LES POMES D'OR DE LES HESPÈRIDES

El jardí de les Hespèrides, de Ricciardo Meacci (1894). Tèmpera sobre paper. Lamb House (casa museu), Sussex (Anglaterra).

El jardí de les Hespèrides era propietat de la deesa Hera.  Les pomes havien estat un regal de la seva àvia, la deesa Gea, per al seu casament amb el déu Zeus, i a Hera li van agradar tant, que les va plantar a aquell jardí, i al cap d'un temps hi va brotar un pomer que va ser deixat a càrrec de les nimfes Hespèrides. Aquestes pomes daurades eren molt especials, ja que atorgaven la immortalitat a qui les menjava. Lladó, un drac de cent caps que mai no dormia, custodiava les pomes. El darrer treball de l'heroi grec va consistir precisament a portar al rei Euristeu tres d'aquestes pomes d'or.


El primer problema d'Hèrcules va ser esbrinar a on era aquest jardí. Després de molt vagarejar per la terra, va conèixer unes nimfes que li van dir que només hi havia un déu, anomenat Nereu, que coneixia la ubicació del bosc de les pomes d'or. Elles, molt amables, van conduir-lo fins on estava aquest déu, i Hèrcules va lligar-lo mentre dormia. En despertar-se i veure's amarrat, el déu Nereu va adoptar tota mena de formes per tal d'alliberar-se, però Hèrcules no el va deixar anar fins que el déu li va revelar la ubicació exacta del jardí de les Hespèrides. Quan per fi va arribar, doncs, Hèrcules va derrotar el drac, va agafar les tres pomes que havia anat a buscar i les va dur a Micenes, a Euristeu, que no va saber què fer amb elles, i per aquest motiu les va tornar a l'heroi que, per la seva part, les va entregar a Atenea. Ella, per la seva banda, les va restituir al jardí d'on havien sortit, atès que la llei divina prohibia que aquestes pomes estiguessin  a cap lloc llevat del jardí de les Hespèrides.

 El jardí de les Hespèrides, de Frederic Leighton (1892). Oli sobre llenç. Lady Lever Art Gallery, Port Sunlight (Anglaterra).