c. Jacint Verdaguer
Descripció seleccionada: El carrer Jacint Verdaguer: els seus edificis i comerços
A classe, la Mar, ens va explicar què era un text descriptiu. Després d'això, ens va donar unes consignes que havíem de seguir per fer el text descriptiu,. Al nostre grup, ens va tocar el carrer Jacint Verdaguer. Un temps després, vam crear el nostre text descriptiu. Per fer-ho, vam sortir al carrer en qüestió i vam fer fotos de referència per interioritzar el carrer una mica més. Vam escriure el text a casa seguint totes les consignes i, finalment, el vam entregar.
El Carrer Jacint Verdaguer: els seus edificis i comerços
El carrer Mossèn Jacint Verdaguer és un carrer que comença a la Riera de Premià i acaba al Torrent de la Font Sana. És un carrer estret però llarg i també molt tranquil, ja que no hi acostuma a passar-hi gaire gent per allà.
Allotja molts tipus de comerços com fruiteries, botigues de queviures, perruqueries, però el que sobretot té són restaurants. També es pot apreciar una de les botigues de la marca de supermercats Dia. En aquest carrer hi manca la vegetació, ja que no hi ha molts arbres. Abans es podia trobar la perruqueria Por los pelos, però van canviar d' espai, ara es troba a la Gran Via de Lluis Companys. Al principi, es pot trobar l’estudi de fotografia Aniceto Studio, la botiga Dia, ja mencionada anteriorment, i el restaurant El Trabucaire. Just al final del carrer, hi ha un parc, el parc de Myriam Peix, l' escola d' idiomes Aprendiom i l’autoescola MONFEN. Els edificis i comerços que jo destacaria més d'aquest carrer són l'Escola El Dofí, la llibreria Vapor Vell i el Mercat Municipal de Premià, el Mercat Sant Joan.
A continuació descriuré aquests indrets que he mencionat anteriorment, començant per l'Escola el Dofí. Finalment, donaré una opinió personal d'aquest carrer. L'Escola el Dofí és una de les diverses escoles de Premià de Mar. Aquesta és l'escola que jo vaig atendre durant tota la primària. No és una escola gaire gran, però a mi em va agradar. Té una porta al davant i una altra al darrere. A dins hi ha un patí que ocupa gairebé tot l'espai de fora i l’edifici principal. Té 4 plantes: la planta baixa, que conté la sala de professors i la sala d'actes, la primera planta, a la quual hi ha els cursos de P3 a segon, la segona planta, que conté els cursos de tercer a cinquè i les sales de música, d'anglès i la biblioteca i, finalment, la tercera planta, on es poden identificar l’aula de sisè, la sala d'Educació Especial i el terrat, on hi ha un jardí.
Després hi ha el Vapor Vell, una llibreria en què s'hi poden trobar llibres de tot tipus: d'història, de comèdia, d'acció, romàntics... També hi trobem un altre estil de llibre, còmic o manga, per qui no ho conegui un manga és un còmic d'estil japonès.
A continuació, el mercat Sant Joan. Hi venen diversos productes i, de vegades, hi ha parades de comerç pròximes a l’edifici. És un mercat petit. Té dues portes: una al davant i una altra al darrere; la de darrere és l’única que pertany al carrer de Jacint Verdaguer.
Finalment, crec que aquest carrer és bastant bo, ja que conté moltes cases, edificis i comerços interessants i el poc trànsit que té, fa que no sigui difícil passar per allà. Les úniques coses que no m'agraden són que els bancs i els arbres són escassos, que té massa restaurants i que el carrer en si és molt petit i sense gaires coses per veure.
Fitxa de metacognició
Exemple de reflexió sobre el procés d'aprenentatge de la 1a avaluació
Vídeo entrevista
Per començar l'activitat, vam fer el guió a classe i ens vam repartir els papers.
Després vam acordar un dia en què poguéssim quedar tots per gravar el vídeo. Quan estàvem al carrer se'ns va complicar perquè hi havia molta gent i passaven molts cotxes, per tant hi havia soroll. Tot seguit, vam decidir on anar a gravar el primer tros del vídeo.
Vam gravar-ho tot per parts i vam canviar de lloc a cada escena.
Aquí teniu el guió.
Selecció de textos
Per seleccionar el text vam llegir diversos textos escrits per Jacint Verdaguer i vam triar el que més ens va agradar. La Mar, però, ens va suggerir "El castell dels comtes de Pallars" perquè era més senzill i fàcil d'entendre. A partir del text vam fer un tríptic definint les idees principals del text i escrivint les que no enteníem.
Selecció de textos de....El castell de comtes de pallars
El Castell de pallars era verament formidable,
a judicar pel poc que en resta.
El seu perímetre és gran, quedant-ne grosses parets,
una cisterna o presó fonda i poca cosa més.
Es troben per allí pedres arrodonides,
bales primitives, que es tirarien pels matacans i
per un forat fet arran de terra en
el tros de muntanya que queda,
on se'n veu una entravessada.
Allò és un niu d'aligues espatllat
per un temporal d'hivern;
d'aquell casal de nostres antigues glòries
no en queden res que pedres escampades,
entre les quals torna a sortir la roca viva,
que va esqueixant-se i llevant-se aqueix vestit que li
serveix per una estona. (...)
