5.2. La llengua castellana

L’alumnat de l’INS Hipàtia d'Alexandria és majoritàriament castellanoparlant. Tot i que el seu procés d’escolarització al llarg de l’Educació Infantil i/o Primària s’ha fet en llengua catalana, la llengua d’ús habitual, al marge del centre, és el castellà. Ho és pel seu origen, perquè el castellà és la llengua més present als diferents àmbits de la seva vida: família, amics, barri, mitjans de comunicació...

D’altra banda, la competència lingüística en castellà que mostra l’alumnat en arribar al centre és molt limitada: deficient comprensió lectora, pobresa de lèxic, greus deficiències pel que fa a l’expressió escrita i una expressió oral caracteritzada tant per la presència de vulgarismes propis de la parla del carrer.

L’ús de la llengua castellana té com a objectiu que l’alumnat faci servir la llengua com a via de comunicació en la realitat que l’envolta, com un instrument per la creativitat i desenvolupament del discurs oral i escrit, en el marc del propi coneixement teòric i pràctic de diferents projectes.

L’ús de les TAC, com a eina de suport, estimula la participació activa de l’alumnat dinamitzant la seva competència comunicativa.

Estem, doncs, davant d’una situació d’una certa diglòssia, en què la major part de l’alumnat fa servir el català únicament com a llengua de cultura dins l’àmbit acadèmic i utilitza el castellà en les seves comunicacions espontànies.

El centre ha de treballar per tal de transformar aquesta situació, i garantir a l’alumnat tant la comprensió com el domini oral i escrit de les llengües catalana i castellana en acabar el segon cicle d’ESO i el Batxillerat.

El centre vetlla perquè al llarg de la programació, l’alumnat comprengui i produeixi missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat, en llengua castellana, fent-los servir per comunicar-se i organitzar els propis pensaments, i reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge.