Ja hem vist que pot haver-hi corrents d’aire verticals (convecció), però sabem que també hi ha corrents d’aire en horitzontal. L’aire càlid és més lleuger que el fred, i això fa que la pressió atmosfèrica (el pes de l’aire sobre els nostres caps) també sigui diferent d’un lloc a un altre.
Quan una massa d'aire s'escalfa tendeix a pujar a les capes altes de l'atmosfera, i l'espai que deixa és ocupat ràpidament per una altra massa d'aire fred que baixa de les capes altes de l'atmosfera. Una vegada aquest aire fred s'escalfa, torna a ascendir. D'aquesta manera es produeix el vent.
El desplaçament de l'aire va de les zones de més pressió atmosfèrica a les de menys, per intentar igualar-la.
A l’equador els raigs del sol escalfen més que als pols. A l’equador hi haurà aire calent que és més lleuger i ascendirà formant una àrea de baixes pressions o depressións (D). Als pols l’aire fred i dens farà que la pressió sigui alta hi haurà altes pressions o anticiclons (A). Aleshores caldria esperar que l’aire de l’equador ascendeixi i el lloc que deixarà serà ocupat per aire fred procedent dels pols. Creant-se una circulació d’aire dels pols a l’equador en superfície i de l’equador als pols en altura. Això seria així si no fos per què actua una força: la rotació de la terra.
Hi ha vents periòdics que bufen alternativament en una o altra direcció com:La brisa costanera:
Marinada o garbí
Terral
La brisa costanera es produeix pel diferent escalfament de la terra i el mar durant el dia i la nit. Durant el dia la terra s’escalfa molt més que el mar. L’aire sobreescalfat de la terra ascendeix produint-se una zona de baixa pressió, un buit que és ocupat pel corrent d’aire més fresc que ve de la costa. És la brisa que bufa del mar cap a la terra (marinada o garbí).
Durant la nit, passa a l’inrevés, el terra es refreda més ràpidament que el mar que encara conserva la calor del dia. Es forma una zona depressionària sobre el mar i es crea un corrent que bufa des de la terra cap al mar (terral).
Els monsons:
Són vents periòdics estacionals del sud-est asiàtic que a l'hivern bufen del continent cap al mar (són freds i secs) i a l'estiu bufen del mar cap a l'interior (són càlids i humits) quan troben la serralada de l'Himàlaia provoquen força pluges a aquelles terres. S'originen semblantment als anteriors però a més gran escala.
monsó d'hivern
monsó d'estiu
Hi ha vents constants que bufen sempre en la mateixa direcció:
Els alisis:
Són vents que bufen dels tròpics (altes pressions) cap a l'Equador (baixespressions) en els dos hemisferis.