Ponents

Jonathan Châtel és franconoruec. Va rebre formació actoral i va cursar estudis de filosofia i teatre al mateix temps. Va cofundar la companyia ELK l’any 2011 i va muntar El petit Eiolf (2012) d’Ibsen, que va tornar a traduir i adaptar. Aquesta primera creació va rebre el premi del públic del festival de teatre emergent Impatience l’any 2013. La seva segona creació, Andreas (2015), basada en l’obra Camí de Damasc d’August Strindberg, es va estrenar al Festival d'Avinyó i es va presentar al Festival de Tardor de París el 2015. Actualment està preparant el muntatge del seu text De l’ombre aux étoiles, que es presentarà el proper novembre (2019) al Théâtre de la Cité-CDN de Toulouse.

Jonathan Châtel és també director, autor i guionista: Les Réfugiés de la nuit polaire (documental), Ostinato, Louis-René des Forêts (film experimental), Kirkenes (còmic)... També és professor al Centre d'Études Théâtrales de la Universitat de Louvain-la-Neuve, Bèlgica. El 2015 va publicar l'assaig Henrik Ibsen, le constructeur a l’editorial Circé.

Imma Merino Serrat (Castellfollit de la Roca, Girona, 1962). Llicenciada en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. És professora d’Història del Cinema a la Universitat de Girona i de Documental de Creació en el màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporanis de la Universitat Pompeu Fabra. Des de l’any 1989 col·labora com a crítica de cinema i periodista cultural del diari El Punt (ara El Punt/Avui). També escriu de manera regular a la revista cultural L’Avenç. Ha publicat Agnès Varda, espigadora de realidades y de ensueños i s’ha encarregat de l’edició del llibre Carol: bellesa subversiva del desig. Ha col·laborat en diversos llibres col·lectius, entre els quals cal esmentar En torno a la Nouvelle Vague. Rupturas y horizontes de la modernidad, Al otro lado de la ficción: Trece documentalistas españoles i Derivas del cine europeo contemporáneo i també en monografies sobre Jacques Demy, François Truffaut, Max Ophuls i Jacques Becker.

Carolina Moreno Tena. Com a traductora literària del suec, noruec i danès, ha traduït August Strindberg, Henrik Ibsen, Hjalmar Söderberg, Ingmar Bergman, Tomas Tranströmer, Per Petterson, Selma Lagerlöf, Karl Ove Knausgård, Henning Mankell, Jan Guillou, Jostein Gaarder i Lena Andersson, entre altres. Entre 2008 i 2017 va ser lectora de l’Institut Suec de Cultura i professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona.

Ha publicat diversos articles com a especialista en literatura escandinava («Tomas Tranströmer: el retrat darrere el vidre», «Existeix la literatura escandinava?» o «El periodismo literario en la modernidad del Norte de Europa») i sobre la traducció literària com a element constitutiu de la conformació del camp literari («La tasca del traductor davant la uniformitat literària», «La traducció indirecta d’Ibsen a Catalunya»).

Nascut el 1946, Jean-Pierre Sarrazac és dramaturg i professor emèrit de l'Institut d'Études Théâtrales (Paris 3-Sorbonne Nouvelle). L’any 1995 funda el Grup de Recerca sobre la «Poètica del drama modern i contemporani». Lidera aquest grup fins al 2010 i hi impulsa i dirigeix nombroses recerques i publicacions. Els textos de Sarrazac han estat traduïts a una quinzena d’idiomes. La seva Poétique du drame moderne, L’avenir du drame o el Lèxic del drama modern i contemporani (en català, Barcelona, IT, 2008) són obres clau per entendre les escriptures dramàtiques actuals. Sarrazac ha aportat al teatre contemporani alguns conceptes originals de gran utilitat: les nocions de rapsòdia i drama de la vida, un nou enfocament de l'art de la desviació o una estimulant redefinició de la paràbola, entre altres.

Teresa Rosell és professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria se centra en tres línies principals de recerca: teoria del drama i, específicament, l'obra de Samuel Beckett; teoria de l'assaig i escriptures del jo; i història literària dels intel·lectuals. La seva darrera publicació és l'edició, juntament amb Antoni Martí Monterde, del volum Comparatisme sense comparatistes (UBe, 2018) i de propera aparició són els capítols “Rock Her Off”, dins Voicing Beckett (Nicholas Johnson [ed.], Brill) i “In Search of the Lost Image”, dins Influencing Beckett / Beckett influencing (Mariko Hori Tanaka i Anita Rakoczy [eds.], Éditions l’Harmattan).

Anna Pettersson és actriu, dramaturga i directora. També és doctoranda a la Universitat de les Arts d'Estocolm. Des de l’1 d’abril de 2017 és la directora artística del Teatre Íntim de Strindberg a Estocolm.

Com a actriu ha interpretat el paper principal a Hedda Gabler i a Àngels a Amèrica, al Teatre de la Ciutat d'Estocolm, i a Matrimoni de Boston, al Royal Dramatic Theatre. Ha treballat amb els principals dramaturgs suecs: Lars Norén i Kristina Lugn. Ha recorregut onze països amb el seu monòleg La senyoreta Júlia (2012-2015) i ha guanyat diversos premis, entre ells, el d’Actor Europeu (2013). Com a directora ha dirigit diverses obres de teatre, entre d'altres: La gavina (Txékhov), El misantrop (Moliére), Hedda Gabler i L’ànec salvatge (Ibsen), La casa de Bernarda Alba (Lorca) i Alícia al país de les meravelles (Caroll).

Ha realitzat tallers i classes d'interpretació a l'Acadèmia Central del Drama i al Penghao Theatre de Pequín (2017 i 2013), a The Market Theatre Laboratory de Johannesburg, de Sud-àfrica (2012) i al Teatre Nacional de Seül, a Corea del Sud (2012). El 1999 va rebre el premi Thaila i també ha rebut dues beques de l'Acadèmia Sueca. Va ser guardonada amb el Dagens Nyheters Culture Award, Premi de Cultura de TCO i Premi de la Secció Sueca de l'Associació Internacional de Teatre de Crítics de Teatre per la seva actuació a La senyoreta Júlia, d'August Strindberg.