El Sector Terciari
El sector terciari o de serveis agrupa totes les activitats econòmiques que no produeixen béns materials, sinó que proporcionen serveis als ciutadans, com ara el comerç, la sanitat, l'educació, els transports ...
Catalunya està relativament ben comunicada amb la resta de l’Estat; a més, és un lloc de pas cap a Europa. Tant la xarxa de carreteres com la xarxa ferroviària tradicionalment han mantingut una estructura radial, amb el centre a Barcelona, on conflueixen les carreteres i els ferrocarrils principals. Als darrers anys, però, s’han anat construint eixos de comunicació transversal per facilitar les comunicacions entre tots els territoris catalans.
La xarxa de carreteres catalanes la formen les autopistes de peatge, les autovies i les carreteres. D’autopistes de peatge n’hi ha dues de fonamentals: l’AP-7, que va paral·lela a la costa i uneix Barcelona amb la Jonquera cap al nord, i amb València, Almeria i Màlaga cap al sud; i l’AP-2, que comunica Catalunya amb Aragó i Madrid. Al voltant de les principals ciutats catalanes hi ha una àmplia xarxa d’autopistes i de rondes per millorar el trànsit de les ciutats.
A Catalunya, el sector dels serveis és el que té el percentatge més alt de població ocupada: el 73%. El comerç és intercanviar productes entre venedors i compradors. A Catalunya hi treballen el 15% de la població ocupada. La forma d'empresa predominant és la PIME (petita i mitjana empresa) que sol ser empresa familiar amb un nombre de treballadors inferior a 50.
El comerç pot ser:
- Interior: quan aquest intercanvi té lloc dins de les fronteres d’un mateix país.
- Amb l’estranger: quan és d’un país amb la resta del món.
Catalunya té relacions comercials amb països de la Unió Europea, els Estats Units, països africans (Marroc) i asiàtics (Japó, Xina). Catalunya compra o importa primeres matèries (ferro), productes energètics (petroli), i aliments (fruites, cereals...). I ven o exporta aliments, productes químics, maquinària, manufactures diverses: calçat, llibres, etc.
A Catalunya el turisme (11% de la població ocupada) té una llarga tradició, iniciada amb el turisme de vacances de sol i platja. Aquest fet va comportar la creació de molts llocs de treball i de moltes places d’allotjament (hotels, apartaments, càmpings...). Avui a Catalunya hi ha turistes tot l’any. La xifra supera els 22 milions de visitants, que provenen de la resta de l’Estat, d’Alemanya, de França i d’Itàlia. Per això, a més de millorar i de crear més places hoteleres, s’han diversificat els tipus d’equipaments (restaurants, ports esportius, estacions d’esquí, museus, parcs d’oci...). A Catalunya hi ha molts atractius turístics: esports d’hivern i d’aventura, paisatges i espais naturals, una àmplia oferta arquitectònica i cultural.
La xarxa de ferrocarril catalana també és radial i agrupa línies de llarga distància, regionals i de rodalies. El futur del transport per ferrocarril a Catalunya passa pel tren d’alta velocitat (AVE), que unirà Barcelona amb Lleida, Saragossa i Madrid. Uns altres trens de llarga distància amb trajectes que circulen en part sobre línies d’alta velocitat són l’Euromed i el Talgo. La freqüència d’ús d’algunes línies de ferrocarril situades a la regió metropolitana de Barcelona fa que trens de rodalies siguin equiparables al metro, com són els Ferrocarrils de la Generalitat.
A Catalunya hi ha tres aeroports internacionals: Barcelona (el Prat), Girona i Reus. L’aeroport de Barcelona és el segon de l’Estat espanyol pel que fa al nombre de passatgers i un dels més importants pel volum de mercaderies. Als aeroports de Girona i de Reus hi va augmentant el tràfic de passatgers gràcies a les companyies que ofereixen vols a uns preus més baixos. A Òdena també hi ha un petit aeroport, destinat principalment a mercaderies.
Els dos ports principals de Catalunya són: el de Barcelona, pel que fa al transport de passatgers, i el de Tarragona, pel que fa al transport de mercaderies. Uns altres ports comercials són: Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú, Sant Feliu de Guíxols...