Els Pirineus

El Pirineu axial és on hi ha les muntanyes més altes de Catalunya amb cims de més de 3.000 m. D'oest a est (de la Vall d'Aran fins al Cap de Creus) tenen una longitud d'uns 250 km. i la seva altitud va disminuint conforme s'acosten al mar.

El Pirineu axial és geològicament més antic i les roques que el formen solen ser magmàtiques o metamòrfiques com el granit, les pissarres, marbres, etc.

El Pirineu occidental (oest) és el més ample i alt. La neu i el gel han anat trencant les roques i per això les muntanyes tenen formes retallades amb crestes i agulles.

En canvi el Pirineu oriental (est) té les muntanyes més baixes i tenen formes suaus i arrodonides perquè estan molt desgastades.

Els cims més alts del Pirineu axial català d'oest a est són: el Coma-lo-forno (3.033 m); la Pica d'Estats (3.143 m); el Monteixo (2905 m); Coma Pedrosa (2946 M); Puig Pedrós (2.911 m); el Carlit (2921 m); el Puigmal (2.914 m); Bastiments (2872 m); Canigó (2785); la serra de l'Albera amb el Puig Neulós (1.236) i la serra de Rodes. (670 m).

Els passos de muntanya més coneguts són: el port de la Bonaigua, el d'Envalira, el Puimorèn, el coll de la Perxa, la collada de Tosses, el coll d'Ares i el Portús.

El Prepirineu és format per un conjunt de serralades paral·leles orientades d'oest a est i que disminueixen en alçada conforme s'allunyen del Pirineu. Cap a l'est també perd altura i enllaça suaument amb les serralades costaneres mitjançant la Serralada Transversal (amb el Puigsacalm de 1.515 m.), aquesta serralada separa la Depressió Central de la Plana de l'Empordà.

Les roques que formen el Prepirineu no són tan antigues com les del Pirineu. La majoria de roques del Prepirineu són roques calcàries, gresos i conglomerats d'un color gris clar que dóna aquest color a les serres prepirinenques.

Les serres més destacades del Prepirineu: Montsec, Boumort, Port del Comte, Cadí, Ensija, Pedraforca, Rasos de Peguera, Moixeró, Cavallera...