c. Montserrat Roig
Descripció seleccionada: Una petita placeta
La Mar, la nostra professora de català, ens va fer escollir un carrer de Premià de Mar amb el nom d'un literat. A nosaltres ens va interessar molt la plaça de Montserrat Roig. Vam buscar informació sobre la plaça, la vam visitar i la vam descriure seguint unes consignes.
Una petita placeta
En un carreró d’una vila del Maresme, es troba una placeta anomenada Montserrat Roig.
Aquesta plaça està situada sota el carrer Montserrat, a Premià de Mar. És petita i poc coneguda.
A mà dreta hi trobem un gran edifici blau amb finestres blanques i a mà esquerra hi ha unes escales amples que permeten entrar a la plaça. En diversos llocs de la plaça també hi trobem bancs, fanals i papereres. Al centre hi ha una tanca de fusta desgastada, que envolta un parc infantil. Aquest conté gronxadors, un tobogan i diversos animals amb una molla que els fa saltar, pintat amb molts colors.
El meu racó preferit és al final de la plaça, ja que la vegetació és molt abundant. Hi ha matolls i flors de colors verds vius. Quan et poses a reflexionar sota els alts arbres, és quan veritablement trobes l’encant d’aquesta placeta.
Quan et trobes a la plaça, pots ensumar una lleu olor a humitat i pots sentir les alegres rialles dels nens que juguen al parc. En general l’ambient que es respira és alegre i tranquil.
La plaça Montserrat Roig pot semblar descuidada, però és un paradís si li saps trobar l’encant.
Fitxa de metacognició
Exemple de reflexió sobre el procés d'aprenentatge de la 1a avaluació
Vídeo entrevista a Montserrat Roig
D'entrada hem creat un guió explicant la descripció del carrer i l'entrevista a l'autora. Cadascú ha pensat allò que havia d'explicar. Tot seguit cadascú ha après la seva part del diàleg per saber-lo representar al vídeo. Després d'haver-nos-ho après, hem gravat.
Selecció de textos
Per començar, vam triar un fragment d'una novel·la de la Montserrat Roig. Després ens van fer unes preguntes sobre el text i les vam contestar en un tríptic. En primer lloc, vam fer un esborrany i, després, ho vam corregir i ho vam fer a net. Per acabar, vam decorar el tríptic amb dibuixos.
Selecció de textos de... Digue'm que m'estimes encara que sigui mentida
Una vegada, vaig veure Barcelona des d'un helicòpter. L'espectacle era bonic. Un medalló verd i esponjós eren les fonts tancades de Montjuïc. La Via Augusta, un quadre de Paul Klee. La Ciutat Vella ens podia fer recordar una transparència de la kasbab. Els vents feien canviar els colors de la ciutat, el vent del nord la feia lluminosa, el del sud la contaminava i la impregnava d'una atmosfera irisada. Però no era la meva ciutat, la meva ciutat va començar en un univers clos on les paraules no podien volar. Per a escriure ens hem de sentir, alguna vegada expulsats. I la ciutat actual, com totes les ciutats actuals, expulsen als qui la narren. I això és bo: perquè hi retornes després, d'una altra manera. Aleshores sí, aleshores pots construir una ciutat, diferent i semblant a la vida, que és la ciutat literària. Una ciutat inacabada com inacabades són totes les geografies literàries que han estat fetes de memòria i oblit.
Balneari Prats, Caldes de Malavella, 1990.
Videolit
Abans de començar vam llegir les consignes per saber com ho havíem de fer. Seguidament vam fer una planificació i ens vam dividir les diferents tasques que havíem de dur a terme. Després vam fer els dibuixos, vam gravar els àudios i al final vam editar el vídeo ajuntant els dibuixos i els àudios.
Al món literari
Un dia com tots els altres, en Martí estava veient els últims raigs de llum del món real , quan començava a sentir els sorolls provinents de l'altra banda. L'aparell que havia creat era extraordinari, li permetia anar al que ell coneixia com a món literari, un lloc on totes les èpoques estaven barrejades, els literats eren vius i podies parlar amb ells.
Aquell dia, havia programat l'aparell per a què aparegués a la plaça Montserrat Roig, per poder parlar amb la literata que li dona nom, la seva preferida. No va haver d'esperar gaire, perquè només arribar, la va veure passejant amb una cigarreta i va saludar-la. Ella es va apropar encuriosida a aquell noi, van parlar de les seves històries, que a en Martí li agradaven tant. Quan el sol s'estava ponent, una senyora exactament igual que la Montserrat, però més vella, la va agafar del braç, cridant-li que era una impostora, que es feia passar per ella. En Martí va intervenir i va fer de mediador entre totes dues, la més vella li va dir que no paraven d'aparèixer rèpliques seves per tot arreu, que es feien passar per ella, i ja n'estava farta.
En Martí va pensar que es tractava d'un error de l'aparell, va sortir del món literari i després d'una estona, va veure el que fallava, va fer que només n'hi hagués una i va tornar a entrar al món literari. Va estar-se hores xerrant i comentant alguns llibres amb la Montserrat. A l'escriptora li va caure bé el noi i es veien cada tarda, va arribar a considerar-lo un fill més, de tant que se l'estimava.
I rondalla explicada, rondalla acabada...
Valoració de l'experiència
Aquest projecte ha estat molt interessant. Hem après moltes coses noves d'una manera diferent i original. Ens ha ajudat a organitzar-nos millor i a treballar en grup. Mai havíem treballat d'aquesta manera, però ha sigut una molt bona experiència.
No hem tingut cap problema amb el grup i hem participat tots junts amb moltes ganes.
Nom dels membres del grup: David, Alexandra i Júlia i Nour.