Construcció del pensament. Metacognició

4.1 Pràctiques prèvies . Després de fer observacions en les aules comprovant els procediments i metodologies utilitzades pels docents especialistes en suport educatiu, he pogut comprovar que d'una forma generalitzada és donava molta importància als aprenentatges d'habilitats prèvies i que el treball de la lectura i de l'escriptura quedaven referenciats a exercicis que tenien més relació a habilitats metacognitives que cognitives. Fer preguntes, construir camins, ordenar continguts, parlar... Elaborar propostes tot pensant en la reflexió per part de l'alumne en el seu propi procés d'aprenentatge. L'alumne ha ser conscient del lloc on es troba (coneixements previs) i el lloc on vol arribar i els camins que ha de seguir entre la situació inicial i la final (això és precisament, un procés).

4.2 Consciència i aprenentatge.

Es absolutament necessari presentar –sempre d’acord a les capacitats dels nens i de les nenes amb dificultats en l’aprenentatge- les diferents activitats com entitats transformadores, com elements de canvi que milloren les seves capacitats, habilitats i emocions. Els nens i les nenes han de saber “que no estan jugant”, sinó que estan realitzant una tasca amb una significació i amb uns objectius concrets d’aprenentatge.

L’activitat formativa i educadora serà possible únicament si la persona utilitza les seves capacitats “meta” en relació als coneixements d’una manera conscient. Cal cercar criteris pel que fa a les presentacions de les tasques en les aplicacions informàtiques. Cal diferenciar esbarjo de feina... Ara estem treballant¡.

En un centre volia treballar amb un nen immigrant un contingut a partir d’una lectura... em va dir “jo el que vull fer és català”. El vaig dir que això era precisament el que estàvem fent. Davant la seva insistència li vaig suggerir que anés a la pàgina en la que treballava català habitualment amb l’ordinador. Efectivament, va entrar a una pàgina WEB allotjada en servidor educatiu, -molt interioritzada, ja que la va trobar amb gran facilitat- i va a començar a jugar descaradament amb un joc que proposava un seguit d’exercicis amb un nivell clarament superior al seu, amb unes animacions del tot cridaneres.

Pràctiques continuades amb programaris no adequats poden produir efectes no desitjats , ja que “les tasques educatives guarnides amb cotó” intentant minimitzar les dificultats inherents als aprenentatges poden provoca finalment actituds contraries en el moment que presentem les situacions d’una manera més “normalitzades”, amb la necessitat d’un esforç personal per part de l’alumne.

Els criteris que han d’emmarcar les presentacions en relació a la dualitat treball/esbarjo són un axioma encara no resolt pels especialistes en suport digital. L’equilibri resulta complicat.

L’única resposta possible està més en les intencions que en les formes, ja que els resultats finals sempre tindran connexió amb els propòsits que els autor han creat els materials. Estem parlant clarament “d’intencionalitat”.

No estic negant cap tipus d’aplicació multimèdia, únicament m’estic referint a la necessitat d’entendre tot el treball educatiu com a un procés. Un vídeo, una animació, un joc no tenen sentit si no estan integrats en uns fets procedimentals. Ha de ser una part de les unitats que conformen globalment la tasca educativa. Un dels aspectes més aconseguits en “Mira.els.meus.cucs” ha estat l'equilibri entre les presentacions engrescadores i els objectius educatius pensats en la construcció de processos intel·lectuals per afavorir l’aprenentatge significatiu.