Estanys i embassaments

Al Pirineu abunden els estanys d'origen glacial, són de petites dimensions i es formen amb l'aigua de torrents provinents de la fosa de la neu. L'estany Gento o els llacs de Sant Maurici en serien uns exemples.

L'Estany de Banyoles és el llac més gran de Catalunya. S'alimenta sobretot d'aigües subterrànies. Té una superfície de gairebé 100 ha. una longitud de 2.128 m. una amplada de 774 m. i una fondària màxima de 40 m.

Les llacunes litorals es troben a la zona costanera formant aiguamolls o deltes com per exemple a l'Empordà al delta del Ter o al de l'Ebre.

Els embassaments són construccions humanes destinades a emmagatzemar aigua per regular el cabal dels rius a fi d'evitar les avingudes sobtades d'aigua que provoquin inundacions i assegurar el subministrament d'aigua a la població en cas de sequera. També serveixen per produir energia elèctrica.

D'altra banda les aigües d'alguns rius són desviades en canals per fer arribar aigua a llocs on en falta sobretot per a l'agricultura de regadiu. La sèquia de Manresa, el canal d'Urgell o els de l'Ebre en són alguns exemples.

La sèquia de Manresa

Estany de Banyoles