El castell de Pallars era formidable centre d'un estudiat
sistema de torres i forts que dominaven tot aqueix país.
Queden apuntats més amunt els de port Aran i
del serrat de la Torre,
que els defensaven per llevant.
Des d'allí es veu el campanar de Sorpe,
que era fortificat.
Sorpe es comunicava amb Castellaso,
aquest amb la primera i segona torre de Borent,
i la segona amb la d'Aloí,
últim poble de la ribera d'Espanya.
Al migdia tenia les torres d'Isabarre,
habitació dels barons de Batella;
la torre de Burgo, que està amb la
roca Blanca davant el Mall de Roldan;
aquesta es comunicava amb
el Pont de la Torre i aquella amb la Torre d' Escaló.
Sota el castell,
un repeu de la serra s'avança cap a migjorn,
dominat per ell i dominant ell mateix la vall,
i sobretot el poble d'Esterri;
se'n diu el serrat de Simboi o de les Forques.
Des d'allí prenien possessió de
la vall els comtes de Pallars,
fins que extingi tan il·lustre prosàpia;
allí juraven respectar els furs del país,
davant el llibre que, com un ric tresor,
es conserva en la Casa de la Vila.
El comte havia d'estrenar aquell dia una capa,
que restava dipositada a casa del notari Sanci.
Davant la casa del dit notari,
que encara es conserva,
hi ha la casa del Duc,
que és cremada fa poc i sols en queden dos porxos,
que ara s'han tapat amb una paret.
Del pilar que sostenia els dos arcs,
que és de pedra i calç, en diuen encara el pilar del Comte.
Al costat del castell del Pallars o de Valè diu que hi havia
el poble d'aquest nom, que es traslladà en època més moderna
al punt on és ara.
Videolit
Vam quedar per gravar el vídeo i el vam editar. Ens va costar força posar-nos d'acord. Treballar en grup no ha estat fàcil.
El Somni
Hi havia una vegada una nena molt tímida, que no parlava gaire i li encantava la lectura. Aquesta nena es deia Carlota.
Sempre que anava a casa dels avis se n’anava directament al despatx de l’avi a buscar llibres. Un dia va agafar-ne un de gruixut amb la portada daurada, semblava molt vell, - L’Atlàntida- va llegir a la portada i a baix - Jacint Verdaguer- va murmurar l’avi des de la porta. -No entendràs pas res - va dir l’avi. - M’és igual - va dir la Carlota, - me’l llegiré igualment!-. -Sí que ets tossuda! - va riure l’avi.
La Carlota es va quedar tota la tarda llegint a la butaca al costat de la llar de foc fins que es va fer la hora de dormir.
A la nit va somiar un somni molt estrany, alegre i divertit, viatjava amb un noi que es deia Jan. Ell era bo, pacient, amable i divertit. Era com si un àngel estigués amb ella en el seu somni.
Es va llevar del llit confosa, per què el somni semblava gairebé real. Va parpellejar diverses vegades i va preparar-se per anar a l’escola.
Allà, al llindar de la porta, l’esperava la Sara, i no era pas la seva amiga, no.
Aquesta noia li volia fer la vida impossible a la Carlota.
A l’hora del pati li prenien l’esmorzar, o la mullaven quan anava al lavabo,fins i tot li donaven bofetades fins que s’avorrien. Tot això per diversió. La Carlota no ho explicava perquè no volia molestar a ningú amb els seus problemes a ningú i cada dia intentava llevar-se amb un somriure a la cara.
La Carlota va continuar somiant amb en Jan, ells dos vivien aventures junts per tot el món i s’ho passaven d’allò més bé. Però de sobte sonava el rellotge amb la seva sorollosa alarma i el dia començava de nou i haurà d’esperar-se a que s’acabés per poder trobar-se de nou amb el Jan.
Un dia, sense voler, va dir el nom d’en Jan, a la seva classe no n’hi havia cap. Els seus companys la van mirar increduls. Hi va haver un moment incòmode a l’aula. -Què dius ? Si tu no en tens d’amics ! - va dir la Sara. Ella havia dit tot tipus de coses sobre la Carlota, per tal de que ningú s’acostés a la Carlota, i com volía aquesta noia, ningú va voler ser amic de la Carlota. Aquella maleïda nena, e sfeia l’angelet davant de tothom, era la més llesta, bonica i eixerida, però per dins era el dimoni emmascarat.
-Deixa’m en pau per una vegada! - va respondre la Carlota. Se’n va anar corrents a casa. Aquell dia havia estat trist i cansat. La Carlota es va estirar al llit a dormir, impacient per trobar-se de nou amb el Jan i explicar-li tot, oblidar-se de tots els seus problemes i desitjant no despertar mai més.
Valoració de l'experiència
A nosaltres ens ha agradat bastant fer tots aquests treballs en grup, tot i que havien molts vídeos i ens va costar una mica organitzar-nos bé. A més hem après coses del nostre poble.
Nom dels membres del grup: Adriel, Mila, Maruan i Itzel.