L’ensenyament de la llengua a Catalunya es du a terme en el centre tenint en compte la seva realitat, majoritàriament castellanoparlants amb un ús habitual molt deficient de la llengua catalana. El vocabulari i les estructures pròpies de la llengua no estan assolides en la gran majoria d'alumnes que inicien la secundària al centre.

Es té present la realitat multilingüe i multicultural de la comunitat , en aquest cas, reduïda a la llengua catalana i castellana amb un nombre poc significatiu d'alumnes que parlen una tercera llengua a caa seva. Tanmateix a partir de la estratègia plurilingüe del centre es recullen aquestes realitats lingüístiques per enriquir la comunitat educativa enel marc del tractament integral de les llengües.

En aquest sentit, el centre s'adequa al que enmarca la Llei de política lingüística, la qual, a l’article 2, diu:

1. El català és la llengua pròpia de Catalunya i la singularitza com a poble.
2. El català, com a llengua pròpia, és:

a) La llengua de totes les institucions de Catalunya, i en especial de l'ensenyament.

Pel que fa a l’ensenyament, a l’article 20 precisa:

1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament, en tots els nivells i les modalitats educatius. 2. Els centres d'ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el vehicle d'expressió normal en llurs activitats docents i administratives, tant les internes com les externes.

Aspecte que completa amb el que diu a l’article 21:

El català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament no universitari.

Aquest marc legislatiu fonamental situa el català com a llengua de l’escola que cal atendre en tots els àmbits escolars. A l'hora, però, el català conviu amb les altres llengües i cultures, fonamentalment amb la llengua castellana sabent que la normalització del català passa necessàriament per un adequat plantejament de l’ensenyament d’ambdues llengües, donades les repercussions que té el fet que el català sigui una llengua minoritzada.

Tal i com diu l’apartat 3 de l’article 21 de la llei abans citada, “tots els infants, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament les dues llengües oficials al final de l'educació obligatòria”.

La planificació de la llengua catalana es fa de forma consensuada en el marc de l'àmbit lingüístic amb la llengua castellana i la llengu anglesa i s'aplica de forma transversal a totes les matèries, àmbits i projectes del centre amb la finalitat de millorar la competència global.