CANTÀNIA 2023
LES PORTES DEL MÓN
Aquí us deixo la informació que volem compartir amb tots vosaltres:
CONCERT DE CANTÀNIA: "LES PORTES DEL MÓN"
DIA i HORA: Dissabte 3 de juny a les 16:30
LLOC: Auditori de Granollers.
REPERTORI
Raquel García Tomás: Les portes del món (2023) - Estrena mundial, obra d'encàrrec
INTÈRPRETS
Raquel García Tomás, composició
Bernat Castany, text
Elisenda Carrasco, Montserrat Meneses, Oriol Cantanyer i Eva Martínez, direcció musical
Marta Gil, Cristina Martí i Adrià Aubert, direcció escènica
SINOPSI
La Sara és una nena cega de set anys que viu amb el seu pare en un petit apartament situat a la primera planta d’un gran bloc de pisos, a les afores d’una gran ciutat. El somni de la Sara és fer la volta al món, com el seu heroi, Phileas Fogg, el protagonista de La volta al món en 80 dies, de Jules Verne, el llibre que el seu pare, el Daniel, li llegeix cada nit.
Un dia, la Sara li demana al seu pare que organitzi un gran viatge. Ell li diu que no és possible, però ella li respon que hi ha moltes formes de viatjar, i que segur que acabarà trobant alguna manera. Les vacances d’estiu s’apropen, i el Daniel se sent molt trist per no poder emportar-se la seva filla de viatge. Però una nit, parlant amb l’àvia de la Sara, se’ls acudeix un pla per a que la nena pugui fer la volta al món sense sortir de l’edifici.
El Daniel li dirà a la Sara que se’n van de viatge. Faran els preparatius i sortiran de casa carregats de maletes. Però el que faran és agafar un tren de rodalies i, després d’un breu recorregut, tornar al mateix edifici on viuen i dirigir-se a l’apartament d’una família d’origen indi, que els rebrà tot fingint que es troben en el seu país d’origen. Allà, la Sara jugarà amb els nens de la casa, que li explicaran tota mena d’històries meravelloses d’un lloc en el qual no han estat mai, però sobre el qual els agrada fantasiejar. I a la nit, la mare els explicarà, com sempre, un conte ambientat a la seva cultura.
Aquest esquema es repetirà en diverses ocasions. Gràcies a la col·laboració d’altres veïns, la Sara també visitarà molts altres països del món… i, en un últim gir fantàstic, somiarà que arriba a la lluna, on parlarà amb els selenites, que, segons una vella tradició, guarden les coses que es perden a la Terra.
Cadascuna de les famílies que la Sara coneixerà haurà de fingir que viu en el seu país d’origen, la qual cosa l’obligarà també a viatjar imaginàriament. Quan el viatge s’acabi, i la Sara torni a casa, es produirà un últim diàleg amb el seu pare, en el qual no quedarà clar si la Sara s’ha cregut que ha viatjat realment a tots aquells països, o només ha fingit que s’ho creia.
La cantata d’enguany té 15 cançons, però només cantem a 11 cançons. I a una altra hi fem efectes sonors.
Aquest any som el cor 1.
01 Un món estrany
… (02. Veure el món)
03 La crida de les coses
… (04. El projecte)
05 Des de la finestra [EFECTES SONORS]
06 El món segons Daniel
07 Diàleg previ (Índia/Origen)
08 L’origen de la Humanitat
09 Diàleg previ (Àfrica/Odissea)
10 El gran viatge de Keita
11 Un sol món
12 Les portes del món
13 Les ocasions perdudes
… (14. La tornada)
15 El viatge de la vida
01 Un món estrany
Un món estrany
| 12 |
(CORS 1,2,3,4) No passa res si tu no entens
el ser que viu en les coses;
no faran pas menys olor,
si no en tens el nom, les roses.
| 2 |
A Colòmbia hi ha un estany
amb les aigües de colors,
quan surt l’Arc de Sant Martí
se’m posen tristes les flors.
| 5 |
Hi ha zones a l’Amazones
llu-ents de fongs brillants;
quan es fa fosc, les taràntules
passegen sobre diamants.
(CORS 3 i 4) No hi fa res si (…)
(CORS 1 i 2) . . No hi fa res si tu no entens
el ser que viu en el món,
perquè el sol t’escalfa igual,
si no en tens del tot el nom . .
| 2 |
(CORS 1,2,3,4) Estranyes les circumstàncies,
curiosos els motius, però,
ben mirat, si hi penses,
més insòlit és ser viu. (/)
| 3 |
És encara més estrany
quan penses en l’infinit
i – que estem sobre una roca
que gira en el buit.
| 1 |
(COR 1) No hi fa res si () tu no entens
el perquè de tot plegat,
és més fàcil restar viu
si no en tens la veritat.
És més fàcil restar viu
si no en tens la veritat.
La cançó 2 (“Veure el món”), no la cantem, és instrumental, amb un diàleg breu entre la Sara i el seu pare, a partir de la lectura de “La volta al món en 80 dies”, de Jules Verne.
I de seguida, comença la cançó 3, “La crida de les coses”. Només tenim 9 versos cantats, i els quatre primers ens els diu primer la Sara!
03 La crida de les coses
(SARA) Havent-hi tantes galàxies,
planetes, llunes i cels,
jo no vull viure lligada
com veig que esdevé als estels.
(COR) Havent-hi tantes galàxies,
planetes, llunes i cels,
(SARA) jo no vull viure lligada
com veig que esdevé als estels.
(SARA) Les muntanyes i les valls,
els ports, els rius i els camins,
són les portes del món,
i em diuen: “Surt d’aquí dins”.
(COR) Els ocells volen per l’aire,
i els peixos neden al mar,
(SARA) i jo, que sóc una nena,
no tinc dret a viatjar?
