Un front és la lí : En aquest cas una massa d'aire calent empeny una massa d'aire fred. L'aire fred és més pesat i adopta una forma de tascó per sota del calent que s'eleva seguint la rampa del tascó. En la zona de contacte l'aire calent és refreda fins a condensar-se formant núvols de tipus estartiforme que originen plugims i pluges febles però continuades. Aquests fronts es desplacen a una velocitat de 20-40 km/h. Els fronts closos: Es formen quan un front fred, més ràpid, atrapa el front càlid i s'hi fusiona. Les dues masses d'aire fred, la del front fred i la de càlid, entren en contacte i, en ser més denses romanen arran de terra. L'aire càlid és forçat a elevar-se, es refreda i provoca precipitacions intenses.nia imaginària que separa dues masses d’aire de temperatura diferent. Les dues masses triguen molt temps a barrejar-se i això origina nombrosos fenòmens atmosfèrics.

Els fronts freds: Quan una massa d’aire fred empeny una d’aire càlid. L’aire fred, més dens, avança sobre la superfície i fa elevar amb violència l’aire més càlid, que es refreda i es condensa formant núvols de tipus cumuliforme amb gran desenvolupament vertical que provoquen tempestes i xàfecs intensos. Aquests fronts es desplacen a una velocitat de 40-60 km/h.