El 2013 també va dirigir la lectura de La Sonata dels Espectres, d’August Stindberg al Teatre Lliure. El 2013 conjuntament amb Marc Artigau va dirigir i coordinar el cicle per a companyies emergents Aixopluc a l’Espai Lliure. La temporada 2011/12 al Teatre lliure ser responsable del cicle Cartes Lliures assumint la coordinació, la direcció i la dramatúrgia de les vuit sessions. L’any 2010, també al Teatre Lliure, va dirigir i realitzar la dramatúrgia de l’espectacle poètic Només uns versos. El 2009 va dirigir Hedda Gabler, de Henrik Ibsen, una producció de la Perla29 a Biblioteca Nacional de Catalunya. El 2006, en la seva primera col·laboració amb el Teatre Lliure, va dirigir Davant de l’Home: Thomas Bernhard, d’Esteve Soler. A més, ha participat en múltiples fòrums i taules de debat sobre el sector cultural. Ha muntat diversos actes institucionals, recitals i inauguracions per a diferents empreses i institucions, ha fet de guionista, de guitarrista i vocalista en diversos grups.

Foto: David Ruano

Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978), és dramaturg i director teatral. Ha escrit una quarentena de textos teatrals, entre els quals destaquen: Mala broma (Sala Muntaner, 2018), Port Arthur (2016, Festival Grec), Idiota (Sala Muntaner, 2015), Vilafranca (Teatres amics / Teatre Lliure 2015), Ruz-Bárcenas (Teatro del Barrio, 2014), Una història catalana (TNC, juny 2011/2013), Pàtria (Teatre Lliure, 2012), Un home amb ulleres de pasta (SALAFlyHard, 2010), Sopar amb batalla (Versus Teatre, 2010), La Revolució (La Villarroel, 2009), Lena Woyzeck (Temporada Alta, 2008), La Ruïna (La Villarroel, 2008), City/Simcity (Sala Beckett / Club Capitol, 2007), i i Wolfenstein (AREAtangent / Versus Teatre, 2006).

Ha obtingut el Premi Ciutat de València per Estralls, el Premi Ciutat d’Alcoi 2005 amb Beckenbauer, el Premi Marqués de Bradomín 2005 amb Andorra i el Josep Robrenyo 2002 amb Les millors ocasions. La trilogia composta per Wolfenstein, Tetris i City/Simcity va rebre el Premi de la Crítica de Barcelona a la revelació de la temporada 2006-07, el premi Crítica Serra d’or al millor text teatral de 2006 i nominacions als Premis Butaca i als Premis Max. Premi Butaca al millor text teatral de 2009 per La Revolució. Premi Time Out a la millor obra de 2011 per Un home amb ulleres de pasta. Premi Butaca al millor text teatral de 2011 per Una Història Catalana. Premi Ciutat de Barcelona de teatre 2012 per Pàtria. Premi Butaca al millor text teatral de 2015 per Vilafranca.

Claudia Faci és ballarina, coreògrafa, actriu, directora, docent i autora independent. Formada com a ballarina i actriu, ha treballat en tot tipus de produccions de dansa i teatre.

El 2006 estrena Nur Für Dich al festival Madrid en Danza, des de llavors la seva activitat està centrada en la creació per tal d’oferir una obra que es nodreix de la seva experiència en l’àmbit de la dansa, el teatre, la perfomance i la literatura: Agnès (2008); À.n.a. (Escena Contemporánea, 2009); Qué sería de mi en una noche como esta si no fuera por ti (La noche en Blanco); Trilogía del Desastre, composada per PLOT, Esto es lo que hay y El título lo pones tÚ (2010-11); Einfach so (2011), Construyo sobre el olvido (2012); A-creedores (Temporada Alta, 2014 i Festival de Tardor, 2015); Vida Laboral (Festival Idem, 2015 i Teatre Rosalía de Castro 2016 i Festival Grec 2018); Valientes, en colaboració amb el col·lectiu Terrorismo de Autor (2017); Estoy pensando en tortugas (Matadero, Centro Internacional de Artes Vivas, 2018).

En 2017 i 2018 respectivament, participa a com a actriu en dues produccions del Centro Dramático Nacional (CDN): Boda de sangre, de Federico García Lorca, sota la direcció de Pablo Messiez, i Un idioma propio, de Minke Wang, dirigida per Víctor Velasco.

Imparteix regularment tallers de creació escènica en diversos centres de formació així com enteatres, festivals i altres contextos.

Foto: Stela Salinas

Nascut el 1957, Alfons Flores inicia la seva carrera professional com a escenògraf l’any 1978 al grup GAT de L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), del qual va ser-ne cofundador. El seu treball abasta escenografies per a teatre, òperes i grans esdeveniments, col·laborant amb directors com Calixto Bieito, Josep Lluís Bozzo, Carlos Wagner, Joan Anton Rechi, Guy Joosten i Àlex Ollé i Carlus Padrissa de la companyia La Fura dels Baus.

