Els cumulonimbus són els típics núvols de tempesta.Poden donar lloc a xàfecs intensos, llamps i calamarsades.

Els núvols de tempesta es formen quan hi ha una diferència important de temperatura entre l’aire de superfície i el que hi ha més amunt. Si l’aire que hi ha sobre és molt més fred que el de sota es creen corrents verticals molt forts (convecció) que formen els famosos núvols de tempesta o cumulonimbus.

Com que els corrents ascensionals arriben molt amunt (a més de 10 km.) l’aigua es glaça i pot caure calamarsa (boletes de gel) o pedra (més d’un cm. de diàmetre).

El fet que el núvol tingui una part líquida i una altra glaçada i els forts vents al seu interior afavoreix que es carregui elèctricament i que pugui haver-hi descàrregues elèctriques cap el terra: els llamps. Si les descàrregues són dins o entre núvols de tempesta s’anomenen llampecs.

Quan els llamps cauen a terra esclafen tant l’aire que aquest es dilata de cop i es produeix una forta explosió: el tro. (340 m./seg)= En tres segons recorre un km. Contant els segons que tarda entre que veiem el llamp fins que sentim el tro podem saber a quina distància ha caigut.