pl. Mercè Rodoreda
Descripció seleccionada: La plaça bonica
Vam escollir la Plaça Mercè Rodoreda perquè ens va cridar l'atenció. Cada membre del grup la va anar a visitar i va prendre apunts i fer fotos.
La gran plaça
És una plaça bastant gran amb moltes moreres, aproximadament vint i pico. Té una pista amb el terra de ciment de color gris clar, aquesta pista la gent la fa servir per jugar a futbol. A més, hi ha un parc per a nens petits, que té uns gronxadors, una piràmide per escalar de color vermell i un tobogan de plàstic dur que és de color groc, a fora de el parc hi ha sorra.
A la plaça, hi hem comptat divuit fanals de color gris clar que tenen llum de color blanc i tots i cadascun d'ells funciona perfectament i tots fan llum, a més hi ha tres papereres de color gris fort i la bossa de dintre negra. També hem vist que hi ha un carril per a les bicis i per tota la plaça hi trobem bancs, uns deu, més o menys.
La plaça té unes escales i una mena de rampa al costat amb una mena de maons grisos d'un color molt fort, la rampa és allà per poder pujar i baixar. Quan hi he estat, m’he trobat molta gent gaudint de la plaça, hi havia gent de quasi totes les edats sobretot adolescents.
El lloc que més m’ha agradat, és a dir el meu racó preferit, és una cantonada que està en rampa, al costat d'una palmera amb unes fulles punxegudes de color verd clar, m’ha agradat molt perquè és un lloc tranquil, un lloc en el qual pots gaudir tranquil·lament sense cap molèstia, a més és perfecte per llegir un bon llibre com ”La plaça del Diamant”, escrit per Mercè Rodoreda l'any 1962. Aquesta plaça m’ha agradat molt perquè realment és bonica.
Fitxa de metacognició
Exemple de reflexió sobre el procés d'aprenentatge de la 1a avaluació
Vídeo entrevista
Primer hem fet el guió en brut, l'hem corregit i, finalment, l'hem passat a net. Per gravar el vídeo hem seguit el guió.
Selecció de textos
Nosaltres vam escollir un fragment del llibre Mirall Trencat de Mercè Rodoreda i vam fer el tríptic a partir de les preguntes de la nostra professora, la Mar. A més a més, ens va demanar que féssim alguns dibuixos, inspirats en el fragment de la novel·la.
Selecció de textos de.... Mirall trencat
Durant tot el dinar, la Sofia estigué nerviosa. La seva mare, asseguda entre el notari Amadeu Riers i Jesús Masdéu, no parava d’enraonar i riure, ¿Per què havia hagut d’invitar Masdéu sense consultar-li-ho? Ella no l’havia posat a la llista. Anava de negre i s’havia posat corbata, però duia els cabells massa llargs i desentonava.
Al costat de Josep Fontanills, asseguda molt dreta, Constància Riera, amb un vestit blau cel, carregada de brillants que valien una fortuna, mirava al seu marit molt sovint; es veia que no estava tranquila. Un moment, la Sofia tingué por; Masdéu enraonava amb la senyora que tenia al costat i la seva mare i Riera es contemplaven embadalits.
A l’hora del xampany les taules estaven animadissimes i l’oncle Terenci hagué de demanar silenci per favor, després de donar un cop d’ull a la gardènia que que duia al trau i que es devia haver tocat perquè ja tenia un parell de fulles mig negres. Al final del discurs aixecà la copa ben alta i brindà per la felicitat dels nuvis. << No sé pas què hi fem, aquí>>, digué l’Eladi mentre el camember li abocava el café. La Sofia li donà un cop de peu.
Videolit
Per fer al vídeo, cadascú de nosaltres va fer un àudio, llegint un fragment de Mirall Trencat, i, després, vam fer un dibuix.
La bruixa
Hi havia una vegada una nena que es deia Lexa, a qui li agradava molt llegir sobretot Mercè Rodoreda. Ella tenia el cabell ros i els ulls marrons i era bastant alta.
Un dia a la nit se'n va anar a dormir, en tancar els ulls ho va veure tot negre i el cap li feia mal i.... de sobte va aparèixer en una ciutat tota en ruïnes. La Lexa va caminar pels carrers plens de plantes i pedres per tots els llocs, ella tenia molta curiositat i va entrar a un carrer on hi havia una porta molt petita, ella va caminar capa la porta i cada vegada que s'acostava es feia mes gran. La porta era de fusta vella amb siluetes de plantes i amb el mànec d'or, quan va obrir la porta es va trobar amb Mercè Rodoreda. La Lexa, tota sorpresa, va caminar fins que estaven cara a cara.-Hola, em dic Mercè i tu? La Lexa, tota sorpresa li va dir: -Jo em dic Lexa, encantada de conèixer-te. -I gualment- va dir la Mercè. Així que van estar parlant una estona sobre llibres, escriptura.... i , de sobte, una dona vella va entrar i amb la mà va fer que desaparegués Mercè Rodoreda , i la bruixa va dir que si volia tornar a veure la Mercè hauria de quedar-se en el somni per sempre. En un primer moment, ella quasi va dir que sí, però es va posar a pensar i va decidir que preferia la família, i la bruixa va llançar-li un malefici i....
De cop i volta es va despertar amb una cremor al pit però estava contenta perquè havia conegut a Mercè Rodoreda.
Valoració de l'experiència
Al nostre grup ens ha semblat que l'experiència podria ser millorable pel que fa a la formació dels grups, a nosaltres ens ha costat treballar en grup.
També hem de dir que ens ha semblat interessant escollir un literat i fer el seu carrer, ens ha semblat molt bé el text que vam fer a principi de curs, però fer els vídeos no ens han agradat gens .
Els poemes ens han agradat sobretot la ruta literària, ens sembla divertit treballar els poemes i fer-ho en un espai on estem més lliures.
En resum el projecte ha estat bé.
Carlota
Dario
Samuel
Oriol