La seva activitat teatral l’hi ha permès estrenar a teatres com el Teatre Nacional de Catalunya, Birmingham Repertory Theatre, Edinburgh International Festival, Festival de Teatro Clásico de Mérida, Festspillene i Bergen i al Deutsches N. Theater S. Weimar, de les quals cal destacar: La casa de Bernarda Alba (1998), Bodas de sangre (2001), La Celestina (2004), Peer Gynt (2006), Los Persas, La casa dels cors trencats (2009), Afinidades electivas (2011), Flames a la fosca (2013) i Sol/Ensam (2015), entre d’altres.

Els seus treballs operístics l’han portat a estrenar a teatres com el Gran Teatre del Liceu, Teatro Real, English National Opera, Teatro alla Scala, Covent Garden de Londres, Komische Oper, La Monnaie, Sydney Opera House, Theater Basel, Opéra de Lyon, Oper Frankfurt, Staats Oper Stuttgart, De Nederlandse Opera, Opera de París, entre altres. De les seves escenografies per a òpera més significatives destaquen: Carmen (1999 i 2011), Un Ballo in Maschera (2000, 2010 i 2013), Don Giovanni i Die Fledermaus (2002), Manon (2003), Wozzeck (2005 i 2009), La Fanciulla del West (2007), Le Grand Macabre (2009), Mahagonny i Adriana Lecouvreur (2010), Król Roger, Quartett, Tristan & Isolde i Oedipe (2011), Le Duc d’Albe (2012), Erwartung / Il prigioniero (2013), Madama Butterfly, Daphne i El Holandés Errante (2014), L’Elisir d’Amore, Pelléas et Mélisande i Il trovatore (2015), Don Carlo, Norma i La Bohème (2016), Alceste i Jeanne d’Arc (2017) o la recent estrenada Turandot (2019).

El seu treball ha estat reconegut amb el Premi de la Crítica de Barcelona de 1996, 1998 i 2009. L’any 2000 va rebre l’Irish Times Theater Award a la Millor Escenografia per Barbaric Comedies i ha estat nominat en la categoria de Millor Escenògraf a The Internacional Opera Awards 2017.

Raimon Molins. Llicenciat en filologia per la Universitat de Barcelona i beca a la Sorbonne de París. Estudia interpretació al Col·legi del Teatre de Barcelona i a París, amb Pascal Decolland (CNSAD), Jean-Paul Wenzel i Françoise Bette (TNB). A Londres amb la companyia Hieghtened Reality. Paral·lelament estudia música i violí al Conservatori de Barcelona i a Paris.

Com a actor comença treballant al Teatre Lliure amb Josep M. Mestres, Lluís Homar, Lluís Pasqual, Txiki Berraondo i Ferran Carvajal; al TNC amb Carme Portaceli, Franco di Francescantonio i Josep M. Mestres. Al teatre privat ha treballat al Teatre Borràs, Principal, Teatre Romea, Sala Atrium, entre d'altres. Ha dirigit obres de Sartre, Shakespeare, Txèkhov, Ibsen, Strindberg, Kwahulé, Mouawad, Mayorga i Sinisterra al TNC, Teatre Romea, Sala Atrium, Teatro Fernán Gómez entre d'altres. És fundador i director artístic de la Sala Atrium de Barcelona i de la companyia Atrium. En el camp de la docència ha estat professor de tècniques d’interpretació i tallers des del 2001 al Col·legi del Teatre, Estudis de Teatre i Atrium Estudi. Des de l’any 2013 és professor a l’Institut del Teatre, on imparteix assignatures relacionades amb les tècniques d’interpretació, pràctiques escèniques, direcció d'actors i pràctiques d'esenificació. Ha estat professor a la Scuola Europea per l'arte dell'attore. Actualment és el cap de l'especialitat d'Interpretació de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD).

Teresa Vilardell és directora, guionista i professora. Doctora en Arts Escèniques i professora de l’Institut del Teatre i de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna.

S’inicià en la direcció escènica als vint-i-tres anys quan en el nostre país, l’escenificació feta per dones era un desert. Sovint treballa amb textos no-dramàtics i elabora les dramatúrgies que escenifica: Llull a la Ciutat Nova, TNC; Solo de Strindberg, Teatre Akadèmia; Flames a la fosca, Espriu + Rosselló-Pòrcel, Festival Grec; La nit més freda, sobre l’exili del 36, TNC; Ensam de Strindberg Festival Grec – TNC; i Informe Lugano, de Susan George i dramatúrgia de Miquel Casamayor, entre d’altres.

Pel que va a la divulgació literària cal destacar les vetllades dedicades a Strindberg al Teatre Akadèmia. També ha prologat i seleccionat amb Carolina Moreno una antologia d’obres dramàtiques i de textos sobre teatre titulada Strindberg (Comanegra-Institut del Teatre, 2018).

Pel que fa a l’audiovisual, cal destacar recentment la col·laboració a Verdaguer (TVE-TV3); els documentals Temps de caritat, Docs Barcelona- Canal 33; Les ombres de Gaudí, Medalla de Plata al New York Festival; el llargmetratge Nocturna, (Festival de Venècia), entre d’altres. També ha participat en l’escriptura de nombroses tvmovies, sèries i programes de televisió.