La vegetació
La vegetació natural que trobem a Catalunya, com a tot arreu, serà la que millor s'adapta a les condicions del sòl, d'alçada, del clima i de les activitats humanes de la zona. Així podem considerar diversos nivells:
-Vegetació mediterrània. Creix fins als 900 m. i està adaptada al clima mediterrani: calor i manca d'aigua. Els arbres solen ser de fulla perenne, és a dir, que no perden les fulles a la tardor. El bosc més típic és el d'alzines, sovint barrejat amb pins mediterranis (pi blanc i pi pinyoner). També hi ha zones d'alzines sureres.
Cap al sud i a les zones més humanitzades el bosc es va degradant i trobem formacions de matoll o garriga (llentiscle, garric, margalló, etc.).
-Vegetació de muntanya mitjana. Localitzada entre els 900 i els 1.700 m. d'altitud ocupa bona part del Prepirineu i cap al sud: Les Guilleries i Montseny. Hi predominen els boscos de pi roig, roures i faigs.
-Vegetació d'alta muntanya o alpina. Localitzada a les parts més altes dels Pirineus.
Per sobre dels 1.700 m. i fins als 2.300 hi ha boscos de pi negre i d'avet.
Per sobre dels 2.300 només el prat alpí (vegetació herbàcia).
