LA CÉRVOLA DE CERÍNIA
Hèrcules captura a la cérvola de Cerinea, d'Adolph Schmidt, 1804. Pintura al fresc. Neves Musseum, Berlin
Hèrcules i la cérvola de Cerinea. Mosaic romà de Llíria (València), segle III dC. Museo Argeológico Nacional, Madrid (Espanya).
Euristeu va manar a Hèrcules que capturés la cérvola de Cerinea sense fer-li cap mena de mal. La cérvola de Cerinea era un animal sagrat amb banyes d’or i peülles de bronze dedicat a la deessa Àrtemis, i que vivia al bosc d'Artemísia. Hèrcules va estar un any darrere la cérvola. A la regió de Cerinea Hèrcules la va veure, va perseguir-la i no va ser fins a la muntanya d’Artemísia, que Hèrcules la va aconseguir atrapar utilitzant una xarxa que ell havia fet, sense fer-li cap mal. Va atrapar-la quan la cérvola estava bevent al riu Ladó.
Quan Hèrcules se l'estava emportant per tornar a Micenes, es va trobar la deessa Àrtemis i el seu germà Apol·lo. Els dos germans s'enfrontaren a Hèrcules perquè estaven indignats per la captura d'aquell animal sagrat. Hèrcules els va explicar que ell només seguia ordres del rey Euristeu i els va demanar perdó. Els germans, quan van comprovar que la cérvola no tenia cap cop ni res, el van deixar continuar amb el seu camí, però amb la condició que, quan acabés, deixés lliure novament la cérvola.