El moviment de rotació de la terra no només és responsable de la successió del dia i la nit (24 h.). La força del moviment rotatori actua deformant-la aixafant-la pels pols i augmentant-ne el diàmetre equatorial.

També és el responsable que els corrents d’aire de la seva superfície no siguin aparentment rectilinis sinó que es desviïn de la seva trajectòria. (Força de Coriolis).

Això és degut a que la superfície de la terra té diferents velocitats segons la latitud. Sent nul·la als pols (0) i màxima (1670 km/h) a l’equador. A les nostres latituds (41ºN.) la velocitat es de 833 km/h. Quan una massa d’aire es mou del pol a l’equador cada vegada ha de passar per llocs on cada vegada té un moviment més ràpid de oest cap a est. A l’aire que en principi estava parat li costa d’encomanar-se del moviment de la Terra i es retarda respecte d’ell. L’aire es mou rectilíniament però per algú que s’ho mira des de la superfície de la terra l’aire es desvia a la dreta de la seva trajectòria. Aquesta desviació l’experimenta qualsevol cosa que es mogui de nord a sud o de sud a nord sense estar perfectament lligada a la te

rra. Com que la Terra gira d'oest a est. Els corrents d'aire que van dels pols a l'Equador es desvien cap a l'oest i els que van de l'Equador cap als pols es desvien cap a l'est. Per ex.: La bala d’un canó que dispara molt lluny. Si no tingué en compte aquesta desviació no encertaria l’objectiu.