(COR) Les galàxies al cel,
i els remolins a la mar,
fan una escala molt alta
que he de pujar i de baixar.
(SARA) Les llebres tenen el camp,
els tòtils tenen el llot,
i jo, criatura humana,
no tinc dret a veure-ho tot?
05 Des de la finestra [EFECTES SONORS]
(COR) U! u!
(COR 1) Txu-cu, txu-cu, txu-cu, txu-cu ….
(…) No, pare! Escolta bé. Jo t’ensenyaré a mirar.
(COR 2) Onades amb “Shhhh….” i diferents vocals
Fem un saltet en el nostre repertori de “Les portes del món”, per començar amb la més marxosa de totes les cançons d’aquesta Cantània: “El gran viatge de Keita”
Estem de viatge per Àfrica i ens expliquen un llarg i difícil viatge, ple d’aventures…
10 El gran viatge de Keita
Recordeu que som el cor 1
Les indicacions de números són el nombre de compassos (per exemple | 2 | són 2 compassos d’espera)
Les indicacions de puntets són les pulsacions d’espera (per exemple . . . són tres pulsacions d’espera)
Cantem sempre que trobem text en negreta.
LLETRA “El gran viatge de Keita”:
| 4 | 4 |
(Cors 1 i 2) El gran vi-atge de Keita,
(Cors 3 i 4) el gran viatge de Keita,
(Cors 1 i 2) el gran vi-atge de Keita,
(Cors 3 i 4) el gran viatge de Keita.
| . . . . | . . . .Bai-
Bai-xeu des del cel, Orishes, . . .
i ajudeu aquesta vella,. . .
perquè avu-ui pugui cantar | 1 |
el gran viatge de Keita . . . [.pri]
Primer va creuar el desert, . . .
i els camins de sorra i pedra . . .
el llançaren a la riba . . .
d’un oasi de misèria.
| 1 |
(cors 3 i 4) Allà conegué Djamila,
(cor 1 [mp] percussió amb dos dits: ll)
que el retingué al costat d’ella, (c1: ll)
i la quimera el portà (c1: ll)
a oblidar-se de qui era. (c1: ll)
(Cor 1 i 2 + claps)
(claps) Fins que en una nit molt clara
(c.3 i 4) (claps) va discórrer amb nitidesa;
(claps) bri-i-i-llava al cel la lluna
(c.3 i 4) (claps) i ell fugia per la terra.
| 2 |
S’amaga Keita en els boscos
que creixen a la frontera
(nova muraalla, de Troia
és la barrera europe [a) [Bai-]
Baixeu des del cel, Orishes, . . .
i ajudeu, aquesta vella, . . .
perquè pugui cantar encara
El gran viatge de Keita.
el-gran-vi-at-ge de Keita.
El gran viatge de Keita.
| 2 |
(Cor 1 [mp] percussió al pit )
(Cors 3 i 4) Una nit fosca el ciclop,
que vigila les tenebres
el perseguí amb el seu ull
dansant com una llanterna
| 1 |
Lluità després amb dos monstres, . . .
dempeus en una pastera: . . .
Escil·la, era la mort, | 1 |
i Caribdis, la misèria.
| 1 |
(Cor 1 i 2 + claps)
(c.3 i 4) (claps) Disfressat com a captaire,
(claps) va trobar la mare un vespre:
(c.3 i 4) (claps) a les nits ella teixia
(claps) i de dia era caixera.
(c.3 i 4) (claps) Ell ja ha fet alguns amics,
(claps) i l’escola és casa seva,
(c.3 i 4) (claps) pro somia algunes nits
(claps) amb allò que deixà enrere.
| 1 |
(c.3 i 4) Allò que deixà enrere.
Allò que deixà enrere.
Allò que deixà enrere.
| 1 |
Torneu, al cel, Orishes,
El gran viatge de Keita.
pugeu, nens, a les lliteres,
El gran viatge de Keita.
que aquí s’acaba la història
El gran viatge de Keita.
del gran viatge de Keita.
El gran viatge de Keita.
El gran viatge de Keita.
El gran viatge de Keita.
El gran viatge de Keita.
El gran viatge de Keita.
(Cor 1 i 2 + pit)
| . . . . | . . . . | . . . . | . . . . |.
En aquest primer vídeo us deixo la cançó amb la coreo
Fem un salt i ens anem a la cançó: 13 Les ocasions perdudes
Has de saber que a la lluna
no només hi ha pols i pedres,
sinó que aquí guardem tot
allò que es perdé a la terra.
2
Heus aquí paraigües,
motxilles i bicicletes.
Heus aquí una muntanya
de llapis i de monedes.
2
Has de saber que està molt bé
que es perdin algunes coses
(si no, arribat el moment,
el conjunt faria nosa).
2
Però tant de bo el que compta
mai no es perdi en cap manera,
i tant de bo us ho puguem
retornar una hora a la terra:
les mascotes que teníem,
els amics de la infantesa,
i els nens que vam ser aleshores
i que ningú ja no hi pensa.
----
2
Vaguen també per la lluna
—tristes ànimes en pena—
les ocasions perdudes,
que ningú no va saber veure:
paraules que no vam dir,
per orgull o timidesa;
amics que no vam tenir
per un excés de prudència.
2
Agafa, doncs, el present,
just abans que hagi passat,
que no hi ha pitjor nostàlgia
que plorar el que mai ha estat.
2
Però tant de bo el que compta
mai no es perdi en cap manera,
i tant de bo us ho puguem
retornar una hora a la terra.
Però tant de bo el que compta
mai no es perdi en cap manera,
i tant de bo us ho puguem
retornar una hora a la terra.
Les ocasions perdudes amb coreo