En un poble hi ha molts carrers, però sempre n’hi ha un que destaca per sobre dels altres, ja per ser molt bonic, especial o tenir una llarga història darrere. En un poble anomenat Gangia, aquest carrer era el carrer Ramon Llull, però tothom li delia “El carrer de les fades”, ja que a ningú li agradava sentir aquell nom que començava per R, i a més, quasi totes les fades del poble vivien allà.

Totes les fades que hi vivien ara eren felices, però no sempre va ser així...

En un temps en què totes les criatures de Gangia vivien en harmonia, hi havia una fada que tots coneixien, aquesta es deia Iris. Que tothom la conegués no volia dir que tothom l’apreciés, tothom la coneixia per les seves peculiaritats.

A l’Iris li encantava llegir, es passava el dia ficada en un llibre. Però a ningú d’aquella terra li agradava llegir, a ningú excepte a la Minerva. Ella era la bibliotecària de l’única i antiga biblioteca que hi havia a Gangia. Tota la resta deien que llegir era una pèrdua de temps, que no valia la pena. L’Iris va descobrir els llibres quan era molt petita. Va trobar un llibre recolzat prop del bolet on vivia, i el va decidir llegir. Ella, al contrari que molts, sabia llegir perquè a l’escola va parar atenció mentre ho explicaven.

Un bon dia a Gangia va arribar un bruixot anomenat Ramon Llull. Era famós a la zona pels seus remeis màgics que sanaven tot tipus de mals. Va ser ben rebut, però ningú s’esperava el que passaria després. El bruixot va arribar al carrer que portava el seu nom i, sobtadament, va maleir Gangia. Totes les criatures només tenien un dia per desxifrar unes endevinalles que va deixar escrites i amagades en un manuscrit o Gangia desapareixeria per sempre. La primera pista era la següent:

“On el patufet va anar

i on la perdició dels tres porquets es va amagar,

el manuscrit podreu trobar.”

Ningú sabia a què es referia el bruixot amb això, però Ramon Llull ja havia marxat abans que ningú pogués preguntar.

Totes les criatures van estar pensant durant una bona estona, ningú va dir res fins que, de cop, una veu aguda i fluixeta va dir: “Ja sé la resposta!” Es va veure a l’Iris aixecar-se volant sobre els caps de totes les criatures dient: “Es refereix a la cova del llop!” No tothom la va creure, van pensar que ella no podia saber res, que només era una fada petita que es passava el dia llegit. Com ho podria saber? Van estar uns minuts discutint si feien cas a l’Iris o no, fins que, de sobte, es va aixecar una veu ronca i profunda, com la d’un vellet, dient: -Què perdem en provar-ho? Ella es passa el dia llegint, i va tenir el pressentiment que el bruixot amb aquesta endevinalla es refereix a la literatura.” La veu va resultar ser del mussol. Ell, de petit, va ser com l’Iris, diferent a la resta, també es passava el dia llegint. Però ell era molt apreciat pel poble.

Així va ser com tots junts van anar a la cova del llop, on s’amagava un manuscrit. La primera endevinalla deia:

“Suma aquestes quantitats i el resultat seran les passes que hauràs de fer des de la porta de la cova cap al nord per poder resoldre l’endevinalla de la següent pàgina.”

Tots els animals van pensar que seria fàcil, matemàtiques en sabien tots. Però quan van arribar al final de la pàgina no van trobar números escrits, van trobar la següent suma:

“El nombre de músics de Bremen + el nombre de nans de la Blancaneus + tots els germans de Hansel i Gretel”

Doncs la fadeta amb el nom d’Iris va aixecar la veu en el silenci que havien deixat la resta d’animals i va dir: - Hi ha quatre músics de Bremen, set nans a la Blancaneus i dos germans a Hansel i Getel. Així que serà 4 + 7 + 2. Dotze! Hem que donar dotze passes cap al nord.

Tots es van afanyar, ja que només tenien tres hores per completar l’última endevinalla. Per això aquest cop cap criatura va qüestionar el que la fada va dir.

Van fer tots junts les dotze passes, i van anar a parar davant d’un vell arbre, on hi havia un tros de paper penjat amb la següent frase:

“He escrit molt, però tinc una sèrie de contes agrupats en un llibre que...”

I no hi havia res més escrit. Ningú sabia per què. Van estar pensant, ja només quedaven dues hores i mitja, ningú sabia què fer, fins que la guineu alçà la veu i digué. “A la següent pàgina del manuscrit deu estar escrit el que falta de la frase!” Van girar la pàgina i, com la guineu havia dit, la frase es completava allà. Deia “És ple d’animalons. Com es diu?”

Van estar una estona pensant, calia que s’afanyessin, ja només aquedava una hora i mitja. I, de sobte, sense avisar, va saltar la Iris i va dir “És El llibre de les bèsties! És El llibre de les bèsties!”.

I just després d’acabar la frase, el bruixot va aparèixer dient: “Ets una fada molt intel·ligent, tingues en compte que gràcies a la teva afició a la lectura has salvat tota Gangia. No deixis mai de llegir”. I es va esfumar. Però, tot i que al final per a Gangia tot va acabar bé, altres regnes van desaparèixer i van ser oblidats, ja que ningú havia resolt les endevinalles d’aquell bruixot. Per això, tot i que va aconseguir que tothom en Gangia llegís, no va ser gaire bona experiència i van decidir canviar el nom al carrer, i des d'aquell dia el carrer es va dir “ El carrer de les Fades”.