Els segadors
Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Ara és hora, segadors.
Ara és hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!
L’himne d’Els segadors, actualment l’himne nacional oficial de Catalunya, té els seus orígens en una cançó popular que feia al.lusió al motí ocorregut a Barcelona el 7 de juny de 1640 (Corpus de Sang) i que va donar lloc a la guerra dels Segadors, revolta contra el rei Felip IV i el seu ministre el comte duc d’Olivares pel mal que les tropes espanyoles feien en terres catalanes.
La cançó havia restat oblidada fins que la recollí Milà i Fontanals en el seu Romancerillo catalán (1853). Francesc Alió la va musicar, Amadeu Vives la va harmonitzar i l’Orfeó Català la va cantar el 1892. El concurs per fer una lletra més breu el guanyà el tipògraf anarquista Emili Guanyavents i és l’actual. Cap al 1906, no sense discussions, esdevenia l’himne dels catalanistes i anava camí d’esdevenir l’himne nacional català. Rigorosament prohibit per la Dictadura de Primo de Rivera.
Sota la dictadura franquista l’himne estigué del tot prohibit. Deu mesos després de la mort del dictador el va cantar lliurement una massa popular per primer cop durant la celebració de l’Onze de Setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat i sota la direcció d’Oriol Martorell. El Parlament de Catalunya el va declarar himne nacional el 1993.