Consisteix a repartir correctament el pes visual dels elements gràfics.
La naturalesa i la vida de l'ésser humà estan regulades de manera rítmica. A la nit li segueix el dia; a la primavera, l'estiu. L'ésser humà desdejuna, menja o sopar gairebé sempre a la mateixa hora, els batecs del cor són rítmics, etc. Existeixen elements en la naturalesa que, per la seva configuració, són rítmics: els pètals d'una margarida, les franges del pèl d'una zebra, etc.
En la majoria de les ocasions, és la disposició dels elements la que produeix el ritme: els pics muntanyencs d'una serralada, una fi la d'arbres a la vora d'un rierol, etc. És a dir, qualsevol element, sigui rítmic o no, és capaç de crear relacions rítmiques dins d'una imatge fitja.
El ritme és una successió harmònica d'espai ocupat, d'espai lliure, de formes repetides en una imatge.
Tota mena de successió genera una trajectòria que organitza la superfi cie i fa que la composició es percebi com a impulsos dinàmics.
Aquestes trajectòries poden ser horitzontals, verticals, inclinades, concurrents a un mateix punt, etc.
El ritme visual és l'efecte de moviment creat per a la repetició i l'ordenació d'elements visual idèntics. Recorda la llei de la continuïtat les formes d'una composició s'ordenant creant línies o corbes que determinat la direcció de la nostra vista.
Consisteix a dividir mentalment l'enquadrament de la càmera en terços equivalents, amb dues línies horitzontals i dues de verticals, amb quatre punts d'intersecció.
Cadascun d'aquests punts són l'àrea de màxima atenció visual, on habitualment s'acostuma a centrar la nostra mirada en primera instància. La zona emmarcada per aquests quatre punts es coneix com la zona àuria. Si en una foto tenim dos elements importants, es recomana que aquests es situïn en diagonal.
L'esquemes compositius amb la regla de terços, es poden ordenar d'infinites maneres.
Observa una classificació senzilla basa en formes i direccions bàsiques
Composició vertical
Consisteix a alinear tots els elements al llarg d'una línia vertical que normalment, se situa en el centre de la imatge i ocupa la majoria de l'espai.
Composició diagonal
Genera una imatge amb molt més moviment, ja que les línies diagonals són més dinàmiques que les horitzontals i verticals.
Composició corba
Ens transmet la sensació de moviment acolliment, unió i tendresa
Composició horitzontal
Transmet sensació de calma i tranquil·litat. La fem servir per paisatges
Composició Simètrica
Es bada en els eixos bàsics d'equilibri horitzontal i vertical. Transmet sensació d'equilibri estabilitat, regularitat, ordre, etc..
Composició amb poligons
Podem unir diverses formes geomètriques de les anteriors i generar una composició. La que més ajuda a dirigir la mirada és el triangle.
Composició descentrada
Crea sensació de dinamisme i força inestabilitat com espontaneïtat al no tenir eixos.