L'escut i la senyera
El símbol català més antic és l'escut de Catalunya, i és un dels més antics d'Europa.L'escut de les quatre barres vermelles sobre fons groc era l'emblema de la casa dels comtes de Barcelona. Apareix documentat per primera vegada aquest escut l'any 1150 en un segell del comte Berenguer IV de Barcelona. La bandera catalana, anomenada popularment senyera, està basada en aquest escut.
Hi ha una llegenda que n'explica l'origen. El protagonista de la qual és un personatge important de la història de Catalunya: el comte Guifré el Pelós. Va viure durant el segle IX i va reunir sota el seu poder bona part dels comtats del territori que avui és Catalunya. Tot i que era vasall del rei franc (de França), va començar actuar com un rei independent i els seus descendents van ser totalment independent dels reis francs.
Segons aquesta llegenda, quan Guifré el Pelós regia els comtats catalans, va anar a lluitar al costat del rei franc, atacat pels normands, i gràcies a la seva ajuda els va poder vèncer. Tanmateix Guifré fou ferit greument. L’emperador franc va voler agrair-li l’ajuda i la seva valentia a la batalla i li va dir que li demanés el que desitgés com a recompensa. Guifré li va demanar tenir un escut d’armes. L’emperador va acceptar i després de mullar-se quatre dits amb la sang de les ferides de Guifré, els va passar per damunt l’escut del Guifré, que era daurat. L’escut va quedar marcat amb les quatre barres de color vermell. Així va néixer l’escut català i la bandera catalana.