Expressionisme i Fauvisme

Expressionisme

Es va desenvolupar a Alemanya i al nord D'Europa entre el 1905 i el 1930. La seva preocupació principal és l'ànima humana i per això el sentiment domina per sobre del pensament.

Té una visió pessimista de la societat i expressa una forta crítica social. La influència de l'art primitiu fa que aquest sigui poc naturalista i sembli més una caricatura, ja que es deformen i es distorsionen les figures per a expressar el dolor provocat per la situació per la situació social i per les angoixes de l'existència. Van rebutjar el militarisme i la industrialització de l'Alemanya de principis del Segle XX i van representar la dramàtica situació que es va viure després de la derrota de la primera guerra Mundial (1914-1918) que va permetre, en els anys trenta l'arribada dels nazis al poder.

Alguns Artistes d'aquests moviments són;

Fauvisme

Fauvisme és el moviment que rel el nom dels expressionistes francesos. Els Fauvistes eren més coloristes i vitals que els nòrdics. Transmetien un sentit agradable i innocent de l'existència, però també pintaven amb un estil primitivisme i lliure.

El color és la característica principal del fauvisme. El color s'aplica a la pintura sense respectar els límits de les formes que representen. El fauvisme dóna més importància a la pintura que al dibuix. D'aquesta manera, creen un estil directe basat en la pinzellada lliure i de color viu.

L'estil salvatge i colorista d'aquests artistes va fer que el crític l'anomenés fauves (feres).

D'aquest moviment destaquem els artistes;